Escacc | Continguts: [Escacc]

Bloc

Empresa: Les xarxes socials ens afectaran a tots, vols saber com?

Per Marc Roca Verdaguer.

“Les xarxes socials ens afectaran a tots, vols saber com?”, amb aquest títol la patronal vallesana CECOT, juntament amb la Fundació Terrassa.net i l’Ajuntament de la ciutat han organitzat unes jornades divulgatives dirigides a les empreses, amb l’objectiu d’informar sobre com afecten les xarxes socials al món empresarial.

Presentat pel Sr. Santi Rius, assessor en màrqueting on line, acompanyat del Tinent d’Alcalde de Serveis a les Persones, Regidor d’Universitat i Societat del Coneixement de l’Ajuntament de Terrassa, Sr. Alfredo Vega, i del president del club CECOT de màrqueting i vendes, Sr. Joan Carles San José, s’han presentat quatre ponències i ha acabat amb una taula rodona amb tots els participants debatent amb el centenar llarg de públic assistent sobre qüestions, dubtes i comentaris que han sorgit [veure presentació].

Marc Cortés (Professor del Departament de Direcció de Màrqueting d'ESADE i Consultor de Roca Salvatella) ha començat amb una excel·lent presentació sobre “Eines i tecnologies 2.0 per a l’empresa - Tipus de xarxes socials i utilitat per a les empreses – Els social media” [veure presentació].

Tot seguit, Ivan Caballero (Social Media Estrategy de LINKS40, CEO de Thiklink, laboratori de comunicació digital) ha presentat una ponència més breu sobre “Les xarxes socials professionals i la seva importància en la internacionalització de les empreses, el networking i el cross-marketing” [veure presentació].

Finalment, Marisa Iturbide (especialista en branding per Internet) ha explicat el cas del congrés LIFE de Lideratge en Femení [veure presentació], mentre que Màrius Cirera (Community Manager de Munich Sports) ha presentat la llarga i reeixida experiència d’aquesta empresa de sabatilles esportives a Internet i les xarxes socials més concretament [veure presentació].

Però... de què s'ha parlat?

És important ser-hi, però cal conèixer l’entorn, saber què s’hi va a fer i actuar en conseqüència. La Jornada anava dirigida a empresaris, per tant, a priori, podem dir que no són gent –en general– molt avesada a la comunicació digital i que té un objectiu clar: Fer negoci. Partint d’aquestes dues premisses, els ponents han exposat de forma teòrica, però sense caure en la docència, què són les xarxes socials i per què són importants. I, això ha estat complementat amb l’exposició de molts casos reals que ajudaven encara més a entendre com els afecta aquest nou paradigma a les empreses.

No sé si dir-ne revolució, però com a mínim podem afirmar que estem davant d’un fenomen, uns nous hàbits que canvien les regles del joc, ja sigui per la gran quantitat de gent que hi ha implicada, com pel què aquests usuaris hi fan, i pel què comuniquen a través d’aquestes noves eines digitals de caire socialitzant.

Com no podia ser d’una altra manera, s’ha deixat constància de les dades que envolten el fenomen i, en tots els casos, són mastodòntiques. Quantitats de gent implicada, quantitats de continguts digitalitzats, rapidesa en els moviments de la informació, interrelació anàrquica entre usuaris i continguts, tot plegat s’escapa del “control”, paraula molt utilitzada –encara– pel sector empresarial, i rebatuda pels ponents.

A les xarxes socials hi ha els clients de les empreses i aquests conversen sobre productes i marques, dos factors claus per decidir-se a donar el pas i entrar de ple en aquestes eines de comunicació social, no per controlar, sinó per gestionar la reputació on line, és a dir, conèixer què es diu de la teva marca i actuar en conseqüència, ja sigui per rectificar quan hagis actuat defectuosament o per recopilar informació quan les valoracions que en treguis siguin positives. A més, conèixer la teva reputació digital et permet disposar d’una gran informació que pots aplicar al producte o servei que ofereixes, així com segmentar el missatge als potencials clients per tal de fer-lo arribar als que realment hi poden estar interessats.

S’ha fet molt èmfasi en recalcar la importància del fenomen, però també s’ha deixat clar que s’hi ha de ser si realment es vol (el contrari es nota i és nociu), sabent per què i segons les capacitats de cadascú. El temps passa, i passa ràpid, però no és tard, mai és tard per donar el pas. Aquest missatge s’ha volgut deixar molt clar, per tal de tranquil·litzar a l’auditori empresarial que assistia a l’acte.

