Els mitjans de comunicació en català: guia bàsica
En català hi ha televisions, ràdios, diaris en paper, digitals i centenars de mitjans locals. Aquesta guia en fa un mapa senzill: qui són els grans actors, com funciona l’espai local i qui vigila que es compleixin les normes.
Els mitjans públics: 3Cat
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals agrupa TV3 i Catalunya Ràdio. El 5 de juliol de 2023 va presentar 3Cat, una marca comuna que aplega la televisió, la ràdio i els serveis digitals de la corporació. Des del 17 de setembre de 2025, la informació de 3Cat es presenta amb la marca 3CatInfo, que també té un servei de verificació propi (en parlem a Verificadors i eines).
Als mitjans públics de la Generalitat cal afegir-hi les ràdios i televisions municipals, que són públiques però d’àmbit local, i la programació en català que fa la radiotelevisió pública estatal.
Mitjans privats i digitals
El sector privat en català és divers. A la ràdio, RAC1 és l’emissora privada en català amb més oients: segons la primera onada del 2026 de l’Estudi General de Mitjans (EGM), en tenia uns 1,09 milions, per davant de Catalunya Ràdio, amb uns 696.000. Expliquem com s’obtenen aquestes xifres a Audiències.
A la premsa escrita hi ha capçaleres en català en paper i en línia, com l’Ara o El Punt Avui, i digitals nascuts a internet, com VilaWeb. Alguns diaris bilingües ofereixen també una edició en català. Quan llegeixis qualsevol d’aquests mitjans, recorda que cada capçalera té una línia editorial: no és un defecte, però convé saber-la (consulta Llegir amb esperit crític).
Mitjans locals i comarcals
Una part important de la informació en català es fa a prop: ràdios municipals, televisions locals, setmanaris comarcals i digitals de poble o de barri. Sovint són l’única font que explica què decideix l’ajuntament, què passa a l’escola o per què es tanca una carretera.
Molts mitjans locals comparteixen continguts a través de xarxes. Un exemple és La Xarxa, la plataforma de la Xarxa Audiovisual Local (XAL), que recull programes i notícies de ràdios i televisions locals. Si vols informació del teu municipi, comença per la ràdio o el setmanari de la comarca: solen ser accessibles i agraeixen les propostes dels veïns.
Com es regulen
Les regles són diferents segons el tipus de mitjà:
- Ràdio i televisió. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) és l’autoritat que vetlla perquè les emissores, públiques i privades, compleixin la normativa audiovisual: protecció dels menors, publicitat, pluralisme, ús del català i l’aranès, entre altres coses. Qualsevol persona hi pot presentar una queixa.
- Premsa escrita i digitals. No tenen un regulador com el CAC. Funcionen amb l’autoregulació: el codi deontològic de la professió i el Consell de la Informació de Catalunya, que atén queixes del públic.
- Tots els mitjans. Hi ha drets que valen per a qualsevol mitjà, com el dret de rectificació, i des del 2025 s’aplica la Llei europea de llibertat dels mitjans de comunicació.
Ho expliquem amb detall a Ètica i queixes.
Guies d’aquesta secció
- Llegir amb esperit críticCom distingir notícia, opinió i anàlisi, detectar titulars esquer, publicitat nativa, fotos il·lustratives i gràfics enganyosos, amb una llista de comprovació.
- Ètica i queixesEl codi deontològic dels periodistes (reformat el 2025), com presentar una queixa al CIC o al CAC, el dret de rectificació i la Llei europea de llibertat dels mitjans.
- AudiènciesCom funciona l’EGM, la mesura de la televisió amb audímetres i l’analítica web, quines trampes tenen les xifres i la història del Baròmetre de la Comunicació.
- Periodisme de dadesQuè és el periodisme de dades, on trobar dades obertes (Generalitat, Idescat, INE, Eurostat), quines eines gratuïtes fer servir i com verificar-les amb ètica.
- Periodisme mòbilCom gravar vídeo i àudio amb el mòbil (llum, so, estabilitat, format), editar, respectar els drets d’imatge, protegir les fonts i lliurar el material a la redacció.