Àrea usuaris
| DL | DM | DX | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| DL | DM | DX | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||
Document
La majoria de diaris dels EUA desapareixeran en cinc anys, segons un estudi
Escacc > premsa
02:03 22.02.2012
Document
[DOC] Dades estadístiques dels teatres de Barcelona
Escacc > cultura
10:12 31.01.2012
Escull el teu canal: premsa | audiovisual | ràdio | difusió i audiències | publicitat | grups de comunicació | periodisme | internet i TIC | polítiques de comunicació | cultura | Tots
Entrevista
Ramón Salaverría: 'Els mitjans han de desenvolupar estratègies molt més actives a les xarxes socials'

Ramón Salaverria és periodista i professor de Periodisme digital a la Universitat de Navarra. La seva investigació s'ha centrat sempre en el desenvolupament dels nous mitjans i en els processos d'integració i convergència als mitjans digitals. És el proper ponent del nostre cicle 10 en comunicació que es celebrà el proper 24 de novembre. Li preguntem sobre els darrers moviments d'integració a les redaccions i sobre el desenvolupament del periodisme digital.
Escacc.- Vostè porta investigant sobre el periodisme digital des del seu inici. Creu que els mitjans tradicionals -els que han tingut més recursos al seu abast- finalment s’han pres seriosament el desenvolupament d'un periodisme digital que generi informacions pròpies i que desenvolupi una narrativa diferent?
Ramón Salaverría.- La majoria d'empreses
periodístiques continua considerant els mitjans d'Internet
com de segona categoria. Això els porta a assignar pocs
recursos per a Internet,
a atorgar un paper sempre subordinat a les
estratègies adoptades en els altres suports i, en efecte, a
una escassa aposta pels continguts digitals propis. Crec,
però, que
aquesta situació no podrà mantenir-se durant
molt de temps, ja que les actuals dificultats de les
empreses periodístiques, originades no només per la
crisi econòmica mundial sinó també per la seva
dificultat per adaptar-se als nous reptes de l'escenari digital,
precipitaran definitivament un enfortiment dels
mitjans digitals,
ja que són els únics que continuen creixent
en audiència i en quota publicitària.
El més trist és que tot això hagi de passar per l’erosió dels mitjans tradicionals i no per una aposta amb la vista posada en el futur. Els directius de les empreses periodístiques porten massa temps adoptant tàctiques a curt termini. Potser sigui un il·lús, però vull pensar que la traumàtica experiència d'aquesta crisi servirà perquè, per fi, els directius puguin mirar més enllà del compte de resultats trimestral i prenguin consciència de la profunda reconversió que experimenta el seu negoci. Si això passa finalment, els cibermitjans ja no només es limitaran a reproduir el que altres mitjans han elaborat amb anterioritat sinó que exploraran gèneres i formats propis. Serà en aquest moment quan podrem dir que el ciberperiodisme ha aconseguit, finalment, la maduresa.
Escacc-. Creu que la integració de les redaccions ha de ser una prioritat de cara al futur dels mitjans? Quins motius han de portar a prendre aquesta decisió, a més dels econòmics?
RS.- La integració de redaccions no és una finalitat en si mateixa, sinó un instrument per aconseguir els veritables objectius: reforçar la coordinació entre mitjans, augmentar la productivitat dels equips de periodistes i millorar la qualitat dels continguts generats. Si aquests objectius es poden aconseguir amb altres organitzacions redaccionals, no cal integrar.
Ara bé, les principals organitzacions periodístiques en el món s'han adonat que per aconseguir aquests objectius el camí més directe és reorganitzar les seves redaccions per la poca capacitat de les anteriors per respondre a les demandes de les noves plataformes. És cert que, en algunes empreses, aquesta estratègia s'ha utilitzat en realitat per estalviar despeses. Crec que el temps posarà a cadascú al seu lloc i les empreses que han entès la reforma logística multiplataforma amb una visió de futur, i no només com una excusa per acomiadar periodistes, tindran més possibilitats de triomfar en el nou mercat de la informació.
Escacc.- Recentment el diari USA Today ha decidit desintegrar les redaccions per focalitzar els seus esforços en diferents mitjans i plataformes, ja que consideren que cada mitjà i plataforma respon a narratives i a públics diferents. Quina opinió en té?
RS.- En rebre la notícia de la suposada marxa enrere del diari USA Today en el seu procés d'integració de redaccions, crec que molta gent s'ha quedat només en el titular. En realitat, el diari nord-americà no ha revocat totes les decisions d'integració adoptades en els darrers anys, només unes quantes. Quines? Les que afectaven a l'organització de les taules d'edició.
La reforma actual reestructurarà l'organització de les taules d'editors, per tal de propiciar un tractament editorial més específic i professional per a cada plataforma. És una qüestió de sentit comú. No té sentit, per exemple, mantenir un únic equip integrat de disseny, perquè el disseny periodístic per al paper i per a la web són radicalment diferents: en fonaments, en eines i en temps. El diari USA Today havia integrat operacions editorials multiplataforma que, com han pogut comprovar, necessiten un tractament més especialitzat.
Això vol dir que han fet marxa enrere en tot? En absolut. Després de la seva experiència dels últims anys, s'han adonat que el que sí que té sentit és mantenir un equip de reporters i redactors que nodreixin d'informació a diverses plataformes indistintament. Aquesta és una part substancial de les redaccions integrades. I en aquest aspecte, USA Today no ha modificat gens ni mica les seves mesures d'integració ni pensa modificar-les.
Escacc.- Podria enumerar un parell de tendències actuals que els mitjans digitals haurien de tenir molt en compte en les estratègies a curt i mig termini?
RS.- En destacaria dos:
la creixent importància de la mobilitat i la
presència activa a les xarxes socials. Apostar per
una presència òptima en tot tipus de dispositius
mòbils, sobretot telèfons i tablets, és
crucial. En els darrers anys, Internet ha estat sinònim
d'ordinador personal. La propera dècada, Internet
s’associarà molt més amb els dispositius
mòbils. Els mitjans digitals han d'estar preparats per
satisfer les demandes d'un nou públic que ja no
esperarà a connectar-se al seu PC per accedir a les
notícies.
Pel que fa a les
xarxes socials, penso que
els mitjans hauran de desenvolupar estratègies molt
més actives que les que han portat fins ara. Avui
els mitjans es limiten a fer servir les xarxes socials
gairebé exclusivament per publicitar els seus continguts.
Davant d'aquest ús autopromocional, crec que
triomfaran els mitjans que aconsegueixin establir vincles
molt més estrets i multidireccionals amb les seves
audiències. La clau és que deixin
d'entendre els seus destinataris com a públic passiu
i concebin com a comunitat activa.
Temàtiques: periodisme, internet i TIC | Tags: Ramón Salaverría, 10 en Comunicació, Escacc
1268 visites | Comentaris: 0 | Actualitzat: 15/11/2010 12:00 | publicat per Escacc




Per tancar, fes click al botó Tancar o apreta la tecla ESC