La crisi centre l’Informe de la Comunicació a Catalunya 2007-2008 de l'InCom (UAB) | Escacc - Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació |

L’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) va presentar ahir la cinquena edició de l’Informe de la comunicació a Catalunya 2007-2008, que enguany centra bona part del seu interès en els efectes de la crisi econòmica en el sector, la situació del català als mitjans, els nous continguts de televisió a la carta i via internet, i els 25 anys de l’existència de TV3 i Catalunya Ràdio.

L’acte de presentació va comptar amb la presència del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras; la rectora de la UAB, Ana Ripoll Aracil; el director general de Difusió Corporativa, Jordi Fortuny i Batalla; la subdirectora de Relacions amb els Mitjans de Comunicació de Gas Natural, Laura Sabaté Mora; i el director de l’InCom, Miquel de Moragas i Spà.

La davallada de la publicitat

L’informe de l’InCom exposa que la crisi ha afectat de forma immediata en dues de les seves principals fonts de finançament: la publicitat i el crèdit. Pels autors, la recessió ha col·locat els mitjans davant una sèrie de dificultats “sense precedents des de la recuperació democràtica”, i descriu un panorama força debilitat per la caiguda de la publicitat, que ha estat d’entre un 11 i un 14% durant l’últim any en els mitjans convencionals, dades que contrasten amb el creixement continu dels sis anys precedents. L’estudi pronostica que el 2009 la caiguda serà d’un 10%.

El sector de la premsa té un panorama “preocupant” i actualment “viu un moment decisiu”. L'informe recorda que pateix una doble crisi (l'estructural del sector i la conjuntural mundial) i destaca que la més afectada ha estat la premsa gratuïta, que els anys anterior havia protagonitzat un ràpid ascens. L'Incom mostra el seu temor que la majoria de mesures de les empreses editores (“retallada de les despeses, acomiadaments, reducció d'edicions, tancaments”) amenacen de “tenir efectes considerables i negatius sobre el periodisme”.

L'Incom detecta un estancament del consum de ràdio i també del model radiofònic. A més, afirma que aquesta “rigidesa en els continguts oferts” pot ajudar a explicar “la desafecció dels segments més joves”. Pel que fa al primer concurs convocat pel CAC per freqüències d'FM, s'apunta que el resultat “no ha produït grans canvis en el mapa radiofònic”, tot i que “ha reforçat els grups autòctons d'abast comarcal i nacional i limita el creixement de les cadenes estatals”.

Pel que fa a la televisió, l’estudi conclou que el seu consum els dos últims anys s’ha caracteritzat per la progressiva fragmentació de les audiències i per la tendència “homogeneïtzadora” dels continguts de les diferents cadenes. Els avenços de la TDT han marcat el bienni. També destaca la consolidació de l'oferta de cable i l'IPTV. La multiplicació de canals comporta una progressiva fragmentació de l'audiència i s'ha traduït, a més, “en un reforçament de la tendència homogeneïtzadora dels continguts, tendència que es podria veure reforçada en el context de crisi”.

En l'apartat d'Internet, l'informe de l'Incom destaca sobretot l'estat deficient de la infraestructura i recorda que l'elevat cost i la poca velocitat de la banda ampla disponible ha estat fins i tot motiu de denúncia per part de les autoritats europees. Tot i això, assenyala que continua el creixement del nombre d'internautes habituals, que a Catalunya ja se situa en el 59% de la població, gairebé 10 punts més que la mitjana estatal. A internet la inversió publicitària va créixer un 26,5% durant el 2008 (inferior al del 2007, que va ser del 55%), però els ingressos només equivalen al 8,6% de la inversió destinada als mitjans convencionals.

La pèrdua d’anunciants ha fet que la publicitat institucional esdevingui clau, “gairebé com a únic amortidor de la crisi”.

L’informe també conclou que el sector de la comunicació a Catalunya es manté dèbil respecte als mercat estatal i internacional, i assenyala que encara és força dependent de les polítiques públiques.

Tresserras reclama més implicació del sector privat en el teixit comunicatiu en català

Durant la presentació de l’informe de l’InCom, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, va reclamar més implicació del sector privat en el teixit comunicatiu en català, ja que segons va assenyalar, la iniciativa privada en el sector ha estat “molt per sota del que caldria esperar”.

Estructura de la publicació

L’Informe de la comunicació a Catalunya 2007-2008, és una obra col·lectiva que ofereix cada dos anys una descripció actualitzada actualitzada i una anàlisi aprofundida dels diversos camps que configuren el sector de la comunicació a Catalunya.

Enguany, l’informe inaugura la nova col·lecció editorial Lexikon Informes que publica la Direcció General de Difusió Corporativa de la Generalitat, en format paper, per a la distribució a les llibreries, i també en línia a través del Portal de la Comunicació de l’InCom.

L’informe té tres parts diferenciades.

La situació dels mitjans: descriu i analitza els grans mitjans de comunicació –premsa, ràdio, televisió i cinema–; quatre indústries culturals d’edició discontínua –l’editorial, la multimèdia, la fonogràfica i la videogràfica–; grans qüestions transversals de la comunicació contemporània –la publicitat, els grups de comunicació, internet, les telecomunicacions–, i aspectes clau del sistema comunicatiu català –la comunicació local, les polítiques de comunicació i la llengua.

Prospectiva en comunicació. Grans tendències: té un caràcter més assagístic i se centra en alguns dels temes més rellevants durant el bienni. En concret, els efectes de la crisi econòmica internacional en el sector, l’aparició del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, la situació del català als mitjans, la crisi que s’atribueix a la premsa, la situació de les televisions públiques a Europa, els nous continguts de la televisió a la carta, la participació ciutadana i els nous continguts via internet, les relacions entre política i mitjans, i una anàlisi sobre els 25 anys de l’existència de TV3 i Catalunya Ràdio.

Recerca i estudis: inclou una anàlisi dels estudis oficials i homologats, en un context de constant transformació per la implantació progressiva de l’Espai Europeu d’Educació Superior. També s’ofereix una panoràmica sobre la producció de la recerca en comunicació, els actors, l’activitat investigadora que desenvolupen, les tesis doctorals defensades i les principals activitats de les polítiques de recerca sobre comunicació a Catalunya, en el context espanyol i internacional.