Periodisme i comunicació amb el mòbil: guia pràctica
Un telèfon mòbil actual pot gravar vídeo i àudio prou bons per a un mitjà local, una entitat o un projecte escolar. La diferència entre un material aprofitable i un de llençar no és l’aparell: és la llum, el so, l’estabilitat i saber per a què el vols.
Abans de gravar
- Bateria carregada i, si pots, una bateria externa.
- Espai lliure a la memòria: el vídeo n’ocupa molt.
- Mode avió o “no molestar”, perquè una trucada no talli la gravació.
- Lent neta: un dit greixós fa la imatge borrosa.
- Resolució i fotogrames per segon decidits abans de començar, i iguals per a tots els plans.
Llum
La llum és el que més es nota. Regles bàsiques:
- Posa la persona de cara a la llum, no d’esquena a una finestra: si no, sortirà fosca.
- Una finestra lateral dona una llum suau i natural. A l’exterior, evita el sol de migdia directe a la cara; l’ombra d’un arbre o d’un edifici funciona millor.
- Bloqueja l’exposició i l’enfocament (a la majoria de mòbils, mantenint el dit premut sobre la cara a la pantalla) perquè no canviïn a mitja gravació.
- No facis servir el zoom digital: perd qualitat. Acosta’t.
So
El públic perdona una imatge mediocre, però no un so dolent. El micròfon del mòbil capta tot l’entorn.
- Acosta el mòbil a qui parla o, millor, fes servir un micròfon extern (de solapa o sense fil).
- Busca un lloc tranquil: lluny del trànsit, de l’aire condicionat i de les cafeteres.
- Escolta amb auriculars mentre graves, si pots. És l’única manera de saber que el so és bo.
- Grava uns segons de silenci ambiental: ajuden a l’edició.
- A l’exterior, protegeix el micròfon del vent.
Estabilitat i plans
- Subjecta el mòbil amb les dues mans, colzes enganxats al cos, o recolza’l en una superfície. Un trípode petit o un estabilitzador ajuden molt.
- Mantén cada pla quiet uns quants segons. Els moviments ràpids i continus no es poden editar.
- Grava plans variats: un pla general per situar, un pla mitjà de l’acció i detalls (mans, objectes, rètols). Amb poques peces variades ja pots muntar una seqüència.
- Per a una entrevista, deixa aire per sobre del cap i situa els ulls a un terç de l’alçada de la imatge.
Vertical o horitzontal
Depèn d’on es publicarà:
| Destinació | Format habitual |
|---|---|
| Històries i vídeos curts de xarxes socials | Vertical (9:16) |
| Web d’un mitjà, televisió, YouTube, presentacions | Horitzontal (16:9) |
| Publicacions en mur que conviuen amb text | Quadrat (1:1) o vertical curt (4:5) |
Si no saps on anirà, pregunta-ho a la redacció abans de començar. Si has de servir els dos formats, grava en horitzontal amb el subjecte al centre i marge als costats: després podràs retallar una versió vertical. Més detalls a Vídeo a internet.
Edició bàsica
Hi ha aplicacions d’edició al mateix mòbil que permeten tallar, ordenar plans, ajustar el volum, afegir rètols i subtítols. Recomanacions:
- Talla els silencis i les repeticions, però no canviïs el sentit del que diu ningú.
- Posa rètols amb el nom i el càrrec de qui parla.
- Afegeix subtítols: molta gent mira els vídeos sense so, i són imprescindibles per a les persones sordes.
- No apliquis filtres que alterin la realitat d’una imatge informativa. El codi deontològic dels periodistes té recomanacions específiques sobre la manipulació d’imatges.
- Per a l’àudio, consulta Fer un pòdcast.
Drets d’imatge i seguretat
Gravar persones té límits legals. La Llei orgànica 1/1982 considera una intromissió il·legítima captar o publicar la imatge d’una persona sense el seu consentiment, amb excepcions: persones amb càrrec públic o professió de notorietat en actes públics o llocs oberts al públic, i informació gràfica d’un fet públic en què la persona surt només de manera accessòria.
- Demana permís a les persones que entrevistes i, si pots, deixa’n constància (fins i tot gravant la resposta).
- Menors: la mateixa llei regula el consentiment dels menors i, en general, cal el dels pares o tutors. La normativa de protecció de dades fixa en 14 anys l’edat a partir de la qual un menor pot donar consentiment per al tractament de les seves dades. En cas de dubte, no mostris la cara de menors.
- Persones vulnerables: víctimes, persones en situació de sensellarisme, pacients. Pensa en les conseqüències que pot tenir per a elles sortir en un vídeo.
- Protegeix les fonts: en situacions de risc, desactiva la ubicació a les fotos i vídeos, i no publiquis cares de persones que podrien patir represàlies.
- La teva seguretat: en manifestacions o incidents, situa’t en un lloc segur i amb sortida, i no arrisquis la teva integritat per un pla.
Lliurar el material a la redacció
- Noms de fitxer clars: data, lloc, tema (per exemple, 2026-11-03_Girona_mercat_01).
- Un text breu amb qui surt, què passa, quan i on s’ha gravat.
- Els fitxers originals, sense comprimir per missatgeria, que redueix la qualitat. Fes servir un servei de transferència de fitxers o un núvol.
- Indicació clara de si hi ha permís de les persones que surten.
- Si has editat, una còpia del material en brut per si la redacció el necessita.
Disseny adaptable dels webs
Si gran part del públic llegeix i mira vídeos al mòbil, el web on publiques també s’hi ha d’adaptar. Un web amb disseny adaptable (responsive) ajusta la mateixa pàgina a la mida de la pantalla: el text es reorganitza, les imatges s’encongeixen i els menús es pleguen en un botó. Comprova-ho obrint el teu web amb el mòbil: el text s’ha de llegir sense fer zoom, els botons s’han de poder tocar amb el dit i no hi ha d’haver desplaçament lateral. Les pautes d’accessibilitat WCAG 2.2 també hi ajuden. Si estàs fent un web, consulta Crear un bloc o un web.