Àrea usuaris
| DL | DM | DX | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | |
| DL | DM | DX | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
Document
[DOC] Les claus del disseny als mitjans digitals, per David Sancha
Escacc > internet i TIC
12:28 23.04.2012
Document
[DOC] Els mossos d’esquadra als mitjans de comunicació
Escacc > periodisme
16:12 22.03.2012
Escull el teu canal: premsa | audiovisual | ràdio | difusió i audiències | publicitat | grups de comunicació | periodisme | internet i TIC | polítiques de comunicació | cultura | Tots
Notícia
CRÒNICA | Gestió de la identitat digital: objectius, estratègia i coneixement de les eines

24 / febrer / 2011
La gestió de la identitat digital professional va ser el
tema que vam tractar ahir en el marc de la
cinquena sessió de treball 10 en Comunicació.
Àlex Gutiérrez –president de la Fundació
Escacc– va obrir la sessió fent una introducció
al tema posant èmfasi en com afecta als professionals del
periodisme. Després d'explicar breument el format de la
jornada, va ser el torn de
Neus Arqués,
especialista en màrqueting en nous formats, que va obrir la
sessió amb una ponència didàctica sobre la
identitat digital. La segona part de la
sessió va prendre format de taula rodona amb
Karma Peiró,
responsable de participació al portal de notícies
3cat24.cat,
Saül Gordillo, periodista,
actualment director de l’Agència Catalana de
Notícies (ACN) i
Oriol
Lladó, periodista. En aquesta segona part el
públic assistent a la sala i qui seguia la sessió via
Twitter i streaming van enriquir el debat amb les seves
qüestions i experiències sobre el tema de la
gestió de la identitat digital.
Neus Arqués va traçar el tema explicant
què és la identitat digital (ID),
què cal tenir en compte per a gestionar-la correctament i va
exposar exemples sobre casos pràctics i eines a tenir en
compte.
El primer que cal saber és
per què volem crear una ID. Per a
Arqués
la ID es pot assimilar a 'marca', com a promesa de
valor, concepte que no tothom accepta en un primer moment.
Per explicar-ho, va partir dels orígens, del terme
anglès '
brand'.
Per què els cawboys marcaven els
búfals? La 'marca' servia com a símbol
distintiu, per tal de poder comprar-ne un altre de la mateixa
'marca', amb els característiques que havien agradat al
comprador.
Per començar, segons Arqués,
el què cal és definir què ens fa
diferents dels nostres iguals. La ID professional parteix
d''estar present a la xarxa' però amb això no n'hi ha
prou, cal, a més, determinar 'que estem a la xarxa perque
busquem uns objectius'.
'Presència a la xarxa més tenir uns objectius
clars', a aquestes dues característiques cal
sumar-hi la
interacció (si no, no existim), la
xarxa distribuïda (al què diem s'hi ha
de sumar el què diuen de nosaltres) i
el rastre que es deixa navegant (un comentari, per
exemple, forma part de la nostra ID).
Segons Neus Arqués,
el procés per a aconseguir els objectius
segueix uns punts clau:
- Identificar els objectius,
- Determinar el públic objectiu al que ens dirigim,
- Dibuixar una estratègia de visibilitat,
- Posicionar-nos, i
- Revisar periòdicament la marca, la nostra ID.
El fet que Internet hagi esdevingut 'la conversa més gran de la història', en paraules d'Arqués, i que ja no tinguem el monopoli de la informació sobre nosaltres mateixos fa que per començar a crear una ID haguem de tenir en compte dos fets imprescindibles:
- Què diu la xarxa de nosaltres, i
- Què no diu la xarxa de nosaltres.
Per saber què es diu de nosaltres podem utilitzar
algunes
eines bàsiques, com pot ser analitzar les
estadístiques (del nostre bloc, per
exemple) diàriament, tenir activades
alertes (per exemple, amb Google Alerts) i
utilitzar
agregadors com Addictomatic o SocialMention, que
permeten fer cerques amb el nostre nom obtenint resultats
distribuïts per les diferents plataformes on hi apareix.
