Àrea usuaris

Document
Editorial conjunt: 'Fem-ho possible: per TV3 i la llengua catalana'
Escacc > audiovisual
10:04 23.02.2010
Document
Un terç dels usuaris estarien disposats a pagar per notícies online
Escacc > periodisme
11:09 18.02.2010
Document
Els blocs són una de les fonts d'informació predilectes dels periodistes nordamericans
Escacc > internet i TIC, periodisme
18:20 16.02.2010
Document
Un jutjat dóna la raó a la agència Efe en els seus plans de construir una redacció integrada
Escacc > periodisme
18:01 15.02.2010
Document
La promoció de la cultura: qüestió de mitjans
Escacc > cultura
15:52 20.01.2010

| DL | DM | DX | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | ||
| DL | DM | DX | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| 31 | ||||||
Continguts: Fitxa
Reportatge
És possible crear un diari nou i tenir èxit?

El mes de maig passat va néixer a Portugal el diari "i". L'empresa propietària –Sojormedia– va invertir 10,4 milions d'euros en el seu llançament. Aquest periòdic disposa d'una edició impresa i una de digital, s'edita de dilluns a dissabte i es dirigeix a un públic de classe alta. L'edició impresa no compta amb suplements, excepte els dissabtes amb l'aparició d'una revista, i s'organitza al voltant de quatre grans seccions: Opinió, Radar, Zoom i Més.
La redacció del diari "i" està formada per una setantena de periodistes multimèdia que compten amb un kit format per mòbil amb càmera de fotos i vídeo, trípode i micròfon.
L'editor del diari, Martim Avillez Figueiredo, creu que els periòdics compactes i convincents són més necessaris que mai i que tenen viabilitat comercial, tot i els temps difícils que està vivint el sector.
Quant al disseny, el diari "i" és força innovador, i recentment ha guanyat un premi de la Society of News Design.
Des del bloc Editors Weblog han parlat amb l'editor del diari, Martin Avillez Figueiredo, l'editora on line, Mónica Bello, i amb el director d'art, Nick Mrozowski, per conèixer de primera mà l'evolució del projecte periodístic i les raons del seu èxit.
La difusió del diari durant el mes d'agost passat va ser de 16.000 exemplars, mentre que el més de maig –data del seu llançament– era d'11.000 exemplars. Comparativament, els diaris més venuts del país, Público i Diário de Notícias, van vendre 36.000 i 30.000 exemplars, respectivament, el mes d'agost.
Com ja hem avançat, el diari no està estructura com un diari tradicional. Segons Figueiredo, la gent no està interessada en les seccions tradicionals. Fins ara, els periodistes havien d'emplenar les seccions, com la de política, tot i que no hi hagués res de rellevant. Aquesta tendència l'han volgut canviar, i han apostat per distribuir el periòdic en quatre seccions, corresponents a quatre paraules clau: Opinió, Radar, Zoom i Més.
Opinió: És la primera secció del diari i està basada en la paraula clau "pensar". No hi ha altres diaris portuguesos que comencin amb una secció d'opinió.
Radar: Correspon a la paraula clau "saber". Segons Figueiredo, els lectors ja tenen molta informació provinent de multitud de fonts, per això Radar té l'objectiu d'oferir una visió general i ràpida de tot el què ha succeït les darreres 24 hores. Es tracta d'una secció de vuit pàgines i l'article més llarg és de mitja pàgina.
Zoom: Aquesta secció connecta amb la paraula "entendre". Consta de 22-26 pàgines, es tracten una desena de temes en profunditat, i amb articles d'1 a 10 pàgines.
Més: Vinculada al concepte de "sensació", aquesta secció tracta temes socials, culturals, esports,...
El disseny del diari és un tema cabdal, i està molt cuidat, segons Nick Mrozowski. Les 56-64 pàgines del periòdic es presenten amb format tabloide i van grapades, cosa que tendeix a assimilar-se a una revista. S'aposta per incloure fotografies de molta qualitat. Així mateix, el diari compta amb moltes il·lustracions. L'equip de disseny està format per set persones, dos artistes infogràfics i un grup de fotògrafs. Tots seuen en una taula gran amb forma d'arc, per tal de facilitar la comunicació entre ells. Mrozowski posa èmfasi en dir que, tot i donar molta importància al disseny, això no va en detriment del contingut.
L'editora de la secció digital del diari, Mónica Bello, explica la importància que va tenint www.ionline.pt, amb una audiència d'uns 900.000 usuaris únics al mes. Les dues seccions, impressió i digital, estan integrades en gran part. Els periodistes escriuen per a ambdues plataformes. El 40% dels continguts de l'edició impresa, també es publiquen a l'edició digital, mentre que el 60% restant queda com a exclusiu pel paper. Així mateix, el diari aposta fort per les xarxes socials, sobretot per Twitter i Facebook,
El digital té sis pàgines d'entrada diferents: Notícies generals; política portuguesa; economia i finances; internacional; esports; i, una darrera, dedicada a la "bona vida".
Tot i acceptar que no es fa negoci, de moment, amb l'edició digital, Figueiredo afirma que "cal ser-hi per fer créixer la marca", i que l'edició impresa és, per descomptat, la prioritat, i ho seguirà sent els propers anys.
Aquest projecte dóna molta importància a aconseguir un bon clima de treball que faciliti l'aportació d'innovació i noves idees per part dels treballadors. A més, es va optar, en el seu moment, per contractar no només periodistes experimentats, sinó també joves tecnològicament adaptats i molt ben informats respecte als mitjans de comunicació socials.
El diari "i" està molt especialitzat en política i economia. Quant a l'audiència, el 69% dels lectors disposen de títol universitari, i el 39% són alts directius. És particularment interessant el fet que el 22% dels seus lectors no eren compradors habituals de diaris. Un dels targets clau que estan estudiant és el de persones d'entre 23 i 29 anys, titulació universitària, que ja han iniciat la seva carrera professional, no estan casats, viatgen amb freqüència i tenen una vida molt activa socialment i culturalment.
Segons Figueiredo: "hem creat un producte que s'adreça directament a la manera com els lectors pensen i interactuen amb les notícies". La majoria d'aquests lectors estan ben informats a través d'altres mitjans i ja saben molt sobre el què està passant, però consumir "i" els permet organitzar la informació.
Fonts d'informació: Editors Weblog
Temàtiques: premsa
1365 visites | 6 opinions | Resultat: 



