Ètica periodística: drets del públic i on queixar-se

Actualitzat el novembre del 2026

El públic no és un espectador passiu: si un mitjà publica una informació falsa sobre tu o vulnera les normes de la professió, hi ha vies per reclamar. Aquesta guia explica el codi deontològic, a qui pots adreçar-te i quins terminis cal tenir en compte.

Informació general. Aquesta pàgina no és assessorament jurídic. Si tens un conflicte concret, especialment si penses anar als tribunals, consulta un advocat o el col·legi professional corresponent.

El codi deontològic

Els periodistes de Catalunya tenen un codi deontològic propi, és a dir, un conjunt de normes ètiques que la professió s’imposa a ella mateixa. El VII Congrés de Periodistes de Catalunya, celebrat el novembre del 2025, en va aprovar una reforma, i aquesta versió del 2025 és la vigent.

El codi té 12 criteris. Resumits, demanen:

  1. Informar de manera acurada i precisa.
  2. Evitar perjudicis per informacions sense prou fonament.
  3. Rectificar les informacions errònies.
  4. Obtenir la informació amb mètodes lícits i dignes.
  5. Citar les fonts i preservar el secret professional.
  6. Conciliar els drets individuals amb el dret del públic a saber.
  7. Evitar conflictes d’interès.
  8. No fer servir informació privilegiada en benefici propi.
  9. Respectar la intimitat.
  10. Salvaguardar la presumpció d’innocència.
  11. Protegir els drets dels menors.
  12. Respectar la dignitat i la integritat física i moral de les persones.

A més, el codi té annexos amb recomanacions sobre temes concrets: manipulació d’imatges, internet, plagi, conflictes armats, informació sobre el suïcidi, crisi climàtica i intel·ligència artificial, entre d’altres.

Queixes al Consell de la Informació

El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) és l’òrgan d’autoregulació de la professió: vetlla perquè es compleixi el codi. Qualsevol persona, física o jurídica, hi pot presentar una queixa si creu que un mitjà ha vulnerat algun dels principis del codi. No cal ser la persona afectada.

Què cal incloure

Com es tramita

Es pot presentar amb el formulari en línia del CIC, per correu electrònic o per escrit. La presidència decideix si l’admet. Si l’admet, el mitjà o el periodista té 15 dies per presentar al·legacions. El ple del CIC, que es reuneix cada dos mesos, resol el cas, i la resolució es comunica a les parts i es publica.

Les resolucions del CIC no són sentències ni comporten multes: el seu valor és moral i públic. Tot i així, una resolució desfavorable pesa en la reputació d’un mitjà.

El dret de rectificació

El dret de rectificació és una via legal, regulada per la Llei orgànica 2/1984, de 26 de març. Permet a qualsevol persona, física o jurídica, demanar que un mitjà publiqui una rectificació de fets que li fan referència, que consideri inexactes i que li puguin causar perjudici. No serveix per rebatre opinions.

Terminis del dret de rectificació (Llei orgànica 2/1984)
PasTermini
Enviar la rectificació per escrit al director del mitjà, de manera que en quedi constància7 dies naturals des de la publicació
El mitjà l’ha de publicar íntegrament, amb relleu semblant, sense comentaris i gratuïtament3 dies des que la rep
Si no la publica o la rebutja, acció de rectificació davant del jutjat de primera instància7 dies hàbils

Alguns detalls importants:

Exemple: un digital publica dilluns que la teva botiga ha estat tancada per Sanitat, i no és cert. Tens fins al dilluns següent (7 dies naturals) per enviar un escrit breu al director amb els fets correctes, per un mitjà que deixi constància de la data. Si dijous encara no l’han publicat, tens 7 dies hàbils per anar al jutjat. Comprova sempre el text vigent al BOE, perquè els terminis són curts i les lleis poden canviar.

Queixes al CAC per a ràdio i televisió

Si el problema és en una emissora de ràdio o televisió, pública o privada, pots adreçar-te al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). És una autoritat reguladora: pot analitzar el contingut, obrir un expedient i, si escau, sancionar.

Exemples de queixes que atén: continguts perjudicials per als menors en horari protegit, discriminació o incitació a la violència, manca de pluralisme o d’honestedat informativa, publicitat que no compleix les normes i incompliment de les normes sobre l’ús del català i l’aranès.

Canals: formulari a la seu electrònica del CAC, correu electrònic (audiovisual@gencat.cat), telèfon 93 557 50 00 (de dilluns a divendres, de 9 a 14 h) o per escrit. Per a continguts de xarxes socials, consulta Denunciar continguts.

La Llei europea de llibertat dels mitjans

La Llei europea de llibertat dels mitjans de comunicació (EMFA, per les sigles en anglès) s’aplica plenament des del 8 d’agost de 2025. És un reglament de la Unió Europea, i per tant val directament a tots els estats membres. Entre altres coses:

Observatoris crítics: Mèdia.cat

A banda de les vies formals, hi ha entitats que vigilen els mitjans des de la societat civil. El Grup de Periodistes Ramon Barnils impulsa Mèdia.cat, un observatori crític dels mitjans que publica anàlisis, un mapa de la censura i, cada any, l’Anuari dels silencis mediàtics (la darrera edició és l’Anuari 2025-26). Poden ser útils per entendre un cas o per fer visible un tema que els mitjans no tracten.

Quina via triar

SituacióVia principal
Un mitjà ha publicat fets falsos sobre miDret de rectificació (terminis curts)
Un article vulnera l’ètica periodísticaQueixa al Consell de la Informació de Catalunya
Un programa de ràdio o televisió incompleix la normativaQueixa al CAC
Una publicació a les xarxes socials és il·legalNotificació a la plataforma (consulta Denunciar continguts)

Fonts