Meg Pickard: Per als antropòlegs és 'observació participativa', per als periodistes 'networking' | Escacc - Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació |

Entrevista

Meg Pickard: Per als antropòlegs és 'observació participativa', per als periodistes 'networking'

Pickard té formació en antropologia social. A mitjan anys noranta a partir d'un treball de camp etnogràfic sobre participació comunitària i identitat cultural, va especialitzar-se en nous mitjans de comunicació. Així, durant una etapa llarga va treballar a AOL, a més de fer tasques de consultoria amb diverses noves petites empreses, marques globals i entitats no lucratives. Les seves àrees d'interès personal són la participació comunitària i l'aparició de noves formes de mitjans de col·laboració i participació, que s'inspiren en la seva permanent curiositat pels aspectes culturals, socials i psicològics de la interacció online, a més d'una passió personal per publicar i participar en línia. Ella es descriu com una geek creativa i és una de les blocaires de trajectòria més llarga al Regne Unit.

Escacc.- La identitat digital corporativa d'un mitjà de comunicació té relació directa amb la planificació estratègica i no pot basar-se exclusivament en el coneixement dels diferents canals i mitjans tecnològics. Quines són les línies mestres de la vostra presència digital?

Meg Pickard.- La línia que seguim a nivell digital està fermament basada en la nostra línia editorial general i el nostre codi ètic. Publicar i participar a la plataforma digital és diferent, però necessitem actuar de manera consistent en totes les plataformes. Procurem assegurar que els treballadors entenguin que la presència digital (especialment a les xarxes socials) no significa que rebaixem els estàndards (tot i que naturalment es pugui utilizar un to i un enfocament diferents, apropiats a cada plataforma).

Escacc.- Com gestioneu des del Guardian la implicació dels vostres treballadors? Disposeu d'un manual d'estil propi?

MP.- Com deia, tenim codis editorials que governen la producció i la publicació del contingut. Però en termes de xarxes socials, pensem que és millor educar, informar, inspirar i donar suport als treballadors, més que no pas dir-los exactament com han de piular. Amb aquesta finalitat, tenim una extensa intranet de xarxes socials amb recursos, bones pràctiques i guies per l'ús de diferents plataformes i enfocaments. Periòdicament fem formació i reciclatge en activitats de xarxes socials. I tenim unes línies clares pel que fa a la participació dels nostres professionals, que gairebé mai són necessàries. Formar i ajudar les persones a entendre la cultura i les normes (i què és adequat) per cada mitjà social fa que tendeixin a elegir amb més encert.

Escacc.- Si conèixer el públic és clau, com es pot avaluar la percepció que els usuaris tenen del mitjà?

MP.- El nostre Departament de Recerca i Coneixement del Client és molt bo en ajudar els treballadors a entendre com és la nostra audiència i com es comporta al site. Però en xarxes socials externes (com ara Twitter, Flickr, Facebook, etc.), res pot substituir el passar-se temps amb les comunitats, parlant-hi i escoltant-les, per tal d'entendre-les millor. Els antropòlegs d'això en podrien dir "observació participativa". Els periodistes en podrien dir networking. Però és bàsicament passejar-s'hi, conèixer gent, i parar atenció. Mai no fa mal!

Escacc.- Diposeu de més de 50 comptes de Twitter. Quin és l'objectiu d'aquesta gran diversitat i com enfoqueu el seu funcionament?

MP.- Hi ha dues raons per les quals tenim tants comptes oficials: l'accident i la intenció. L'accident realment és un reflex de què els nostres periodistes sovint s'avancen en adoptar espais a les xarxes socials, i diversos comptes de Twitter es van crear separadament des de diferents seccions (mitjans tecnològics, etc.) molt abans que Twitter fos popular. És fantàstic que als nostres periodistes els agradi experimentar amb tecnologies i plataformes emergents per esbrinar si aporten res que podria ajudar o millorar la tasca periodística. També ens vam adonar que els periodistes es podien relacionar més directament amb grups d'interès (i vice-versa), de manera que l'aproximació més o menys casual va ser seguida per una estratègia amb objectius definits: crear una presència a Twitter per cada secció, gestionats per la secció, i relacionant-la amb una audiència concreta. Perquè cal recordar això: a Twitter la gent no ha de limitar el nombre de comptes que segueix i el feedback dels usuaris va indicar que seguint un nombre important de comptes de Twitter del Guardian l'usuari podia personalitzar el senyal que rebia, més que tenint una sola marca escopint notícies tan ràpidament que li saturés el Twitterstream.

Escacc.- "Les comunitats no haurien de distreure la gent, sinó donar-li veu", vas comentar en una entrevista. Com es pot potenciar un lector del web d'un mitjà de comunicació?

MP.- Quan vaig dir això en una entrevista volia dir que les comunitats ja existeixen i tenen idees, motivacions i maneres de treballar. Qualsevol organització (qualsevol empresa) que esperi implicar comunitats seria intel·ligent que pensés com pot treballar amb les comunitats ja establertes, i ajudar-les a fer el que volen fer, actuant com una plataforma o com una manera d'estendre i millorar les seves activitats, més que intentar que facin una altra cosa (generalment una cosa que vagi bé per al negoci, i no per als individus que conformen les comunitats). És per això que parlem d'interacció en contextos d'interès mutu, en benefici mutu.

Escacc.- Fa uns mesos, vas publicar que el guardian.co.uk en un mes arriba a tenir mig milió de comentaris escrits en el web, actualment té més de 2 milions de seguidors en el compte del Twitter i el diari encapçala la llista d'empreses de comunicació que atrauen lectors. Quin és el seu principal consell per a un mitjà de comunicació online que vulgui enfortir el compromís amb els lectors?

MP.- Les xarxes socials són de doble sentit i sovint les empreses s'embarquen en una estratègia de mitjans socials que posa èmfasi en el màrqueting "per" una comunitat, enlloc d'interactuar "amb" ella. Doncs escolta més que no parlis, estigues preparat per aprendre de la teva audiència i els membres de la teva comunitat, i deixa que això canviï el que facis en el futur. Això són mitjans "mutualitzats".

Temàtiques:  periodisme | Localització:  Internacional | Tags:  10 en Comunicació, Meg Pickard, identitat digital corporativa

1465 visites | Comentaris: 0 | Actualitzat: 20/04/2011 11:42 | publicat per Escacc