Escacc | Continguts: [Escacc]

Bloc

Tres casos d'èxit per a temps de crisis #wanindia2009

Àlex Gutiérrez

Després de la breu sessió preliminar d'ahir, adreçada a tastar la temperatura del sector en l'àmbit digital, avui començava de manera oficial el congrés amb una taula rodona clarament orientada a aixecar la moral col·lectiva: tres casos d'èxit en aquests temps de crisi, a Europa, Estats Units i Àsia.

El primer en pujar a l'estrada va ser Les Hinton, una de les múltiples mans dretes de Rupert Murdoch i actualment director general de l'empresa que edita el Wall Street Journal. Aquest diari econòmic és l'exemple més reeixit pel que fa a cobrament de continguts a través d'internet així que era natural que la seva intervenció es basés en la defensa dels models de pagament. Va oferir unes dades esgarrifoses que ajudaven a entendre la necessitat d'explorar aquest camp: el negoci de la premsa als Estats Units passarà, en només tres anys, de facturar 60.000 milions de dòlars a ingressar-ne tan sols 37.000. Hinton considera prioritari dotar-se d'una línia d'ingressos que resti al marge de les fluctuacions dels cicles publicitaris, però en realitat els seu arguments més forts van ser més de caire filosòfic: la seva intervenció no aportava massa estadístiques i en canvi sí que estava trufada de lemes com “no existeix res gratuït”, “internet ha estat una gran promesa permanent, però no ha aportat mai benefici real” o “allò gratuït surt car”. En tot cas, va assenyalar la necessitat d'abandonar els càlculs merament quantitatius a internet –basats en sumar quants més milions d'usuaris únics millor– per començar a desenvolupar 'audiències de qualitat' que són les que acaba buscant l'anunciant.

(Comentari personal: Mentre un diari de prestigi com el Washington Post, per posar un exemple, tingui un temps de visita mitjana de 21 segons, el sector haurà de reflexionar sobre si està entenent internet de debò quan preveu instaurar sistemes de pagament. El WSJ pot posar la seva informació a la venda perquè hi ha un lligam clar entre el que publica i el guany econòmic de qui el llegeix. Però no queda clar que els diaris generalistes puguin seguir el mateix camí tan fàcilment (i, de fet, no ho fan: Murdoch fa mesos que prova de generar un moviment conjunt al sector amb les seves fogoses declaracions perquè els grans mitjans barrin l'accés lliure als seus continguts però, per molt que reiteri els pronunciaments, aquest gest conjunt no acaba d'arribar). O sigui: els continguts s'hauran d'acabar cobrant perquè és allò natural i inherent al negoci, però encara no hi ha certeses absolutes sobre quina modalitat s'utilitzarà. I mentrestant, Google es beneficia del factor temps i sí que sembla haver copsat què necessiten els internautes, encara que el seu sistema d'agregació –afavorit pels propis diaris, per cert– sigui més que qüestionable. És un nus gordià, per al qual encara no s'endevina qui traurà l'espasa que el desfaci).

La segona intervenció ha estat la del doctor Andreas Wilie, d'aparença jove però en canvi veterà president de l'àrea de revistes del gegant Axl Springer. Els 486 milions d'euros de benefici obtinguts al 2008 (i la previsió de pujar un 10% aquest 2009, si mantenen la tònica dels tres primers trimestres) potser són el secret de l'aspecte saludable del ponent, en uns temps en què molts diaris han tancat o entrat en números vermells. Axl Springer té 10.666 treballadors, amb els quals factura 2.700 milions d'euros. Wilie ha llençat una càrrega de profunditat, contradictòria només en aparença. “Renoveu-vos o moriu” i, alhora, “Mantingueu-vos aferrats al paper”. El model de negoci ha canviat i internet no es pot obviar ja de l'equació, però no es tracta de bolcar el negoci del paper a la xarxa progressivament, sinó d'assumir la web com un nou canal que s'afegeix a les edicions impreses. En contra d'una certa opinió dominant al sector, Wilie ha assegurat, amb la màxima vehemència possible, que no existeix la canibalització del paper per part d'internet. “No hem deixat de vendre ni un sol exemplar pel fet de ser a internet. Al contrari, avui dia no ser a internet sí que resta vendes. No temeu la canibalització; algú altre ocuparà el vostre lloc a la xarxa si vosaltres no ho feu abans”.

