Àrea usuaris

Document
Editorial conjunt: 'Fem-ho possible: per TV3 i la llengua catalana'
Escacc > audiovisual
10:04 23.02.2010
Document
Un terç dels usuaris estarien disposats a pagar per notícies online
Escacc > periodisme
11:09 18.02.2010
Document
Els blocs són una de les fonts d'informació predilectes dels periodistes nordamericans
Escacc > internet i TIC, periodisme
18:20 16.02.2010
Document
Un jutjat dóna la raó a la agència Efe en els seus plans de construir una redacció integrada
Escacc > periodisme
18:01 15.02.2010
Document
La promoció de la cultura: qüestió de mitjans
Escacc > cultura
15:52 20.01.2010

| DL | DM | DX | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | ||
| DL | DM | DX | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| 31 | ||||||
Continguts: Fitxa
Document
La promoció de la cultura: qüestió de mitjans

Fitxer:
La-promocio-de-la-cultura.pdf 
L'èxit d'una cultura no es mesura només segons la seva producció: és
igual de rellevant el seu abast. En un escenari global, la difusió s'ha
convertit en el terreny de joc que salva o condemna cultures. L'article
d'Àlex Gutiérrez, president de la Fundació Escacc, analitza si, a
Catalunya, els mitjans de comunicació tenen present aquest fet.
La promoció de la cultura: qüestió de mitjans
Diuen que un llibre no es completa fins que el lector no hi aporta
la seva mirada, única i intransferible. El mecanisme és el mateix quan
parlem de la cultura a escala global: necessita una audiència receptora
perquè el seu sentit sigui ple. Només així l'acte íntim i individual de
la creació artística es transforma en un bé col·lectiu per a la
comunitat a la qual s'adreça. Tradicionalment, els mitjans de
comunicació són els instruments més potents que han connectat la
producció cultural amb el seu mercat. Però, en el cas de la cultura
catalana, la peculiar configuració de l'espai comunicatiu del país ha
generat més d'una distorsió en aquest esquema natural. Aquest article
vol examinar la situació actual a Catalunya d'aquest vincle entre
mitjans de comunicació i cultura pròpia. Tenint en compte que es tracta
d'una matèria on els clixés són abundants, s'ha procurat recopilar les
dades que confirmen o desmenteixen alguns dels tòpics manta vegades
repetits, però gairebé mai argumentats. Tot i que la voluntat és, per
tant, més descriptiva que propositiva, s'ha inclòs un breu capítol de
conclusions al final amb l'ànim d'incitar, si més no, a alguna reflexió.
La Corporació, punta de llança
Quan TV3 va emetre el seu primer western molts ciutadans trobaven
estrany —si no directament ridícul— que els indis sioux parlessin en
català. Els costava prendre consciència que feia dècades que els
sentien en una altra llengua també extemporània com és el castellà
sense parar-hi esment. Han passat ja més de vint-i-cinc anys i aquestes
sorpreses inicials s'han esvaït del tot. El català ha guanyat un ús que
no tenia: el de l'audiovisual. Això ha motivat que, avui dia, gairebé
tothom coincideixi a identificar la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals (CCMA) com un dels dos principals factors de normalització
lingüística del país, dels quals l'altre és la immersió escolar [...]
Podeu seguir llegint l'article en el pdf adjunt.
Fonts d'informació: Revista Cultura
Temàtiques: cultura
580 visites | 0 opinions | Resultat: 



| Actualitzat: 20/01/2010 15:52 | publicat per Escacc






