La participació als mitjans, una assignatura encara pendent | Escacc - Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació |

Document

La participació als mitjans, una assignatura encara pendent

Fitxer:  La-participacio-en-mitjans-online.pdf

L’estudi ha estudiat els termes legals dels diaris, han portat a terme entrevistes personals amb els responsables dels mitjans, i han fet un anàlisi quantitatiu dels comentaris d’un bon nombre de noticies durant el període escollit. L’estudi es va encarregar per part del Consell de la Informació de Catalunya a un grup d’investigadors universitaris d’aquest àmbit, encapçalats pel Javier Díaz Noci: Pere Masip, David Domingo, Josep Lluís Micó i Carlos Ruiz Caballero.

Comentaris difícils de gestionar

Mentre que les entrevistes amb els responsables entenen que la participació té beneficis tan econòmics com periodístics, la realitat diu que hi ha dos estratègies bàsiques empresarials que s’han imposat una, afavorir una gran quantitat de comentaris amb un feble control com ara La Vanguardia, i una altra, que prefereix la manca de comentaris a favor d’una major qualitat d’aquests, com és el cas de Elpunt.cat. L’estudi, però, demostra que una major quantitat de comentaris no té com a resultat una més gran audiència.

 Durant el període de recollida de dades, a més d’analitzar els termes legals de cadascun dels mitjans, es va portar a terme un anàlisi quantitatiu. En aquest període es van generar 36.059 comentaris en 17.754 notícies, cosa que comporta a una mitjana de 4.507 comentaris al dia. El diari que més comentaris rep és amb diferència La Vanguardia, seguit de l’Avui, a molta més distància es troben els altres mitjans. Cal recordar que, recentment, l’Avui ha canviat les seves normes de participació i, per tant, aquest volum de comentaris no seria ara el mateix.

Comentaris sense arguments

 El més preocupant potser és la manera com es fan aquests comentaris que, almenys en aquests mitjans, no sembla que generin un veritable diàleg entre les persones al voltant dels temes d’actualitat. L’estudi alerta de la poca voluntat de diàleg dels comentaristes, el seu caràcter reactiu, la manca d’argumentacions i de resposta constructiva: rarament un lector opina dues vegades, convertint el diàleg en monòleg. En aquests espais de comentari les desqualificacions són habituals, ja siguin dirigides als protagonistes de les informacions, a altres lectors, polítics o el propi mitjà.

Amb massa freqüència, les normes legals son infringides. El sistema de registre previ s’ha mostrat insuficient, ja que és fàcil registrar-se amb identitats falses. La moderació prèvia n’és el més eficaç, però requereix de recursos humans no sempre assumibles (de fet, Segre.cat va preferir no publicar comentaris davant la seva incapacitat de fer-se càrrec de la moderació). En el cas de l’Avui, que deixa en mans dels seus lectors la moderació, l’estudi diu que els lectors es mostren molt més arbitraris en la seva moderació que no pas la que faria el diari.

 La política és la secció i temàtica que més comentaris rep, seguida de la econòmica. Sorprenentment , una de les seccions que menys comentaris rep és la d’Opinió, fet que en paraules de Javier Díaz Noci, hauria de servir com a toc d’atenció a la professió periodística.

 La majoria de mitjans –tret de La Vanguardia- admeten que la gran quantitat de comentaris són un problema ja que no disposen dels recursos per moderar-los per tal de garantir la qualitat que voldrien.

Segons l'estudi, la participació no té en realitat cap benefici periodístic: aquesta no té cap impacte en la tasca de la redacció.

Veieu l'estudi complet aquí, així com les conclusions.

Imatges:

Ampliar imatge	Ampliar imatge

Temàtiques:  internet i TIC, periodisme | Tags:  participació, La Vanguardia, El Periódico, El Punt, Segre.cat, Diari de Girona, Diari de Tarragona

2370 visites | Comentaris: 0 | Actualitzat: 23/03/2010 10:03 | publicat per Escacc