Àrea usuaris
| DL | DM | DX | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| DL | DM | DX | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||
Document
[DOC] Dades estadístiques dels teatres de Barcelona
Escacc > cultura
10:12 31.01.2012
Document
La venda virtual de música supera la dels suports físics als EUA per primer cop
Escacc > internet i TIC
09:08 19.01.2012
Escull el teu canal: premsa | audiovisual | ràdio | difusió i audiències | publicitat | grups de comunicació | periodisme | internet i TIC | polítiques de comunicació | cultura | Tots
Bloc
La indústria de la música canvia a marxes forçades
Marc Roca | Em preguntava fa uns mesos si, actualment, té sentit editar discos. No deixava de ser una reflexió en veu alta. Però, algunes notícies aparegudes els darrers dies fan pensar (sinó afirmar) que el món de la indústria musical està canviant, i molt. Cal posar-se les piles i adaptar-se als nous temps. Llegeixo a l'Avui que el "single" reneix. El 2009 les vendes totals de música han caigut a l'Estat espanyol un 17% respecte al 2008. Tot i aquest descens general, l'any passat es van vendre 20 milions de cançons soltes a través de botigues digitals, quan el 2006 la xifra no arribava a les 800.000. A això cal sumar-hi el què ja havíem comentat des d'Escacc, que els vinils estan vivint una època de recuperació per l'interès en aquest format.L'àuge del format single pot comportar canvis en la forma de treballar dels músics. De fet, ja trobem alguns casos que van experimentant en aquesta línia, com és el cas de La troba Kung-Fú que penjarà una cançó cada setmana al seu web. El grup català va més enllà, i regalarà cada set dies un joc-cançó amb la particularitat que cada internauta podrà realitzar la seva pròpia versió on line. Això no treu que el proper abril acabin publicant el disc sencer.
Segons Marçal Lladó, de la discogràfica Bankrobber, no és normal "que les cançons hagin d'anar obligatòriament de deu en deu" De fet, aquesta discogràfica no para d’innovar, i acaben de llançar el web paracetamolmusic, on Jaume Pla (Mazoni) produeix cançons noves, normalment versions, que tenen sentit únicament dins el context digital.
El consum és molt diferent. Es pot afirmar que qui compra cedés és un home de més de 35 anys, mentre que els que acudeixen a la botiga digital són, sobretot, joves de menys de 30 anys, grans usuaris de sales de concerts i festivals, que han descarregat molta música d’Internet i que s’han sensibilitzat darrerament amb els artistes.
Streaming, el cas Spotify
Als singles, els segueix com a fenomen emergent l’streaming (música en línia sense opció de descàrrega) que ha popularitzat des de fa uns mesos el web d’origen suec Spotify. Les multinacionals estan apostant fort per aquestes plataformes, ja que, si bé al començament eren pocs els que decidien adquirir una cançó, els números no paren de créixer. L’streaming és ideal per als temps de consum ràpid que demana avui el melònam digital i, a més, està contribuint al nou model de venda de cançons soltes, sobretot des que es pot instal·lar al telèfon.
El periodista i consultor de mitjans, Juan Varela, es preguntava fa uns dies si "És Spotify el futur de la música?". Les grans discogràfiques internacionals han apostat fort per aquest web basat en l'streaming i, algunes com EMI, Warner, Sony-BMG i Universal tenen més d'un 15% del capital d'Spotify. Amb tot, hi ha dubtes sobre la seva viabilitat com a negoci. Edgar Bronfman Jr., responsable de Warner acusa a la música per Internet de reduir les compres a serveis com iTunes, molt més rendibles que les subscripcions.
Spotify aposta per la música de pagament com a negoci i la seva promoció amb música gratuïta. L'empresa sueca cobra per la publicitat però, a més, ofereix serveis premium: música sense anuncis i al mòbil per 9,99 euros al mes.
Segons el fundador d'Spotify, "el nou model de negoci de la música és una mescla de publicitat, descàrregues, subscripcions, merchandising i entrades a concerts on l'usuari hi arriba i on la clau per a la rendibilitat ve de la portabilitat i el paquet de drets d'accés que se li ofereix". La gran esperança d'Spotify és aplicar l'èxit d'iTunes, convertir els mòbils a través de les aplicacions en el canal directe d'accés i consum de música més gran.
