Estafes en línia: com detectar-les i què fer si n’ets víctima
Les estafes en línia canvien de disfressa, però gairebé sempre segueixen el mateix guió: et fan córrer, et toquen una emoció i et demanen diners o dades. Si aprens a reconèixer el guió, les detectaràs encara que siguin noves.
El patró comú
- Urgència: “el teu compte es bloquejarà avui”, “últimes hores”, “ho necessito ara”.
- Emoció: por, pressa, compassió o cobdícia.
- Canal inesperat: un missatge o una trucada que no esperaves.
- Petició concreta: fer clic, donar un codi, instal·lar una aplicació o pagar.
Cap banc, organisme oficial ni empresa seriosa et demanarà mai per telèfon, SMS o correu les contrasenyes completes ni els codis que reps al mòbil per autoritzar pagaments.
Els tipus més habituals
SMS i correus falsos
Se’n diu phishing (pesca de dades) quan arriben per correu i smishing quan arriben per SMS. Imiten el banc, una empresa de missatgeria, Hisenda o una companyia de subministraments, i porten un enllaç a una web idèntica a la real on et demanen les dades o la targeta. No facis clic: entra tu al web o a l’aplicació oficial escrivint l’adreça o des de la icona de sempre.
Trucades que suplanten el banc
Algú truca dient que és del departament de seguretat del teu banc i que han detectat moviments estranys. De vegades el número que apareix a la pantalla és el del banc de debò, perquè es pot falsificar. Et demanen un codi que t’arriba per SMS, que facis una transferència a un “compte segur” o que instal·lis una aplicació. Penja i truca tu al banc al número que surt a la teva targeta o a l’aplicació.
Compres falses
- Botigues en línia amb preus molt per sota del mercat, sense dades d’empresa ni adreça.
- Anuncis de segona mà on el venedor demana pagar per fora de la plataforma o envia un enllaç de pagament.
- Perfils que “venen” entrades, mascotes o pisos de lloguer i demanen una paga i senyal.
Paga sempre dins de la plataforma i, si pots, amb mètodes que ofereixin protecció al comprador.
Inversions i criptomonedes
Anuncis amb famosos (sovint amb imatges o vídeos manipulats amb IA) que prometen guanys ràpids i segurs, o algú que coneixes per xarxes o aplicacions de cites i que, després de setmanes de conversa, et proposa invertir. Al principi et deixen veure guanys en una plataforma falsa; quan vols retirar els diners, et demanen més pagaments. Recorda: rendibilitat alta sense risc no existeix.
El “fill en problemes”
Un missatge de WhatsApp des d’un número desconegut: “Hola mama, se m’ha espatllat el mòbil, aquest és el meu número nou”. Després, una urgència: una factura, un pagament que no pot fer. Ara també hi ha versions amb la veu clonada per IA (llegeix Deepfakes i IA). Truca al número antic del teu fill o filla abans de fer res.
Què fer si n’has estat víctima
- Truca immediatament al teu banc. Demana que bloquegin les targetes i que limitin els moviments del compte. Si l’aplicació et permet desactivar les targetes, fes-ho també, però truca igualment.
- No esborris res. Guarda captures, missatges, enllaços, correus, fitxers i els comprovants de les operacions.
- Canvia les contrasenyes dels comptes afectats, començant pel correu i la banca en línia, i activa la verificació en dos passos.
- Denuncia-ho. Pots anar a qualsevol comissaria dels Mossos d’Esquadra o a la Policia Local; és recomanable demanar cita prèvia. La denúncia per internet dels Mossos només és per a establiments comercials, no per a particulars.
- Demana orientació a la línia 017 d’INCIBE: gratuïta, confidencial, cada dia de 8 a 23 h. També per WhatsApp al 900 116 117.
- Si vas pagar amb una plataforma de pagament (PayPal, Apple Pay, Google Pay o similars), contacta-hi i revisa la seva política de reemborsament.
Es poden recuperar els diners?
Depèn de com s’hagi fet el pagament. Segons l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya:
- Si et van robar les dades bancàries i van fer càrrecs que tu no vas autoritzar, en general només respons com a màxim de 50 euros de les operacions fetes abans d’avisar el banc.
- Si el banc no et va demanar un segon factor d’autenticació per fer el pagament, està obligat a tornar-te els diners.
- Si vas autoritzar tu el pagament perquè et van enganyar, el banc sovint no el retorna, i potser l’única via serà la judicial.
- Els pagaments amb Bizum, les transferències (sobretot a països de fora d’Europa) i els enviaments de criptomonedes són molt difícils de recuperar.
Exemple: si et cobren 600 euros amb la targeta robada i ho comuniques al banc l’endemà, la teva responsabilitat general seria de 50 euros com a màxim, i la resta, 550 euros, l’hauria d’assumir el banc. Cada cas es valora individualment.
Compte amb els “recuperadors”. Després d’una estafa és habitual que et contacti algú que diu ser advocat, policia o una empresa que recupera diners a canvi d’una comissió avançada. Sol ser una segona estafa.