Com verificar una notícia abans de compartir-la: set passos
No cal ser periodista per detectar la majoria de notícies falses. Amb set comprovacions que duren pocs minuts pots evitar compartir un engany i ajudar que no corri més.
Els set passos
- Atura’t abans de compartir. La desinformació viu de la pressa. Si un missatge et demana que el reenviïs “a tothom” o “abans que l’esborrin”, és un motiu per anar més a poc a poc, no més de pressa.
- Mira qui ho publica. És un mitjà conegut, un organisme oficial o un compte que no saps de qui és? Busca la pàgina “Qui som” o l’avís legal, i desconfia dels noms que imiten mitjans reals amb una lletra canviada.
- Busca l’original. Una captura de pantalla o un text copiat no és una font. Intenta trobar la notícia, el comunicat o l’estudi original i llegeix-lo sencer: sovint el titular que circula diu una altra cosa.
- Comprova la data i el lloc. Moltes peces falses són notícies reals d’un altre any o d’un altre país, presentades com si fossin d’avui i d’aquí.
- Busca altres fonts. Si un fet important és cert, n’hauran parlat diversos mitjans independents entre ells. Si només ho diu un compte o una web desconeguda, espera.
- Mira si ja ho han verificat. Els serveis de verificació publiquen cada dia desmentiments de rumors que circulen. Escriu dues o tres paraules clau a un dels cercadors de verificacions abans de fer res més.
- Reconeix l’esquer emocional. Indignació, por o una alegria massa bona per ser veritat són senyals d’alerta. Els titulars que amaguen la informació (“no et creuràs què ha passat”) busquen clics, no informar-te.
Regla pràctica. Si no pots confirmar una cosa en cinc minuts, no la comparteixis. No perds res esperant i evites fer d’altaveu d’un engany.
Exemples del dia a dia
L’àudio de WhatsApp “d’un amic metge”
Arriba un àudio d’algú que diu que treballa en un hospital i avisa d’un perill imminent. No diu el nom, ni l’hospital, ni cap dada que es pugui comprovar. Pas 2 i pas 3: no hi ha autor identificable ni font original. Pas 5: cap mitjà ni cap organisme sanitari en parla. Conclusió: no el reenviïs.
La foto d’una inundació “d’ahir”
Una imatge espectacular circula després d’un temporal. Una cerca inversa d’imatges mostra que es va publicar fa anys en un altre país. És el cas del pas 4: un fet real, però fora de context. A Fotos i vídeos t’expliquem com fer aquesta comprovació.
La frase atribuïda a un polític
Una imatge amb la cara d’un polític i una cita escandalosa entre cometes. Busca la frase exacta entre cometes al cercador: si l’hagués dit, sortiria en entrevistes, vídeos o actes de sessió. Si no apareix enlloc més, és molt probable que sigui inventada.
L’oferta que “regala” diners
Un missatge diu que un supermercat regala vals de 100 euros pel seu aniversari i et demana omplir un formulari. Això no és només desinformació: sol ser una estafa per obtenir les teves dades. Llegeix Estafes en línia.
Errors habituals
- Compartir “per si de cas és veritat”: si és fals, també arriba a més gent.
- Fiar-se del nombre de vegades que t’ha arribat: la repetició no fa que una cosa sigui certa.
- Llegir només el titular: el cos de la notícia de vegades el desmenteix.
- Confiar-hi perquè ho envia algú proper: aquella persona també pot haver estat enganyada.
Totes les guies de la secció
- Fotos i vídeosCerca inversa amb Google Lens i TinEye, fotogrames clau amb InVID-WeVerify, metadades, pistes de context i mapes per saber si una imatge és real i d’on surt.
- Deepfakes i IAQuè són els deepfakes, com funcionen les estafes amb veu clonada, senyals d’alerta, límits dels detectors, què exigeix la Llei d’IA de la UE i què fer si et suplanten.
- Verificadors i einesDirectori comentat de verificadors (Verificat, Maldita.es, Newtral, EFE Verifica, 3CatInfo Verifica) i eines gratuïtes per comprovar rumors, fotos i vídeos.
- Bombolla de filtresQuè és la bombolla de filtres, com funcionen les recomanacions, què en diu la recerca i com diversificar el que veus amb RSS, fonts variades i feeds no personalitzats.
- InfoxicacióQuè és la infoxicació, com reconèixer-ne els símptomes i consells pràctics per fer una dieta informativa: notificacions, hores fixes, fonts de qualitat i lectura a fons.