Per Söderström –responsable de portar Spotify de l’ordinador al mòbil, amb Spotify Mobile, que es va llançar l’octubre passat–, en una entrevista a El Periódico, "el repte d'Spotify és que la gent canviï de mentalitat i deixi de ser propietària de la música". Diu que tenen "set milions d’usuaris, dels quals 250.000 paguen pel servei Premium".
El responsable de Spotify Mobile afirma que "Spotify no es recolza només en la publicitat, és un servei freemium [de free, gratis, i premium], on molts escolten cançons gratis i altres paguen per no tenir anuncis i a més tenir-hi accés des del mòbil".
Respecte els canvis en els hàbits de consum de música que pot haver provocat el servei d'streaming suec, diu que "una persona sol tenir una biblioteca de música amb unes 500 cançons, mentre que la dels usuaris de Spotify és més de 10 vegades superior. A partir dels 35 anys, la gent deixa d’escoltar música nova, escolta la mateixa que quan en tenia 25, i amb Spotify pot escoltar llistes d’altres persones, torna a descobrir noves músiques".
I, acaba afirmant que Spotify Mobile no matarà l'MP3: "Spotify no matarà el reproductor MP3, és el nou reproductor MP3. Simplement serà millor. Abans de crear Spotify Mobile, Daniel Ek, el conseller delegat, i jo ens vam preguntar: "¿Què hem de fer perquè sigui realment útil?" No podia ser només un servei d'streaming, perquè no funcionaria al metro, ni a l’avió ni a l’estranger. Per això vam crear la forma sense connexió a Internet (off line). De manera que funciona als mateixos llocs que el teu antic MP3 i ofereix molt més. Spotify és un MP3 connectat."
Els concerts salven la indústria musical
Segons publica avui el diari espanyol Público, els diners de la música no han desaparegut, més aviat "han canviat de mans: de les discogràfiques als músics". Aquesta és la conclusió que s'extreu de les dades fetes públiques per l'Associació de Promotors Musicals (APM), que engloba al 80% del sector del directe a l'Estat espanyol i que ahir va presentar l'"Anuari de la música en viu".
Els ingressos per la venda d'entrades s'han incrementat en un 117% en l'última dècada: dels gairebé 70 milions d'euros de l'any 2000 als més de 150 milions d'euros del 2008. En aquest mateix període, la venda de discos va passar de recaptar 600 milions d'euros a 225, cosa que va suposar un descens del 62,5%. "La música està viva. La música en directe no està caient i la música gravada està canviant", va explicar ahir el president de l'APM, Pascual Egea.
El nombre d'espectadors de concerts també ha patit un vertiginós augment en el que portem de segle XXI: dels 21 milions el 2000 als més de 33 milions el 2008. El mateix es pot dir de la quantitat de recitals: si el 2000 van ser 71.000, el 2008 es van celebrar gairebé 145.000 actuacions, més del doble.
Egea va declarar que, davant la crisi del disc, les companyies discogràfiques s'estan posant cada vegada més en el mercat del directe.
ConclusionsTenim que el single reneix, els vinils estan vivint una època daurada, els hàbits de consum canvien, l'streaming i Spotify van prenent força amb models freemium i la música en directe veu créixer el número d'espectadors i, en conseqüència, els ingressos. Tenint en compte tot això, és aventurat afirmar que la indústria de la música està canviant a marxes forçades i que no es pot perdre el tren a aquests canvis? Crec que ho podem afirmar, sense por a equivocar-nos.
Temàtiques: cultura | Tags: música, Spotify, streaming, negoci, Marc Roca
2188 visites | Comentaris: 1 | Actualitzat: 24/02/2010 13:07 | publicat per Escacc
Joan Carles Girbés: Editor i periodista
Alternatius a la força
Gemma Busquets: Periodista. Cap de Comunicació d'El Punt Avui
La informació de proximitat, en perill
Eva Domínguez: Periodista
Periodista i emprenedor
Marta Rosell: Responsable de Continguts Interactius de la XAL
Una mica d’aire fresc per a les televisions de proximitat
Quim Moreno: Director de la revista Estris
40 anys de la revista Estris: encarant el futur sense perdre la identitat
Isabel Sabadí: CEO Iris Experience
Les xarxes socials i els smartphones, grans aliats de l’e-mail marketing
Xantal Llavina: Periodista
El rei de les xarxes socials: Facebook
Josep Àngel Guimerà: Professor i investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona
TV3: debat segrestat?
Francesc Canosa: Periodista, guionista, professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna
El joc del telèfon i la crisi del periodisme
Per tancar, fes click al botó Tancar o apreta la tecla ESC