Llegir els mitjans amb esperit crític: una guia pràctica

Actualitzat el novembre del 2026

Llegir amb esperit crític no vol dir desconfiar de tot, sinó saber què tens al davant: una notícia, una opinió, un anunci disfressat o una dada mal presentada. Amb uns quants hàbits senzills, en pocs segons pots separar la informació sòlida de la que convé mirar amb lupa.

Notícia, opinió i anàlisi

Un diari barreja gèneres diferents, i cadascun té unes regles pròpies:

Notícia
Explica fets recents: què ha passat, qui, quan, on i per què. Ha de separar els fets de les valoracions i dir d’on surt la informació.
Opinió
Articles, columnes i editorials. L’autor defensa una posició. És legítim, però no és informació neutra. L’editorial expressa la posició del mitjà mateix.
Anàlisi o crònica
Interpreta fets amb context i coneixement. Pot incloure valoracions, però s’ha de basar en dades i fonts que es puguin comprovar.

Busca les etiquetes que els mitjans posen a sobre del títol (“Opinió”, “Anàlisi”, “Editorial”). A les xarxes socials aquestes etiquetes sovint desapareixen: una columna d’opinió compartida sense context pot semblar una notícia.

Titulars i esquers

El titular és el que llegeix més gent, i sovint és l’únic. Per això cal desconfiar dels titulars pensats per fer clic més que per informar, els anomenats esquers (en anglès, clickbait). Senyals habituals:

Hàbit útil: abans de compartir, llegeix com a mínim els tres primers paràgrafs i comprova que el titular hi correspon.

Fonts identificades

Una informació és tan sòlida com les seves fonts. El codi deontològic dels periodistes de Catalunya demana citar les fonts i, alhora, protegeix el secret professional quan una font necessita anonimat. Fixa-t’hi:

Publicitat nativa i contingut patrocinat

La publicitat nativa és un anunci que imita l’aspecte d’un article: mateix tipus de lletra, mateixa maqueta, de vegades fins i tot redactat amb to periodístic. És legal si està identificada. La llei espanyola de serveis de la societat de la informació (LSSI, article 20) exigeix que les comunicacions comercials per via electrònica siguin clarament identificables com a tals, i que s’identifiqui qui les paga.

Com reconèixer-la:

Si un contingut amaga que és publicitat, pots adreçar-te al CAC si és ràdio o televisió, o al Consell de la Informació de Catalunya si és un mitjà periodístic (consulta Ètica i queixes).

Fotos il·lustratives

Moltes notícies van acompanyades d’una foto d’arxiu o d’un banc d’imatges que no correspon als fets. Una notícia sobre una vaga d’ahir pot dur una foto d’una manifestació de fa cinc anys. No és necessàriament una manipulació, però el peu de foto ho hauria de dir (“Imatge d’arxiu”). Si no hi ha peu, la foto no demostra res. Per comprovar d’on surt una imatge, consulta Fotos i vídeos.

Xifres i gràfics enganyosos

Les xifres donen aparença de rigor, però es poden presentar de manera que diguin coses diferents. Trampes freqüents:

Silencis i agenda

Els mitjans no només decideixen com expliquen les coses: també decideixen què expliquen. Aquesta selecció es coneix com a agenda. Un tema que no surt enlloc pot ser un tema que algú prefereix que no se’n parli, o simplement un tema que costa de cobrir.

L’observatori crític Mèdia.cat, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, publica des del 2011 l’Anuari dels silencis mediàtics, que recull informacions rellevants que van tenir poc ressò o cap als grans mitjans. La darrera edició és l’Anuari 2025-26. És una bona eina per adonar-se que el que no surt als titulars també és informació.

Per sortir de l’agenda d’un sol mitjà: llegeix-ne almenys dos de línies diferents, segueix algun mitjà local i alguna font especialitzada. Si t’interessa com els algorismes de les xarxes també filtren el que veus, consulta Bombolla de filtres.

Llista de comprovació

Fonts