| Actualitzat: 10/11/2009 13:58 | publicat per Escacc







6 Comentaris
I no només de franc sinó que creiem que la publicitat els farà viure però cap de nosaltres clica mai a cap anunci. Això, tard o d'hora petarà
Aquests digital portuguès se sembla molt a lainformacion.com. Per cert Soitu ha tingut un total de 1.209.195 d'usuaris únics i ha plegat. Els diaris digitals, ara per ara, no son viables econòmicament i no se pas si algun dia ho seran. La mentalitat de que internet sigui de franc es molt difícil de canviar-la.
Hola Oriol, veig que com sempre continuem amb les nostres neures, ha ha ha ha.
Guillem, ens tornem a trobar. A mi el diari aquest i em recorda una mcia al plantejament del Diari de Balears. Crec que a Catalunya li cal un diari ambiciós i innovador (sigui diari o dominical), i li sobren diaris porucs com El Punt i estigmatitzats (com l'Avui). Em sap greu, però ho veig així
De tot el que diu l'article em quedo amb dues coses, la primera es que el digital no dona beneficis. Cap diari digital dona diners, per tant, han de ser mantinguts per mecenes o per partits polítics i aleshores es transformen en eines de combat més que d'informació. La segona es sobre un comentari que em sembla encertat," Mónica Bello, explica la importància que va tenir www.ionline.pt, amb una audiència d'uns 900.000 usuaris únics al mes". Això vol dir que un digital, encara que perdi diners, pot ser una palestra per a portar a terme un diari, setmanari o diari dominical. Aleshores, si que en té sentit apostar per un mitjà digital que no doni diners. Primer cal busca el lector i desprès surtir al quiosc. Per cert, sabeu que Vilaweb ha tingut el mes d'octubre passat 329.896 d'usuaris únics, 1.052.822 vistes i 3.101.075 pàgines llegides? Coi, no se pas perquè m'ha vingut al cap això de Vilaweb.
I tant! De fet, no és només possible sinó que en el nostre país és necessari. Hi ha exemples d'èxit en els últims temps a on el que compta no és la tirada sinó el target: Politico, Il Foglio, i, ... són exemples. Per què no un i als Països Catalans?