La socialització digital, la comunicació que s’hi crea, consolida models més democràtics de relacionar-se, de conversar, es globalitzen els mercats, les idees circulen “sense control”, els continguts es digitalitzen, la socialització esdevé digital, la identitat també esdevé digital (el què dius tu sumat al què diuen de tu, marca la teva “reputació digital”). Tot plegat fa que perdi importància enfocar únicament els esforços en una web corporatiu, i esdevé bàsic entrar en l’entorn global. Pots invertir grans quantitats de diner en disposar d’un web meravellós, però els usuaris digitals estan en altres espais, i si tu no hi vas, ells no vénen. Però, a més, si tu hi vas, ells voldran tractar-te de “tu”, conversar, compartir, i ser correspostos. De no ser així, millor pensar-s’ho dues vegades, perquè l’efecte pot ser contraproduent. El client no entra al web de l’empresa, entra directament al seu correu electrònic, cada vegada passa més estona en diferents xarxes socials,... Pots decidir invertir en la home, però és bo conèixer què està passant i pensar-s’ho dues vegades. Aquest missatge ha estat exposat amb exemples clars de grans inversions en crear xarxes socials pròpies que no han funcionat o en casos de webs creats per particulars que tractaven sobre una marca concreta (ex: Ikea), casos que, de no conèixer, poden complicar l’existència del negoci.

Un cop decidit a donar el pas, l’estratègia a seguir no deixa de ser aplicar els passos clàssics d’un pla estratègic però adaptats al món digital. Cal: 1) Concretar els objectius; 2) Analitzar l’entorn; i, 3) Dissenyar un pla d’acció. Per tant, cal informació, cal conèixer les eines, cal estudiar qui hi ha i què hi fa i cal saber com actuar i per què.

S’han exposat casos d’èxit, com el cas del Museu Picasso que disposa d’un bloc, de YouTube de Flickr i de Facebook, per tal de traslladar-se allà on té els usuaris potencials, per fer arribar el missatge. S’ha recalcat la importància de monitoritzar el què es parla de tu a la xarxa. Com ja hem dit, tant important és el què dius i fas com el què diuen de tu. Per tant, cal conèixer per a poder actuar, ja sigui per canviar el rumb quan el missatge sigui negatiu com per aprendre de missatges positius (ex: pots detectar que un producte té molt d’èxit pels comentaris de la gent i passar a prioritzar-lo).

Però, com s’ha dit, també és important valorar si cal ser-hi. Casos com el del Barça, que no disposa de presència oficial a Facebook, són rellevants, ja que fent una simple cerca pots detectar que hi ha més de 17.000 grups sobre el tema, per tant, potser és millor no entrar-hi oficialment, però si conèixer-los, veure com actuen i, si es dóna el cas, col·laborar amb els ja existents. Si veus que una persona gestiona un grup de Facebook amb 700.000 fans, cal apropar-s’hi. S’han explicat casos de col·laboració entre grans marques, com Coca Cola, amb usuaris que gestionaven xarxes socials amb gran quantitats d’usuaris que tractaven d’aquesta marca. La col·laboració, en aquests casos, pot arribar a ser fructífera.

També s’han exposat casos negatius de presència a la xarxa que exemplifiquen com no s’ha d’actuar. Per exemple, La Caixa disposa d’un bloc que no admet comentaris ni diu qui l’escriu. Actuar així pot ser nociu i, per tant, millor no fer-ho si et vols estalviar que parlin malament de tu, del teu negoci. Per contra, l’exemple d’Spanair demostra una forma d’actuar que aporta beneficis. Aquesta empresa va proposar tres logos pel seu rellançament i va deixar que fossin els usuaris els que decidissin. Per tant, s’hi va apropar i els va escoltar. Aquesta acció va donar rèdits positius a la marca.

Un altre aspecte positiu de la presència empresarial a les xarxes socials és la facilitat que dóna la segmentació, és a dir, que les xarxes et permeten segmentar els usuaris per temes concrets, fet que demostra el valor que pren saber captar bé la informació que t’aporten els usuaris. Això, va en contraposició a l’objectiu massa sovint aplicat de l’acumulació. Un exemple que s’ha exposat és el d’una xarxa social anomenada Uniteddogs, una mena de Facebook per a gent que té gossos. Doncs, segurament no hi haurà els centenars de milions d’usuaris que hi ha a Facebook, però segur que tots els que hi ha estaran interessats, per exemple, amb un producte alimentari per a aquests animals. Per tant, aquesta segmentació funcionarà per un tipus d’empreses concretes. Menys gent, però més acord amb el producte.

Sobre els recursos a invertir, cal pensar sempre que la xarxa que necessites segurament ja està inventada, per tant, potser millor no dedicar-ne a crear una de nova que, probablement no funcionarà i hauràs desperdiciat capital i temps. Això sí, cal dedicar recursos humans i temps, per tant cal valorar si pots fer-ho i com pots fer-ho. Millor estar a pocs llocs, ben escollits, on puguis actuar eficaçment, que no pas voler estar a tot arreu, sense objectius concrets i formes d’actuar clares i quedar-te a mitges. Aquesta segona opció és més negativa que no pas deixar d’entrar a les xarxes socials.

I, per acabar, una cosa a tenir en compte de les moltes que s’han dit en aquestes Jornades és que cal recordar que històricament la publicitat tenia un inici i un fi perfectament dissenyats, cosa que els diferencia amb la presència a les xarxes socials, on sempre hi ha un inici, però no hi ha un final, ja que la presència ha de ser constant.

Temàtiques:  internet i TIC

Tags:  CECOT, Terrassa, formació, xarxes socials, empreses

683 visites | 0 opinions | Resultat: 0 votacions | Actualitzat: 13/11/2009 11:21 | publicat per Escacc