Escacc | Continguts: [Escacc]

Bloc

Juan Señor: 'Quan ens carregarem els elefants?'

Amb aquesta pregunta va començar la ponència de Juan Señor, un dels dos socis fundadors d'Innovation Media Consultin Group, consultora especialitzada en l'assessorament de mitjans de comunicació per innovar els seus productes. "Com fer arribar la innovació al periodisme?" va ser el tema de debat de la 9ª sessió de treball de 10 en comunicació. Partint d'una imatge que deixava en evidència la decadència del món del circ amb animals als anys 70, ho va contraposar amb l'èxit produït per la innovació humana implantada en el Cirque du Soleil vint anys després. La TV va afectar al circ. El circ no va desaparèixer, va adaptar-se als nous temps, va carregar-se els elefants i va apostar pels humans, les acrobàcies, la imatge, la imaginació, fins a esdevenir un negoci que mou milions d'euros.
Una imatge gràfica per deixar clar el missatge que volia donar Señor. Calia passar d'un mitjà trist, abandonat a la inèrcia (circ anys 70), a un mitjà alegre, amb ànima, que aportés un valor que es fes pagar (circ anys 90). Segons el consultor, l'aparició de nous mitjans mai ha comportat la desaparició de mitjans ja existents, simplement (només?) cal adaptar-s'hi.

Els mitjans han de tenir ànima, "SOUL": 1) Sensualitat: qualitat gràfica; 2) Omnipresència: cal anar cap a la multimèdia, amb un mitjà únic no hi ha sortida; 3) Únic: Diferent als altres; 4) Light: partint que la gent "no té temps", defensa la màxima de "menys és més". Valora la narrativa concreta, no necessàriament curta, no és una crítica a l'extensió, però cal tendir a acotar la informació. L'enemic no és Internet, és la manca de temps.

La ponència va centrar-se, un cop descrita la ferida en què es troben immersos els mitjans, a oferir la visió que té Consulting Innovation per tal de fer ressorgir als mitjans de la situació actual, provocada en gran part per l'aparició d'Internet. Señor creu que cal reinventar el negoci dirigint-lo a audiències profitoses i no, com s'està fent en gran part, tendint a retallar despeses per totes bandes, fins al punt de reduir la quantitat i disminuir la qualitat de la producció periodística, arribant a l'extrem d'oferir un producte que no arriba a complir les espectatives de valor que el lector espera, i pel qual estaria disposat a pagar.

"Internet no matarà el paper", però "el paper no existirà com fins ara". "El model de negoci està mort, trencat", i "cal parlar de periodisme i no tant de les plataformes". Aquestes són algunes de les màximes exposades per Juan Señor, que van precedir un altre dels moments gràfics de la tarda.

Va agafar dos moments clau de l'actualitat informativa del 2009, com són la mort de Michael Jackson i la investidura d'Obama com a president dels EUA, i va fer una comparativa de titulars que venia a demostrar que la innèrcia predomina, encara, en el món de la premsa. [Nota: Podeu veure a la pàgina Facebook d'Escacc un vídeo on Juan Señor explica aquesta part].

"The king of pop is dead" i "Yes we can", dos titulars que no aportaven un valor a la notícia, no deien res que no sabéssim 24 hores abans d'aparèixer la premsa en paper que els portava impresos en portada i que van ser reproduïts literalment per la gran majoria de capçaleres.

Per contra, alguns mitjans van sortir d'aquesta inèrcia, amb portades memorables com "The king of pop died 20 years ago" o "The hand of history", amb una imatge de la mà d'Obama sobre la bíblia que havia jurat Abraham Lincoln, la mateixa que va servir per abolir l'esclavitud racial als EUA.

Amb aquests dos exemples, començava Señor a contraposar "una història ja coneguda" amb "una bona història". Un cas clar del què havia exposat abans amb el concepte d'ànima en anglès: SOUL (1) Sensualitat; 2) Omnipresència; 3) Únic; 4) Light). El periodisme ha d'impregnar-se d'ànima, d'excitació, no es pot arraconar a explicar el què tothom ja sap, i que ja ha percebut per moltes vies diferents abans d'aparèixer el periòdic en qüestió.

No n'hi ha prou en redissenyar el producte i cal abolir "el periòdic del dia abans". Per contra, defensa com una via a seguir, la potenciació màxima del criteri editorial i el pas del "Journalist" al "JournAnalyst". No s'ha de voler abarcar el 100% de notícies amb la distribució classica de seccions, la gent ja no cerca la informació de la mateixa manera i ja no necessita que li expliquin el què ja ha consumit per altres vies.

