L'estat dels mitjans 2010 (I) | Escacc - Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació |

Amb tot, s'identifiquen signes d’innovació en milers d’iniciatives online, ja sigui provinents de periodistes acomiadats dels mitjans tradicionals, blocs que cobreixen informacions hiperlocals, mitjans socials, etc... No podem oblidar que un 59% de la població utilitza aquests tipus d’eines.

L’estudi també cita l’aparició de fonts de finançament sense ànim de lucre que recolzen projectes periodístics, així com un nou ecosistema amb diferents estils de periodisme, una mescla entre professionals i amateurs i la coexitència de diferents models econòmics. Una altra tendència detectada és la de l'especialització dels mitjans com a estratègia per continuar sent significatius. Els mitjans tradicionals redueixen plantilles mentre que els nous mitjans creen des de zero les seves.

Principals tendències en els mitjans de comunicació:

1. A mesura que aprenem més sobre l'economia web i el comportament del consumidor en aquest nou suport, l’atomització del concepte notícia sembla cada vegada més important pel futur del periodisme. L’estudi deixa entreveure nous patrons de consum de les informacions. Els lectors no cerquen tant notícies o l’agenda que marca una capçalera, sinó que cerquen temes i esdeveniments relacionats amb aquestes temàtiques.

2. El futur dels mitjans tradicionals i dels nous, està molt més unit del què pot semblar.

D’una banda, els nous mitjans encara tenen una capacitat limitada de crear nous continguts, però tots dos bàndols es troben en la mateixa disjuntiva sobre com trobar un model de negoci. State of news anuncia que hi haurà aliances entre vells i nous mitjans, així com una més gran col·laboració i protagonisme dels ciutadans, en un nou camí encara inexplorat.

4. La idea que els mitjans de comunicació estan perdent pes ha estat malentesa. El reporterisme sí que ha perdut terreny, però els continguts dedicats a l’opinió i l’anàlisi estant creixent en tots els mitjans. Malgrat tot, aquests anàlisis i comentaris es basen en informacions d’un reporterisme cada vegada més escàs. Un 80% dels enllaços que trobem en blocs i altres "social media", apunten a mitjans tradicionals.

5. La tecnologia dóna més poder als productors d’informacions. Per ara, els mitjans tradicionals s’han bolcat en la cobertura de noticies “d’última hora” consumint així bona part dels seus recursos, fent que els professionals de la comunicació siguin més reactius que no pas proactius. Els mitjans difonen ràpidament les primeres informacions que es basen massa en fons oficials i això es seguit pels comentaris. La tecnologia permet als ciutadans participar però també dóna als mitjans més influència en quan a la primera impressió de les informacions que el públic rep.

6. Creixen nous actors que difonen els seus missatges sense necessitat de passar pel filtre que són els mitjans i aquests han de redefinir la seva relació amb aquests nous actors. Mentre les redaccions es fan petites, creixen nous emissors de missatges. Institucions, empreses, Think tanks, activistes,... Algunes són parts frustrades per la reduïda capacitat de cobrir tots els  camps informatius, però altres actuen al voltant d'interessos específics amb un major o menor grau de transparència. Segons l’estudi, en aquesta era d’enllaços i agregadors en què ens trobem, els mitjans han de saber molt bé quines relacions estableixen amb cadascuna d’aquestes parts interessades.

7. En quan a les audiències online, els mitjans tradicionals encara tenen molt a dir. Segons dades de Nielsen, el 80% del tràfic de mitjans de comunicació online el concentren el 7% dels mitjans, i el 67% dels principals mitjans estan lligats a mitjans.

• imprimir