Escacc | Continguts: [Escacc]

Bloc

La crisi comportarà la revisió del mapa de la comunicació

Marc Roca Verdaguer

La comunicació no ocupa el lloc que es mereix ni a la política, ni als mitjans, ni als centres formatius ni enlloc. Amb aquesta afirmació va començar la seva exposició el periodista Manuel Campo Vidal a la 7a sessió de treball 10 en Comunicació que organitzem un cop al mes des de la Fundació Escacc i que celebrem al Col·legi de Periodistes de Catalunya. La jornada que ens ocupa tractava de la "Comunicació estratègica en el segle XXI", un tema sovint poc tractat i, encara més, poc valorat, però de gran trascendència. Segons Campo Vidal, estem travessant temps difícils, de grans canvis, i cal reflexionar. Una reflexió difícil, si es vol, per la velocitat que acompanya la comunicació, però necessària, al cap i a la fi.

Empreses, governs, líders, entitats,... l'avast de la comunicació estratègica és molt gran i "no es té en consideració", afirma Campo Vidal. I, va afegir que "el sistema educatiu va formar receptors d'informació, però no emissors", cosa que caracteritza tant el nostre país com l'estat espanyol en general, i que comporta greus problemes per la comunicació interna i externa de les organitzacions i dificulta la internacionalització de les empreses i entitats. Així mateix, un impediment més en què es troba aquest camp és la poca disponibilitat de les empreses per apostar per la comunicació estratègica i donar-li "la importància que es mereix".

Tothom ho sap, com no podria ser d'una altra forma amb el bombardeig d'informació que hi ha sobre el tema, però per si algú en tenia dubtes, ens trobem en temps de crisi, "temps de restriccions" en paraules del periodista. A la crisi econòmica cal afegir-li la psicològica. Un temps de canvis que comportarà la "revisió del mapa de la comunicació", va afirmar el periodista.

Així doncs, ens trobem de ple en la revisió del mapa de la comunicació a nivell internacional. Un mapa dominat per una accelerada concentració empresarial que comporta que la informació es difongui a partir d'unes poques veus que creen opinió global. A aquesta gran concentració empresarial cal contraposar-hi, però, un fet nou: Els mitjans individuals (sms, blocs, xarxes socials,...). Aquest fet provoca una capacitat de contraprogramació que ja ha tingut casos exemplificants, com és el dels atemptats de l'11M, on la contraprogramació va obligar a canviar l'opinió dels mitjans. Un altre cas que es va comentar va ser el dels atemptats de Londres, on imatges captades a través de dispositius mòbils van difondre's via blocs i van arribar a ser publicades al Financial Times, entre altres mitjans tradicionals.

L'exposició va continuar amb la següent afirmació: "L'empresa comunica sempre, encara que no parli". Amb aquesta màxima, que ens vol demostrar que "el silenci parla", Campo Vidal va voler recalcar la importància de la comunicació estratègica i les seves eines. I, per exemplificar-ho, va explicar el cas dels atemptats de Barajas (Madrid), on la falta de comunicació per part del govern espanyol, va tenir efectes que, no per anecdòtics, poden ser contraproduents. El cas és que els periodistes, al no trobar interlocutors oficials sobre el tema, i tenint la necessitat d'informar, van acabar oferint la versió d'un taxista. Un fet anècdòtic en la forma, però amb possibilitats de ser greument contraproduent per l'administració que hauria d'haver emès la informació, la comunicació, en aquest cas el govern espanyol.

El següent punt tractat va ser l'efecte Obama i, per extensió, la rellevància de les xarxes socials. En aquest punt em remeto a la crònica que ha publicat La Vanguardia sobre la Jornada d'ahir, ja que està prou ben explicada i tracta abastament aquest punt. Només un apunt, de forma resumida, per Campo Vidal el cas Obama i la utilització de les noves eines de comunicació, marquen un abans i un després que ha donat reconeixement a les xarxes socials. Internet com a eina d'organització, però també com a via de finançament (Obama va aconseguir prou capital com per no haver de pactar amb els poderosos lobbies nord-americans ni haver d'acceptar diners públics).

Va ser interessant la comparació que va fer per demostrar que "la utilització de mitjans emergents pot comportar aconseguir l'èxit". Va esmentar uns exemples molt gràfics: Roosvelt-anys 30-ràdio; Kenedy-anys 60-televisió; Obama-SXXI-Internet. I, va afirmar que és un error basar-se "només amb els mitjans tradicionals". [Llegiu la crònica de La Vanguardia, per tenir una perspectiva més àmplia d'aquest tema].

L'efecte Obama va anar enllaçat amb un dels temes cabdals, que va tancar l'exposició de Campo Vidal: La fragmentació de les audiències. Aquí, per la procedència professional del periodista, es va concretar molt en el camp audiovisual, però és extrapolable a la resta de mitjans de comunicació. Una data va marcar l'inici de l'exposició d'aquest tema: 03/04/2010. Aquell dia donarà pas a l'apagada analògica a l'estat espanyol. Tot plegat, aquesta fragmentació de les audiències provocada per aquest fet esmentat (TDT), però acompanyat de factors com els "nous hàbits de consum", la multicanalitat, la multipantalla,... va fer acabar l'exposició a Campo Vidal tornant als inicis de la seva xerrada: El mapa de la comunicació està canviant. Conseqüència d'aquests canvis és una revisió de la publicitat, de l'espot publicitari, i no deixa de ser un peix que es mossega la cua. Amb el canvi d'hàbits, l'espot deixa de tenir l'efecte que tenia, degut a la fragmentació, cosa que fa que arribin menys ingressos als mitjans paral·lelament a la revisió dels models publicitaris.

I, va acabar dient una gran veritat: "No escoltem a la gent".Una queixa, va afirmar, pot ser un gran regal, pot comportar que reorientis el rumb de l'empresa, i això pot atreure nous factors favorables al negoci.

Un cop acabada l'exposició, en el torn de preguntes es van deixar anar algunes idees i consideracions interessants més. Conèixer els xarxes socials, estar-hi i fer-ho de forma adequada, pot permetre a els entitats "prendre decissions en temps real". Cal donar respostes a les crisis que es pateixen, i això afecta a l'empresa, als mitjans, a les entitats, governs,... i cal fer-ho per donar resposta a la incertesa que es crea en els destinataris dels productes o serveis que s'ofereixen. No es tracta de controlar, sinó de contrarrestar. En trobem en un moment de revisió dels models de negoci. I, finalment, una més: La importància de gestionar correctament la "reputació empresarial", "sense reputació no som res", va afirmar Campo Vidal. I, va afegir que la qualitat de la informació és el gran capital que els queda als mitjans. Si perden la qualitat, ho perden tot, desapareixeran. Afirmació que va completar amb la "necessitat d'actuar amb transparència", fet bàsic per a gestionar correctament la reputació. Amb tot, a parer de Campo Vidal, "els mitjans generalistes sobreviuran".

[Punt i a part. Manuel Campo Vidal va recomanar la lectura del llibre "Comunicació i Poder", del sociòleg Manuel Castells, del qual ja vem parlar des d'Escacc].

Fins aquí la crònica de la intervenció de Manuel Campo Vidal. Demà explicarem què va donar de si l'exposició d'Albert Roura, vicepresident de Dircom Catalunya.

Temàtiques:  ràdio

Tags:  10 en Comunicació, Manuel Castells, Manuel Campo Vidal, Dircom, comunicació estratègica, ESCACC

559 visites | 1 opinions | Resultat: | Actualitzat: 26/11/2009 13:27 | publicat per Escacc