Perspectives de futur de la indústria cinematogràfica catalana | Escacc - Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació |

Opinió

Perspectives de futur de la indústria cinematogràfica catalana

1) No sé quina és la clau de l'èxit de Pa negre, el que puc dir és que basar el teu guió en una novel·la reconeguda (en aquest cas de l'Emili Teixidor) i fer un bon càsting són dos grans encerts inicials. Però, altres vegades hem vist un punt de partida similar i no ha funcionat. Des del nostre web el que vam detectar va ser una forta promoció inicial i un gran nombre de sales on es projectava. Ni una cosa ni l'altre són habituals en un film català, i el que ens demostra és que, si s'aposta fort, els resultats arriben.

2) Aquest any ha estat un gran any (Pa negre, Elisa K, Herois, ...), però el futur no el veig pas massa diferent si les coses es segueixen fent com fins ara. Pa negre crec que és un molt bon exemple de com s'ha de fer i, sobretot, promocionar una pel·lícula perque funcioni a taquilla, que al final, és el que ens dóna la mesura del seu èxit. No omplirem sales si la gent ni tan sols coneix les nostres pel·lícules.

Agustí Argelich, director del Festival Filmets

1) Les claus de l'èxit de Pa Negre crec que són: una bona promoció de la pel·lícula, una història que des del principi t'enganxa amb un inici trepidant i brutal, i la recreació fidel de la misèria i el dramatisme de la postguerra.

2) El futur de la indústria cinematogràfica crec que està recuperant la seva tradició malgrat la crisi, però en el cas dels curtmetratges encara som a anys llum de la indústria europea. Les televisions púbiques han d'apostar més per aquest gènere, que s'està convertint en un fenòmen de masses principalment a Europa (França, Alemanya, Anglaterra, etc). No tenim mercats de curtmetratges ja que pràcticament no hi ha compradors. En l'aspecte exhibició, el procés de canvi del 35 mm a sales digitals de qualitat crec que no segueix l'evolució que facilitaria la producció de més llargmetratges.

Valentí Sanjuan, director de Vist i no Vist i creador de Cine.cat

1) El cas de Pa Negre és un cas curiós i gairebé sense precedents. Producció catalana i en català, representa un pas endavant en una indústria que s'ha de començar a creure que té una cinematografia pròpia. En un país on tenim grans actors, dobladors, festivals, productores, televisió, acadèmia, distribuïdores, guionistes i tot el que faci falta, potser ja toca que el cine català s'atreveixi a fer un pas endavant i es reivindiqui. Veure que entre les finalistes als Gaudí d'enguany hi havia joies internacionals com Buried, films generacionals com Herois, o pel·lícules del pes específic de Pa Negre em fa pensar que podem treure pit. Pel que fa a les claus de Pa Negre, no és una, ni dues, ni tres, sinó més aviat un grapat de coincidències (completament buscades) que han estat possibles gràcies a una producció d'Isona Passola, directora entre d'altre de la magnígica Catalunña-Espanya: els millors actors de casa nostra, una història esplèndida de l'Emili Teixidor que a més ja havia triomfat com a novel·la, suport dels mitjans, implicació màxima de Televisió de Catalunya i una resposta unànime per part del públic.

2) El futur del cinema català i en català passa per l'aplicació de la Llei del cinema. En aquest sentit, Ferran Mascarell al capdavant de Cultura haurà de fer mans i mànigues per poder-la implementar progressivament durant els propers 4 anys. Si això es combina amb el suport a la creació, exhibició, distribució i exportació del nostre cinema, no tinc cap dubte que demostrarem que podem competir a alt nivell amb moltes d'altres cinematografies europees.

Mar Canet, Co-directora de La Casa del Cine

1) La primera pregunta no la puc respondre ja que no he vist la pel·lícula, però és d’aquelles pel·lícules anomenades “boca-orella”, jo la veuré per les bona acollida que ha tingut entre els meus companys que compartim gustos cinèfils similars.

2) El futur de la indústria catalana el veig com sempre, és a dir, en debat constant, suposo que pel conepte “català” que a vegades és complicat de discernir. Diem pel·lícula catalana quan hi ha diners pel mig o un actor o un director o la llengua? Costa posar el límits. El més important és que hi hagi una indústria cinematogràfica a Catalunya que doni llocs de feina a la quantitat de bons professionals que tenim i una cosa porta a l’altra.

Jordi Roigé, editor de la revista De Cine i productor

1) L’èxit de “Pa Negre” és la concentració de qualitat, talent i recursos en una mateixa obra. És difícil, en cinema, la sorpresa. La competència és duríssima. El resultat de Pa Negre pot arribar a semblar pervers, perquè l’èxit de la pel·lícula eclipsa altres cintes mereixedores de reconeixements, com “Herois”, per exemple. Però aquesta concentració permet identificar un èxit rotund i això és molt bo pel cinema català.

2) Els pròxims anys, el gran problema del nostre cinema és el finançament, com en la resta de sectors industrials. “Pa negre” ens demostra que cal invertir amb valentia, i els bancs, les administracions i les televisions s’enfronten a uns anys molt restrictius. Potser estem a les portes, per contra, d’un esclat de talent que haurà de plantar cara a l’absència de recursos.

Temàtiques:  cultura | Localització:  Països catalans | Tags:  Pa negre, cinema

802 visites | Comentaris: 0 | Actualitzat: 26/01/2011 09:58 | publicat per Escacc