La bombolla de filtres: com els algorismes decideixen què veus
El que veus a les xarxes i als cercadors no és una mostra neutral del que passa al món: és una selecció feta per algorismes a partir del que has fet abans. Entendre com funciona t’ajuda a decidir tu què vols veure.
D’on ve la idea
L’expressió “bombolla de filtres” (en anglès, filter bubble) la va popularitzar l’autor nord-americà Eli Pariser amb el llibre The Filter Bubble: What the Internet Is Hiding from You, publicat el 2011. La seva tesi era que la personalització fa que cadascú visqui en un univers d’informació propi i invisible: no saps què et deixen de mostrar ni per què.
Com funcionen les recomanacions
Una plataforma té molt més contingut del que pots mirar. Per triar què et mostra primer, un sistema de recomanació calcula què és més probable que t’interessi, a partir de senyals com aquests:
- què mires i quanta estona t’hi atures, encara que no hi facis clic;
- a qui segueixes, què comparteixes i què comentes;
- què fan persones amb hàbits semblants als teus;
- dades del dispositiu, l’hora o la ubicació aproximada.
El sistema no busca que estiguis ben informat, sinó, generalment, que continuïs fent servir el servei. Per això tendeix a premiar el contingut que provoca reaccions fortes.
Bombolla i cambra d’eco
Sovint es confonen dos conceptes:
- Bombolla de filtres
- La selecció la fa l’algorisme, sense que tu ho decideixis explícitament.
- Cambra d’eco
- Un espai on només sents opinions que coincideixen amb les teves, sovint perquè tu mateix has triat a qui segueixes i què llegeixes.
Què diu la recerca
La idea és molt intuïtiva, però els estudis donen una imatge més matisada:
- Una revisió de la literatura científica del Reuters Institute de la Universitat d’Oxford (Arguedas, Robertson, Fletcher i Nielsen, 2022) va concloure que les cambres d’eco són molt menys freqüents del que es creu: al Regne Unit, calculava que entre un 6 % i un 8 % del públic és en cambres d’eco partidistes de notícies en línia. També va trobar que els cercadors i les xarxes, en general, porten a consumir notícies una mica més diverses, no menys, i que les cambres d’eco depenen sobretot de les tries d’una minoria molt partidista.
- Un experiment publicat a la revista Science el 2023 (Guess i altres) va canviar, durant tres mesos de la campanya electoral dels Estats Units del 2020, el feed algorísmic de Facebook i Instagram per un de cronològic a un grup d’usuaris voluntaris. Van passar menys temps a les plataformes i van veure més contingut polític i més contingut de fonts poc fiables, però la polarització i les actituds polítiques no van canviar de manera significativa.
En resum: els algorismes influeixen en què veus, i això té conseqüències, però no et tanquen en una bombolla impenetrable. Els teus hàbits i les teves tries hi pesen tant o més. Bona notícia: vol dir que pots fer-hi alguna cosa.
Com sortir-ne
Tria tu les fonts
- Visita directament els webs de dos o tres mitjans de línies diferents, en lloc d’esperar que te’ls mostri una xarxa. A Mitjans en català en trobaràs una guia.
- Segueix algun mitjà o periodista amb qui no sempre estàs d’acord, sempre que sigui rigorós.
- Combina mitjans locals, nacionals i internacionals.
Fes servir RSS
L’RSS és un sistema antic però molt útil: tries les fonts, i un lector d’RSS et mostra les novetats en ordre cronològic, sense algorismes. Molts mitjans i blogs encara ofereixen canals RSS.
Canvia el feed
El Reglament de Serveis Digitals de la UE (DSA) obliga les plataformes en línia i els cercadors molt grans (els que tenen més de 45 milions d’usuaris mensuals a la UE) a oferir, per a cadascun dels seus sistemes de recomanació, almenys una opció que no es basi en l’elaboració de perfils (article 38). Pot ser un ordre cronològic o un altre criteri. Busca-la a la configuració o al menú del feed, sovint amb noms com “Seguint” o “Més recents”.
Entrena l’algorisme
- Fes servir les opcions “No m’interessa” o “Mostra’n menys”.
- Deixa de seguir comptes que només et fan enfadar.
- Revisa i esborra de tant en tant l’historial de visualitzacions o de cerques, si la plataforma ho permet.
Prova d’una setmana. Durant set dies, llegeix les notícies només des d’un lector d’RSS o des de les portades dels mitjans. Compara després com t’has sentit i què has après de nou.
Fonts
- Eli Pariser, The Filter Bubble (Penguin Press, 2011), fitxa a Internet Archive
- Echo chambers, filter bubbles, and polarisation: a literature review, Reuters Institute (2022)
- How do social media feed algorithms affect attitudes and behavior in an election campaign? (Science, 2023), NYU CSMaP
- The Digital Services Act, Comissió Europea
- Text de l’article 38 del Reglament de Serveis Digitals (reproducció no oficial)