Noves redaccions i consum de premsa a través del mòbil | Escacc - Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació |

Nota de premsa

Noves redaccions i consum de premsa a través del mòbil

Amb el títol de “Noves redaccions”, es va celebrar ahir la 6a sessió de les jornades 10 en comunicació (www.10encomunicacio.cat), organitzades per la Fundació Escacc. Makoto Otsuka, editor digital del diari japonès Asahi Shimbun, va presentar el model que segueix el segon diari amb més tiratge del món. A continuació, el president d’Escacc, Àlex Gutiérrez, va fer una entrevista a Enric Sierra, subdirector de La Vanguardia digital i redactor en cap de La Vanguardia, en la que es van tractar temes d’actualitat relacionats amb aquest diari i el seu funcionament en l’edició digital.L’exposició del model nipó va deixar clara la importància que es dóna a la distribució del diari, tant en format paper, que disposa de més de 70.000 distribuïdors, com en format digital, que enfoca gran part dels esforços en fer negoci a través dels mòbils.

Asahi Shimbun distribueix 8 milions d’exemplars en la seva edició matinal i 4 milions més en la seva edició vespertina. D’un total de 5.000 treballadors, la meitat són periodistes. Per la seva banda, l’àrea que porta el digital disposa de 150 empleats dels que només 20 són periodistes. Tot i apostar per l’equació “bon periodisme = credibilitat = audiència = publicitat”, el diari nipó ha vist com després de 130 anys d’història la crisi econòmica també els afecta a ells i, en la major part, provocada per la disminució de la publicitat. Això és així, tot i algunes dades que va donar Otsuka, com la que deia l’import que es paga per una pàgina sencera de publicitat en la seva versió en paper: 300.000.000 euros/dia. A aquesta dada, cal contraposar el preu que es demana per incloure el bànner superior a l’edició digital –el més car–, que és de 15.000 euros/setmana. No podem obviar, però, que Japó té una població de 130.000.000 d’habitants, que consumeixen 64 milions d’exemplars de periòdics diàriament.

Otsuka va defensar la tendència d’anar cap al digital, com a solució a la crisi. Actualment, el negoci digital del diari japonès no cobreix despeses, disposa d’un milió de subscriptors i ingressa una 50% a través del web (15 milions d’euros), un 25% a través d’una base de dades que venen a escoles, biblioteques,... (7,5 milions d’euros) i un altre 25% per les subscripcions a través dels mòbils (7,5 milions).

En un país amb 110 milions d’usuaris de mòbils i amb l’accés a Internet molt estès i connexions de gran qualitat, no és d’estranyar que Otsuka afirmés que gran part del negoci digital l’encarrilen cap a les subscripcions del diari a través dels mòbils que, amb la complicitat de les operadores –que fan d’intermediàries en el cobrament– poden aplicar amb certa facilitat tant pels usuaris com pel propi Asahi Shimbun.

Japó, com s’ha dit, té una implantació del mòbil amb connexió a Internet molt gran. Això fa que no només s’utilitzi per a fer trucades, sinó que té moltes altres utilitats: s’utilitza pel correu electrònic, es fan compres per Internet i es llegeix premsa, el consum de televisió és alt, es descarrega música, el vídeo hi és de forma predominant i, fins i tot, s’utilitza el mòbil com a dispositiu de pagament en centres comercials, transports públics,... i com a complement a l’hora de fer esport (per exemple, hi ha dispositius que, posant-se al canell, et mesura les calories que perds,...). Asahi Shimbun ja va començar a cobrar per l’accés a la informació a través del mòbil a partir de l’any 2000, només un any després que comencés a oferir continguts per a mòbils.

Amb tot, la conclusió d’Otsuka és que “no hi ha un únic camí” per sortir de la crisi que afecta al sector de la comunicació.

La segona part de la Sessió va estar marcada per l’entrevista feta pel president d’Escacc a Enric Sierra i completada per diverses intervencions del públic. Sierra va explicar el sistema de doble redacció que aplica La Vanguardia, diferenciant el paper i el digital, així com que ambdues edicions disposen de la seva pròpia empresa, tot i que participades al 100% pel mateix grup de comunicació.

Amb tot, aquesta separació no impedeix que es pugui qualificar la redacció de La Vanguardia com a híbrida, mig integrada mig separada, ja que el cap de cada secció del paper ho és també de la mateixa secció al digital. Hi ha, segons Sierra, una constant interrelació entre el personal del paper i el del digital.

La Vanguardia digital es distribueix en quatre àrees diferenciades: continuïtat; producció pròpia (multimèdia); participació; i, una darrera, dedicada a canals diferents de la informació estricament diària.

Quant a la possibilitat d’introduir el pagament pels continguts digitals, Sierra opina que més que aplicar-lo al què ja ofereixen, potser s’ha de pensar en cobrar per nous serveis que poden venir en el futur.

El subdirector de La Vanguardia digital va ser molt crític amb els actuals sistemes de medició d’audiències digitals i va afirmar que la marca dels mitjans tradicionals com la pròpia “La Vanguardia”, és un punt a favor, un valor afegit, que disposen per la seva credibilitat.

Podeu consultar la galeria fotogràfica de la sessió a la pàgina Facebook d’Escacc.

Per veure què diu la xarxa sobre la sessió d'ahir, cliqueu aquí.

Temàtiques:  premsa, periodisme | Tags:  10 en Comunicació, Asahi Shimbun, La Vanguardia, Enric Sierra, Makoto Otsuka, redaccions, digital

1804 visites | Comentaris: 4 | Actualitzat: 29/10/2009 16:51 | publicat per Escacc