Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina


Area Usuaris

Àrea usuaris

Has oblidat la contrasenya?

Dona't d'alta

comunitat

rss facebook twitter delicious butlletí

agenda
desembre 2011
DLDMDXDJDVDSDG
1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031
gener 2012
DLDMDXDJDVDSDG
1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031
febrer 2012
DLDMDXDJDVDSDG
12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829
març 2012
DLDMDXDJDVDSDG
1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031
abril 2012
DLDMDXDJDVDSDG
1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30
 
 

Document

La promoció de la cultura: qüestió de mitjans

 

Fitxer:  La-promocio-de-la-cultura.pdf

L'èxit d'una cultura no es mesura només segons la seva producció: és igual de rellevant el seu abast. En un escenari global, la difusió s'ha convertit en el terreny de joc que salva o condemna cultures. L'article d'Àlex Gutiérrez, president de la Fundació Escacc, analitza si, a Catalunya, els mitjans de comunicació tenen present aquest fet.

La promoció de la cultura: qüestió de mitjans

Diuen que un llibre no es completa fins que el lector no hi aporta la seva mirada, única i intransferible. El mecanisme és el mateix quan parlem de la cultura a escala global: necessita una audiència receptora perquè el seu sentit sigui ple. Només així l'acte íntim i individual de la creació artística es transforma en un bé col·lectiu per a la comunitat a la qual s'adreça. Tradicionalment, els mitjans de comunicació són els instruments més potents que han connectat la producció cultural amb el seu mercat. Però, en el cas de la cultura catalana, la peculiar configuració de l'espai comunicatiu del país ha generat més d'una distorsió en aquest esquema natural. Aquest article vol examinar la situació actual a Catalunya d'aquest vincle entre mitjans de comunicació i cultura pròpia. Tenint en compte que es tracta d'una matèria on els clixés són abundants, s'ha procurat recopilar les dades que confirmen o desmenteixen alguns dels tòpics manta vegades repetits, però gairebé mai argumentats. Tot i que la voluntat és, per tant, més descriptiva que propositiva, s'ha inclòs un breu capítol de conclusions al final amb l'ànim d'incitar, si més no, a alguna reflexió.

La Corporació, punta de llança

Quan TV3 va emetre el seu primer western molts ciutadans trobaven estrany —si no directament ridícul— que els indis sioux parlessin en català. Els costava prendre consciència que feia dècades que els sentien en una altra llengua també extemporània com és el castellà sense parar-hi esment. Han passat ja més de vint-i-cinc anys i aquestes sorpreses inicials s'han esvaït del tot. El català ha guanyat un ús que no tenia: el de l'audiovisual. Això ha motivat que, avui dia, gairebé tothom coincideixi a identificar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) com un dels dos principals factors de normalització lingüística del país, dels quals l'altre és la immersió escolar [...]


Podeu seguir llegint l'article en el pdf adjunt.

Fonts d'informació:  Revista Cultura

Temàtiques:  cultura | Tags: 

1215 visites | Comentaris: 0 | Actualitzat: 20/01/2010 15:52 | publicat per Escacc

Comparteix: : 
  • La Tafanera
  • delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn

 

Per tancar, fes click al botó Tancar o apreta la tecla ESC

Vols afegir un comentari?

El comentari serà validat abans de publicar-se. Per aquest motiu pot tardar un temps en veures al web.

(*)
(*)