Així mateix,
saber què no es diu de nosaltres a la xarxa
és bàsic per poder gestionar una bona ID, per
crear-la i aconseguir els objectius cercats.
Quins canals hem d'analitzar? La resposta va ser clara:
'depèn'. I, és que els canals a analitzar
depèn de qüestions com:
- De què diu la xarxa de mi,
- D'on és el nostre públic objectiu,
- Del què diguin les estadístiques, i
- Si utilitzem diferents plataformes, les hem de creuar (per exemple, Arqués va fer força èmfasi en què si tens obert un perfil o una pàgina a Facebook i tens un bloc, cal posar la URL del bloc en la informació del Facebook i a l'inrevés).
Marca personal vs marca corporativa.
Partint de la màxima que
'la xarxa és una realitat més, no pas un
realitat paral·lela', Arqués, centrant-se en
el món periodístic, opina que vincular la marca del
periodista a la notícia pot ser beneficiós tant per
al propi periodista com per al mitjà on treballa.
Networking. La conversa, la interactivitat, les
relacions personals, tot plegat ajuda a crear la ID del
professional. El networking, com a forma de generar visibilitat de
la marca, de la persona, permet configurar la pròpia ID, per
això és de vital importància.
Però,
cal estar a totes les xarxes, utiitzar totes les eines que
sorgeixen al mercat? Arqués és de
l'opinió que
cal seleccionar-les. Per això,
conèixer les eines i tenir uns objetius clars i una certa
estratègia és bàsic. Per saber què cal
fer a les xarxes socials, de cara a gestionar correctament la ID
cal, a més, de seleccionar on volem estar, desenvolupar un
perfil adequat, seleccionar bé els contactes (amb criteris,
que poden variar segons la persona i els objectius),
gestionar bé la teva privacitat i la dels
teus contactes i enllaçar a les plataformes pertinents.
'Cal gestionar la ID, no la ID professional, perquè
només hi ha una ID', amb aquestes paraules,
Arqués va voler deixar constància que la ID i la
identitat
off line són la mateixa cosa, ja que d'identitat
només n'hi ha una, i això cal tenir-ho clar per tal
de poder gestionar la ID amb criteri.
Popularitat o rellevància? Aquesta dicotomia cal tenir-la en compte. La popularitat, això és, engrandir els contactes quantitativament sense seguir uns criteris concrets, xoca amb la rellevància, entesa com el fet d'aconseguir arribar al teu públic objectiu, a on vols arribar amb el teu missatge. En la tria d'aquestes dues vies hi influeix el canal que s'escull, la gestió de la pròpia ID i els objectius que, prèviament, et pots marcar.
La popularitat, en paraules d'Arqués, és una 'audiència no segmentada'. Amb aquestes paraules va finalitzar la ponència Neus Arqués.
Seguidament va ser el torn de la taula rodona i la participació del públic en el debat obert. Temes com la possibilitat de redreçar la gestió de la ID quan ja fa temps que te la vas creant sense una estratègia predeterminada, la gestió de la privacitat i les eines més utilitzades, van ser alguns dels temes més tractats pels assistents. Així mateix, es pot dir que cada persona és un món i el què cal és adaptar tots els coneixements teòrics als objectius cercats amb la pròpia gestió de la ID.
Coneixement de les eines i els canals, tenir uns objectius clars i un públic segmentat, aplciar una estratègia prèviament pensada i actuar amb conseqüència, poden ajudar a gestionar correctament la pròpia ID, ja sigui aquesta classificada com a personal o com a professional.
Info relacionada: Entrevista | Neus Arqués: 'Internet no és gratis, 'paguem' amb la nostra informació personal'Temàtiques: periodisme, internet i TIC | Localització: Països catalans | Tags: 10 en Comunicació, identitat digital, Neus Arqués, Saül Gordillo, Oriol Lladó, Karma Peiró
1982 visites | Comentaris: 0 | Actualitzat: 24/02/2011 11:21 | publicat per Escacc




Per tancar, fes click al botó Tancar o apreta la tecla ESC