La proposta del consultor català passa per reduir el número de notícies a les imprescindibles, a les que poden aportar continguts originals, i dedicar-hi el màxim d'espai. La fórmula gràfica que va fer servir va ser el "80/20-20/80" que, en termes generals, podem descriure com dedicar el 80% d'espai, al 20% de notícies. Més concretament, cal agafar el 80% de notícies importants, reduir-les a un 20% d'imprescindibles i oferir el què ocuparia un 80% condensadament en un 20% d'espai.

Altres jocs de paraules que va utilitzar per continuar fent gràfica la seva exposició va ser en el moment de dir que cal passar "from newspapers to newszines" o una altra de l'estil "less yesterday, more today and tomorrow".

Tot seguit, la descripció dels casos del diari Correiro (Brasil), el Libération (França) i el recentment aparegut diari "I" (Portugal), van servir per mostrar els resultats de l'èxit. No m'extendré en aquest apartat, ja que en el seu moment vem explicar extensament el cas del diari "I" de Portugal, on el què hi explicàvem serveix per fer-nos una idea de la tendència que Innovation Consulting aplica en els seus projectes.

I, la pasta què? La pregunta del milió. D'on surten els ingressos, com aconseguir beneficis? Segons Señor, la freqüència canviarà, possiblement no caldrà aparèixer diàriament en format paper. "Saturday is the new sunday", el temps de lectura del cap de setmana s'avança. "The money is from thursday to sunday", a excepció del dilluns, pel tema dels esports, queda un parèntesi entre dimarts i dimecres, que no comportarà possibilitat de beneficis, a parer del consultor català. Tot plegat, per acabar afirmant que "el paper sobreviurà com un producte Premium".

"Haute couture vs Pret a Porter". Fent un símil amb Armani, del que afirma que fa la major part dels ingressos gràcies a les vendes de pantalons, ve a afirmar que "el paper serà per a uns pocs", deixant "Internet a les masses". Menys circulació, però més beneficis, amb aquesta lògica preveu el futur de la premsa en format paper.

Amb Internet canvien els hàbits de lectura, s'implanta el surfing i cada cop més la gent deixa d'entrar a les notícies via "home". Va deixar anar una afirmació molt sgnificativa: "If news is important, it will find me". Si són importants em trobaran.

El debat, segons Juan Señor, no és si cobrar o no cobrar, la qüestió de fons és com cobrar. I, per ell, la resposta no passa pel què està aplicant Rupert Murdoch. "La clau és crear salons de luxe", afirma, i afageix que "no s'han de tancar portes que ja han quedat obertes". "La gent pagarà pel què valori", per exemple, per l'accés a històries originals, comentaris informats i opinió analítica. Pagaran per: "their passions; school reporting; crime reporting; medical reporting; money reporting; relationship reporting; etc...".

Respecte als models de pagament, existeix el peatge, la subscripció i el model híbrid. És aquest darrer el que considera l'adequat per aplicar a la Xarxa, l'anomenat Freemium. Fas que l'usuari entri a la massa informativa d'accés lliure, provoques l'arribada d'aquest a continguts d'alt valor i, és aquí, on entra el servei de pagament. Només per continguts d'un valor que es fa pagar, que no pots trobar a d'altres llocs, pots aconseguir implantar la via onerosa a la Xarxa.

L'altre gran debat que cal suprimir del dia a dia, segons Señor, és la dicotomia "paper vs online". Els mitjans clàssics, com la premsa en paper i la ràdio, són mitjans monomèdia, Internet és l'únic mitjà multimèdia. Només amb una base a Internet podem crear un mitjà multimèdia. I, el paper, segons el consultor, ha de deixar de ser el centre aglutinador de la resta de mitjans (Internet,...). Per contra, defensa que Internet ha de ser el centre, el punt de partida, i s'ha d'envoltar del paper, del vídeo, del text,...

"Innovate or die". Així de contundent va acabar l'exposició de Juan Señor sobre "Com fer arribar la innovació al periodisme?". En definitiva, cal, a parer seu, carregar-se els elefants, s'han de canviar les inèrcies creades en el sector, cal adaptar-se als nous hàbits de consum, les redaccions, les empreses actuals han d'adaptar-se a noves formes de treballar, no es tracta només d'un canvi de disseny, d'un rentat de cara, cal innovar en els continguts i crear un fort potencial editor que sàpiga escullir bé l'oferta de continguts i la forma d'oferir-los.

NOTA: Podeu seguir les notícies reomanades per Escacc, d'ahir i d'avui, via @escacc_info i @escacc_espaiCAT.


Marc Roca Verdaguer

Temàtiques:  premsa

Localització:  Internacional

Tags:  Juan Señor, 10 en Comunicació, Marc Roca

527 visites | 2 opinions | Resultat: | Actualitzat: 28/01/2010 17:17 | publicat per Escacc