La premsa redueix la Llei del cinema als seus aspectes lingüístics | Escacc - Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació |

Avui s 'ha presentat als cinemes Girona de Barcelona l'informe "La Llei del cinema a la premsa". Es tracte d'una anàlisi crítica sobre el tractament que han fet els principals diaris a Catalunya en diferents períodes de la tramitació de la Llei del cinema. L'informe ha estat impulsat per la Fundació Escacc i el Grup de Periodistes Ramon Barnils a través de la iniciativa Media.cat. A la presentació hi han intervingut: Ignasi Franch, periodista autor de l'informe; Santi Lapeira, membre de la Junta Directiva de l’Acadèmia del Cinema Català; Joan Vila, president del Grup de Periodistes Ramon Barnils; i, Marc Roca, director de continguts web de la Fundació Escacc.

L'informe conclou que en un 65% dels casos els mitjans han abordat la nova llei des d’un punt de vista exclusivament lingüístic i obviant tota la resta de mesures incloses en la normativa.

El Gremi d’Empresaris marca la pauta informativa, esdevenint la font prioritària de tots els mitjans per sobre d’entitats cíviques o d’altres agrupacions professionals.

El Punt i l’ Avui són els únics diaris obertament favorables a la Llei, El Mundo s’hi posiciona en contra i El Periódico, La Vanguardia i El Pais mantenen un perfil neutre.

La cobertura mediàtica de la Llei del cinema s’ha centrat de forma gairebé exclusiva en els aspectes lingüístics i ha obviat altres facetes de la normativa com les propostes per afavorir l’accés al cinema als discapacitats, la creació d’una xarxa concertada de sales o les limitacions a la venda de pel·lícules per lots. Aquesta és una de les conclusions de l’informe de Media.cat La Llei del cinema a la premsa, que analitza la cobertura que han donat a l’exposició pública de la nova norma els sis diaris generalistes de pagament amb més difusió a Catalunya: La Vanguardia, El Periódico, El Pais, El Punt, l’ Avui i El Mundo.

Només en un 5% dels casos els rotatius analitzats han abordat la Llei amb tota la seva complexitat i sense prioritzar-ne els aspectes que feien referència a quotes i sancions lingüístiques. Un 30% dels articles publicats han prioritzat la qüestió de la llengua per bé que, en menor mesura, han tocat altres aspectes de la Llei. La gran majoria del textos publicats (65%), però, estan centrats de forma exclusiva en la visió lingüística. Segons l’informe de Media.cat aquesta “visió reduccionista” s'ha produït tant en la premsa contraria ( El Mundo) com en la favorable ( El Punt i Avui) o la que ha mantingut una posició neutral ( La Vanguardia, El Periódico i El Pais).

Segons l’Observatori Crític dels mitjans que impulsen el Grup de Periosites Ramon Barnils i la Fundació Escacc, “això implica un fracàs alhora de mostrar al públic lector, i a la ciutadania en el seu conjunt, la complexitat del tema tractat”.

El Gremi d’Empresaris marca l’agenda

L’informe també conclou que el Gremi d’Empresaris de Cinema i la Federació d’Empreses Distribuidores (Fedecine), agrupacions empresarials contràries a la Llei, han aconseguit marcar la pauta informativa de tots els mitjans, inclosos aquells que s’han mostrat favorables a la seva aplicació.

Les declaracions de diferents responsables d'aquesta organització tenen un pes prioritari en la majoria d’informacions i en especial les que ofereixen El Mundo i El País, on apareixen citacions directes o indirectes en més del 50% de les notícies al·lusives a la llei. A El Periódico i La Vanguardia el percentatge també és elevat (50% i 44,4%, respectivament). A l’ Avui i El Punt són els mitjans menys receptius a l’hora d’emprar el Gremi d’Empresaris de Cinema com a font.

Si bé La Vanguardia, El Periódico i El Pais no s’han significat en excés durant el debat generat per la Llei del cinema, els opinadors d’aquests mitjans han desbordat la línia oficial dels rotatius amb articles manifestament favorables. El 100% dels articles d’opinió publicats pels tres mitjans neutrals és favorable a la Llei.

Així mateix, l’informe de Media.cat conclou que els dos diaris amb seu a Madrid analitzats en aquest informe divergeixen de forma notable a l’hora d’abordar la Llei del Cinema: El Mundo s’hi mostra obertament en contra, destaca exclusivament quotes i sancions i no contextualitza en cap cas, mentre que El Pais, si bé a nivell de titulació també obta per destacar els aspectes lingüístics, contextualitza la realitat de la Llei i no es mostra beligerant com el rotatiu del grup Unidad Editorial.