Periodisme de dades: per on començar i quines eines usar
El periodisme de dades fa servir xifres, taules i mapes per trobar i explicar històries. No cal ser programador per començar: amb un full de càlcul, dades públiques i una mica de mètode pots respondre preguntes que interessen la teva comunitat.
Què és
És periodisme de sempre, però amb les dades com a font principal. En comptes de partir només d’una declaració, es parteix d’un conjunt de dades (pressupostos, contractes, padró, qualitat de l’aire) i es fan preguntes: on es gasta més? Què ha canviat en deu anys? Qui en surt perjudicat?
Un projecte de dades sol tenir aquests passos:
- Pregunta: concreta i que es pugui respondre amb dades. “Quants habitatges de lloguer turístic hi ha per cada 100 habitatges al meu barri?” és millor que “el turisme a la ciutat”.
- Obtenir les dades: portals oficials, sol·licituds d’accés a la informació pública o recollida pròpia.
- Netejar-les: unificar noms, corregir formats, eliminar duplicats.
- Analitzar-les: sumar, comparar, calcular taxes i percentatges.
- Verificar: comprovar les xifres i contrastar-les amb persones que coneixen el tema.
- Explicar: un text clar i, si ajuda, un gràfic o un mapa.
On trobar dades obertes
| Portal | Què hi trobaràs |
|---|---|
| Dades obertes de Catalunya (Generalitat) | Catàleg de conjunts de dades dels departaments i organismes de la Generalitat, que es poden descarregar i consultar. |
| Idescat | L’Institut d’Estadística de Catalunya: població, economia, societat, per municipis i comarques. Té dades obertes i una API. |
| INE | L’Institut Nacional d’Estadística: estadístiques oficials d’Espanya. |
| Eurostat | Les estadístiques de la Unió Europea, útils per comparar països i regions. Permet reutilitzar les dades. |
Molts ajuntaments i diputacions tenen també portals de transparència i de dades obertes. Si una dada pública no és en cap portal, la pots demanar a l’administració amb una sol·licitud d’accés a la informació pública.
Eines lliures o gratuïtes
- LibreOffice Calc
- Full de càlcul de programari lliure i gratuït, disponible en català. Per a la majoria de projectes d’inici n’hi ha prou: ordenar, filtrar, taules dinàmiques i gràfics.
- OpenRefine
- Programari lliure per netejar dades desordenades. Pot agrupar valors semblants (“Barcelona”, “BARCELONA”, “Bcn”) i unificar-los. Funciona al teu ordinador: les dades no surten de la teva màquina.
- Datawrapper
- Servei web per fer gràfics, mapes i taules per publicar. El pla gratuït permet crear i publicar sense límit; els gràfics porten la menció “Created with Datawrapper”. Molts mitjans internacionals el fan servir.
- Flourish
- Plataforma de visualització amb plantilles de gràfics, mapes i continguts interactius. Pertany a Canva. Consulta les condicions del pla gratuït abans de fer-lo servir per a dades sensibles.
- QGIS
- Sistema d’informació geogràfica lliure i gratuït per a Windows, Mac i Linux. Serveix per fer mapes a partir de dades amb coordenades o per municipis.
Un exemple pas a pas
Pregunta: quin municipi de la comarca ha crescut més en població en deu anys?
- Descarrega de l’Idescat la població per municipis de dos anys separats per deu anys.
- Obre-les a LibreOffice Calc i posa-les en dues columnes, una al costat de l’altra, comprovant que els noms dels municipis coincideixen.
- Calcula el creixement en percentatge: (població final − població inicial) ÷ població inicial × 100. Un poble que passa de 2.000 a 2.500 habitants creix un 25% (500 ÷ 2.000 × 100).
- Calcula també el creixement absolut: una ciutat que passa de 50.000 a 55.000 creix només un 10%, però guanya 5.000 habitants, deu vegades més que el poble.
- Decideix quina de les dues xifres respon millor la pregunta i explica-ho al text.
- Fes un gràfic de barres ordenat amb Datawrapper.
Verificar les dades
- Sé qui ha produït les dades, com i amb quina definició (què compta com a “atur”, “habitatge buit”, “accident”).
- He llegit la nota metodològica i sé si hi ha hagut canvis de mètode a la sèrie.
- He comprovat uns quants valors a mà contra la font original.
- He buscat valors estranys: zeros, duplicats, xifres massa altes o massa baixes.
- Faig servir taxes (per 1.000 habitants, per exemple) quan comparo llocs de mida diferent.
- Una persona experta en el tema ha revisat les conclusions.
- Explico les limitacions de les dades a la peça.
Si treballes amb xifres que circulen per les xarxes, consulta també Verificar notícies.
Ètica de les dades
- Privacitat. Que una dada sigui accessible no vol dir que s’hagi de publicar. Evita difondre dades personals i ves amb compte amb les xifres molt petites: “l’única persona de 90 anys del poble que…” identifica algú.
- Context. Una xifra sense context pot estigmatitzar un barri o un col·lectiu. Explica les causes possibles i dona veu a les persones afectades.
- Transparència. Enllaça les dades originals i explica el mètode. Si pots, publica el full de càlcul.
- Gràfics honestos. Eixos que comencen a zero en gràfics de barres, escales clares i fonts citades (consulta Llegir amb esperit crític).
- Correccions. Si trobes un error després de publicar, corregeix-lo i digues-ho.