De fet, Axl Springer té l'objectiu de ser una companyia finançada al 50% per internet, i al 50% pel paper. Avui dia la xarxa ja aporta el 19% de la facturació (però no del benefici, ha reconegut). Pel que fa a les perspectives de futur, s'afegeix al corrent del freemium, on una majoria rep continguts bàsics de manera gratuïta i uns pocs estan subscrits a versions amb valor afegit. I llença la idea d'aconseguir un sistema de micropagaments que només requereixin d'un sol click. En fer una cerca, haurien d'aparèixer els resultats, tot indicant quins són gratuïts i quins no. L'usuari pagaria una quantitat petita per clicar aquells que fossin de pagament.

Finalment, ha llistat els sis reptes que té la premsa al davant, al seu parer, a nivell global:

1. Les restriccions a la llibertat de premsa.

2. Les prohibicions o les traves a determinats anuncis.

3. Les regulacions antitrust sobre propietat dels mitjans (Axl Springer té molts diaris a l'estranger).

4. La protecció al copyright.

5. El contingut de pagament.

6. Que Google faci cerques justes (i no segons els seus interessos) i que la proporció dels ingressos publicitaris que gestiona i que acaben anant a l'editor sigui més justa.

Sobre el pagament de continguts ha ofert un comentari revelador, després d'explicar que el grup disposa d'una plataforma de jocs per internet: “us sorprendria saber quanta gent és susceptible de pagar per tunejar-se aquests videojocs amb coses com ara una espasa virtual per al personatge de World of Warcraft. Més gent que la que està disposada avui a pagar per periodisme de qualitat, de fet”.

(Comentari personal: l'exposició del model ha estat impecable i ve avalada per la solidesa del grup. Però convé recordar que a Alemanya es venen 23 milions de còpies de diaris cada dia mentre que, a Catalunya, amb prou feines passem del mig milió. De fet, segons ha recordat el propi Wilie, el mitjà més massiu del país no és la televisió, com passa arreu, sinó que es tracta del Bild, que compta amb 11 milions de lectors diaris. Cap programa de televisió a Alemanya ha aconseguit mai aquesta audiència que el rotatiu obté cada dia. A molts països els agradaria emmirallar-se en aquest cas, doncs, però abans el seu sector de paper hauria de cultivar molt múscul, cosa difícil ja a hores d'ara).

El tercer i últim ponent arribava de Singapur i generava l'admiració de qui ha aconseguit el que deu ser el somni de la majoria d'editors que omplien la sala: driblar Google del negoci d'internet i robar-li la cartera, al seu país almenys. Paul Jansen és el director general d'una empresa subsidiària de Singapore Press Holdings que va crear el portal RedNano. Vermell (Red) com la bandera del país i petit (Nano) perquè s'enfrontaven a Google amb uns plantejaments modestos, els responsables d'aquest cercador van definir-lo a partir de la constatació que els grans gegants tenen nuls serveis de directoris, o bé són dolents. Van rebutjar lluitar pel mercat de cerques globals (van pactar que Yahoo! els en servís els resultats) i van focalitzar-se en les cerques internes. Ho devien fer bé perquè, l'any 2008 i segons un estudi extern, el 60% de les cerques al país es feien a través de RedNano.

I els plans amb els mòbils encara són més interessants, perquè els resultats seran variables segons es trobi l'usuari en aquell moment, de manera que si busca un restaurant de cuina italiana, per exemple, li oferirà primer els que tingui més a prop si no ha demanat per un en concret. Ho veurem a partir del gener del 2010.

(Comentari: el plantejament és molt interessant des d'una perspectiva catalana, perquè l'element de cohesió al voltant de la llengua podria afavorir una iniciativa similar. A més, tot i que s'ha centrat en el RedNano ha apuntat altres projectes atractius que han impulsat. Crec que a Escacc hem de considerar fer venir aquesta persona perquè ens expliqui estratègies que el sector podria adoptar i que es basen en la genialitat de la idea, més que no en l'impuls econòmic inicial. El ponent, a més, ha assenyalat una gran veritat quan explicava que el secret de Google no és només que es quedi un percentatge gran dels ingressos dels anuncis, sinó que obtenia unes dades molt valuoses que, sorprenentment, els mitjans no estaven aprofitant. Ell ha conduït un estudi, que mirarem d'obtenir, que duia el suggeridor títol de “no ens fixem qui ets, sinó què fas” i que segmentava l'audiència per diferents pautes de comportament a internet, en comptes de fer-ho pel tàrget sociodemogràfic com és habitual).

Demà hi ha la segona sessió amb el mateix plantejament, serà el moment de complementar aquests models amb noves idees que ajuden a marcar el camí o, si més no, evitar les margeres.

Temàtiques:  premsa

Tags:  Índia, WAN, pagament, digital, èxit, #wanindia2009, Àlex Gutiérrez

541 visites | 0 opinions | Resultat: | Actualitzat: 02/12/2009 10:33 | publicat per Escacc