Àrea usuaris
| DL | DM | DX | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| DL | DM | DX | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||
Document
[DOC] Dades estadístiques dels teatres de Barcelona
Escacc > cultura
10:12 31.01.2012
Document
La venda virtual de música supera la dels suports físics als EUA per primer cop
Escacc > internet i TIC
09:08 19.01.2012
Escull el teu canal: premsa | audiovisual | ràdio | difusió i audiències | publicitat | grups de comunicació | periodisme | internet i TIC | polítiques de comunicació | cultura | Tots
Document
La promoció de la cultura: qüestió de mitjans
Fitxer:
La-promocio-de-la-cultura.pdf 
La promoció de la cultura: qüestió de mitjans
Diuen que un llibre no es completa fins que el lector no hi aporta la seva mirada, única i intransferible. El mecanisme és el mateix quan parlem de la cultura a escala global: necessita una audiència receptora perquè el seu sentit sigui ple. Només així l'acte íntim i individual de la creació artística es transforma en un bé col·lectiu per a la comunitat a la qual s'adreça. Tradicionalment, els mitjans de comunicació són els instruments més potents que han connectat la producció cultural amb el seu mercat. Però, en el cas de la cultura catalana, la peculiar configuració de l'espai comunicatiu del país ha generat més d'una distorsió en aquest esquema natural. Aquest article vol examinar la situació actual a Catalunya d'aquest vincle entre mitjans de comunicació i cultura pròpia. Tenint en compte que es tracta d'una matèria on els clixés són abundants, s'ha procurat recopilar les dades que confirmen o desmenteixen alguns dels tòpics manta vegades repetits, però gairebé mai argumentats. Tot i que la voluntat és, per tant, més descriptiva que propositiva, s'ha inclòs un breu capítol de conclusions al final amb l'ànim d'incitar, si més no, a alguna reflexió.
La Corporació, punta de llança
Quan TV3 va emetre el seu primer western molts ciutadans trobaven estrany —si no directament ridícul— que els indis sioux parlessin en català. Els costava prendre consciència que feia dècades que els sentien en una altra llengua també extemporània com és el castellà sense parar-hi esment. Han passat ja més de vint-i-cinc anys i aquestes sorpreses inicials s'han esvaït del tot. El català ha guanyat un ús que no tenia: el de l'audiovisual. Això ha motivat que, avui dia, gairebé tothom coincideixi a identificar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) com un dels dos principals factors de normalització lingüística del país, dels quals l'altre és la immersió escolar [...]
Podeu seguir llegint l'article en el pdf adjunt.
Fonts d'informació: Revista Cultura
Temàtiques: cultura | Tags: Àlex Gutiérrez
1215 visites | Comentaris: 0 | Actualitzat: 20/01/2010 15:52 | publicat per Escacc
Joan Carles Girbés: Editor i periodista
Alternatius a la força
Gemma Busquets: Periodista. Cap de Comunicació d'El Punt Avui
La informació de proximitat, en perill
Eva Domínguez: Periodista
Periodista i emprenedor
Marta Rosell: Responsable de Continguts Interactius de la XAL
Una mica d’aire fresc per a les televisions de proximitat
Quim Moreno: Director de la revista Estris
40 anys de la revista Estris: encarant el futur sense perdre la identitat
Isabel Sabadí: CEO Iris Experience
Les xarxes socials i els smartphones, grans aliats de l’e-mail marketing
Xantal Llavina: Periodista
El rei de les xarxes socials: Facebook
Josep Àngel Guimerà: Professor i investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona
TV3: debat segrestat?
Francesc Canosa: Periodista, guionista, professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna
El joc del telèfon i la crisi del periodisme
Per tancar, fes click al botó Tancar o apreta la tecla ESC