Només un 17% de directors de Catalunya supera un sou de 'mileurista' | Escacc - Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació |

L’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya ( AADPC) va presentar ahir el primer estudi sociolaboral dels directors i directores de Catalunya. Hi van participar: Joan Maria Gual, President de l’AADPC, Robert Torres, Director de l’estudi, i Marta Guzmán, Responsable de l’anàlisi estadístic. L'acte va comptar, també, amb la participació de Rosa Andreu i Mont Plans. Aquest treball estadístic fa evident la precarietat laboral d’aquests professionals en un sector mal regulat i poc estable, en el qual alguns treballen molt i altres es veuen obligats a pluriemplear-se, i només un 17% supera un sou “mileurista” ( pdf nota de premsa).

S’ha elaborat al llarg de 22 mesos i a partir de 186 enquestes (sobre un univers de 435 persones) i 15 entrevistes en profunditat, i les conclusions són del sociòleg i periodista Xavier Theros.

L’AADPC ha editat per primera vegada aquest document amb reflexions sociolaborals dels directors d’escena a Catalunya, amb la voluntat d’endegar una sèrie de projectes similars que ajudin a establir nous objectius de treball per dur a terme la regulació i dignificació d’aquesta professió.

Entre els resultats es destaca que "som davant d’un col·lectiu amb una forta presència masculina, predominantment d’ edat mitjana (la mitjana és de 48 anys), on més de la meitat tenen titulació universitària, amb un tant per cent molt alt de pluriempleats i en el que la jubilació esdevé un luxe que no tothom pot assolir".

Més de la meitat reconeix que amb els ingressos de la seva tasca teatral no pot pagar ni el menjar; la qual cosa explica que prop d’un 90% dels enquestats reconeixen que l’economia familiar és conjunta.

Més de la meitat d’aquest col·lectiu, té uns ingressos mitjans d’uns 500 € al mes; un 22% en cobra uns 250 € i només un 17,4% dels directors i de les directores tenen uns ingressos professionals similars o superiors als famosos “mileuristes”. Segons l’enquesta, un 70% dels directors no han cobrat mai per fer un projecte, s’hagi estrenat o no.

La inestabilitat, l’ocasionalitat, la temporalitat, el treball que s’acumula a èpoques són les constants de la professió.

Prop d’un 90% afirmen que el fet de ser simpatitzants d’un partit polític no els ha reportat cap benefici en la seva carrera; prop d’un 20% confessen que fer públiques les seves conviccions ideològiques només els ha portat entrebancs. Això explica que un 40% dels directors i de les directores diguin tenir constància de llistes negres i que un 26% confessin haver-se sentit alguna vegada inclosos en alguna d’aquestes; mentre només un 3,9% dels directors i de les directores parlin de tractes de favor per afinitat d’idees a determinats professionals, per part de partits o organismes públics.

Només un 31% dels directors han treballat en grans teatres públics i prop d’un altre 30% ho han fet en teatres privats.

Per altra banda, l’accés a les subvencions públiques s’ha vist tradicionalment com una manera d’ afavorir determinats professionals. No obstant, no sembla tampoc que aquestes tinguin tanta importància com es podria pensar en un primer moment. Una mica més del 40% diuen no haver sol·licitat mai una subvenció; un 40% diuen haver estat contractats amb subvenció.

L'estudi denuncia la inexistent regulació de la contractació laboral i la manca de controls, i alguns directors parlen de “situacions que podrien ratllar la il·legalitat”. Com a resultat d’una regulació inexistent en les relacions entre el contractador i el contractat, el món del teatre pateix d’una manca alarmant de controls. Condicions incompletes, inseguretat laboral i una gran vaguetat a l’hora d’establir drets i deures de cadascuna de les parts. Així, prop de la meitat dels directors afirmen tenir constància d’irregularitats, que podrien ratllar la il·legalitat, en les seves relacions amb sales i programadors.