Els hàbits de consum marquen el negoci dels dispositius mòbils | Escacc - Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació |

Notícia

Els hàbits de consum marquen el negoci dels dispositius mòbils

26 / maig / 2011

Cuesta va fer una panoràmica dels nous dispositius començant pels telèfons mòbils. Va voler deixar constància que una sobrevaloració de l'iPhone ens ha portat a prendre decisions empresarials discutibles i, fins i tot, a confondre el significat de smartphone. No està de més partir de la definició de smartphone: mòbil amb connexió a Internet que permet descarregar aplicacions de tercers.

Apple va centrar gran part de la intervenció de Cuesta, deixant constància de dades que remarcaven fets com que l'empresa estatunidenca fabrica només un 5% dels mòbils però té una facturació que puja fins al 20% i uns beneficis que arriben al 55% a nivell mundial. Dades importants per entendre els diversos negocis que es creen al voltant de les marques d'aquests dispositius.

O, una altra, que demostrava que el preu mitjà d'un iPhone superava en set vegades el preu d'altres smartphones ( 'la ferreteria no és rendible, excepte per a Apple', va afirmar). Aquesta sobrevaloració ha portat a molts mitjans a prioritzar aplicacions per a iPhone i iPad, deixant massa de banda altres sistemes operatius, cosa que pot esdevenir un error si tenim en compte fins on arriben sistemes com poden ser Android (amb tendència a l'alça) i, fins i tot, Windows Mobile.

El mercat mundial de smartphones del 2011 al 2015 preveu una tendència de creixement en els Android, lleus disminucions en Blackberry i iOS i una traspàs dels mòbils de Symbian cap a Windows (degut als darrers moviments efectuats per Microsoft sobre Nokia), que creixerà.

Altres dades demostren que les vendes de mòbils en general a occident es reparteixen en un 53% per a mòbils per un 47% per a smartphones. L'Estat espanyol es considera força avançat en la implantació de smartphones, que arriben al 60% de vendes, per un 40% per als mòbils.

A l'Estat espanyol del setembre de l'any passat al febrer d'enguany iPhone ha passat d'ocupar un 16% del mercat de smartphones al 10%. Per la seva banda Android ha pujat de l'11% al 27%, Nokia del 53% al 41% (tot i la baixada, segueix estan al capdavant) i Blackberry es manté estable. Respecte a aquesta última marca, Cuesta va voler remarcar la gran implantació que té entre els joves i va augurar que el teclat -una de les seves característiques- tornarà a prendre importància en un futur per la facilitat d'ús, deixant constància d'una altra sobrevaloració -segons ell-: la utilitat de la pantalla tàctil.

Les aplicacions són una de les parts del negoci que mouen els smartphones que està en auge. Així, per exemple, Apple ja ha arribat a les 300.000 aplicacions per a iPhone i 65.000 per a iPad. Els jocs són les aplicacions de pagament més descarregades.

Quan ens plantegem crear aplicacions per a smartphones la pregunta que sorgeix és si fer-ho per a un sistema operatiu concret o per a més d'un. Cuesta va explicar que a Silicon Valley els inversors exigeixen que les noves aplicacions es desenvolupin per a un mínim de 3 sistemes operatius (per exemple, iOS, Android i Windows).

Els 'tablets' van centrar una altra part important de la intervenció. Per desmitificar, de nou, la importància que es dóna als tablets i, concretament, als iPads d'Apple, una dada: el 99,7% dels humans encara no té iPad (només el 0,8% de llars de l'Estat espanyol tenen iPad). Dit això, no es pot obviar que les previsions a cinc anys vista mostren un important augment d'aquests dispositius, sobretot els coneguts iPads, però amb els tablets amb SO Android escurçant diferències any rere any.

Respecte els eReaders o llibres electrònics, després de fer una breu explicació sobre les característiques que els diferencien dels tablets (tinta electrònica, navegació, vídeos,...), va destacar que cada vegada tenen més i millors prestacions, cosa que els farà pràcticament idèntics als tablets, fins al punt que costarà trobar-ne les diferències. Temps al temps.

A diferència dels mòbils, els eReaders i els tablets creen alguns canvis d'hàbits que cal tenir en compte, com poden ser els tipus de continguts que es consumeixen o els llocs i horaris on es consumeixen. Per exemple, el tablet s'utilitza molt mentre es mira la TV, i l'eReader, com pot ser lògic, es llegeix molt al llit.

Un altre dels temes que van sorgir és l'anomenat "Internet de les coses". Des de pagar amb targeta a qualsevol establiment, amb les dades que això transmet, fins als sistemes d'alarma connectats o la informació que pot transmetre una màquina expenedora de begudes directament a l'empresa reposadora, tot plegat multitud d'objectes interconnectats.

Quant a xarxes i connectivitat -moment que va fer aflorir el debat sobre la neutralitat de la xarxa- Cuesta va remarcar una tendència que pot comportar que les operadores, per fer front a l'alt ús que es fa de les xarxes, vagin posant cada cop més antenes a les cases particulars per descongestionar les antenes comunitàries.

La televisió connectada a Internet, un altre dispositiu i una altra tendència que ja estem començant a viure, va destapar dades com la important quantitat de televisors que ja estan baixant-se actualitzacions i aplicacions (també amb els jocs al capdavant).

A això, cal sumar-hi la tendència que marca un ús cada cop més alt de la televisió a la carta i en streaming, per sobre del consum en directe. Algunes previsions diuen que el 2019 pot haver-hi més usuaris en el primer sistema que en el segon. Com sovint passa, tot i que ara per ara no sigui així, la tendència ens ha de fer estar alerta als canvis.

Les dades als núvols, o cloud computing, va ser un altre dels temes tractats, on la privacitat i el perill de perdre les dades, van ser fenòmens destacats a tenir en compte.

Molt centrat en el periodisme, Cuesta va fer esment a la importància que està prenent el mòbil com a dispositiu per a la informació videogràfica. Així, va recomanar alguns programes lliures com poden ser qik, Oonair, Kyte, bambuser i Ustream.

A això, hi podem afegir els complements necessaris que pot precisar un periodista en la cobertura mòbil de la informació: funda per a tablet per a poder escriure amb comoditat, teclat, protector de pantalla, adaptadors per connectar targetes USB (entre altres), i el cable carregador.

La publicitat segmentada que permeten els dispositius mòbils amb connexió a Internet, va ser un altre tema tractat, on Cuesta va destacar que tots els grans d'Internet darrerament han comprat empreses de publicitat, fet que demostra la importància que es dóna a aquest àmbit del negoci.

La segona part de la sessió de treball la va protagonitzar Ferran Clavell, director de continguts de CCRTV Interactiva. Clavell [ entrevista] va centrar-se en l'evolució que està vivint l'audiovisual a Televisió de Catalunya.

Tot i partir del fet que la pantalla de televisió clàssica encara és principal i omnipresent a les llars catalanes (hi dediquem unes 4 hores diàries de mitjana), la televisió pública catalana està fent el salt progressiu a altres pantalles com poden ser els ordinadors, els mòbils i les tablets.

La convergència de pantalles, molt centrada en la televisió i el mòbil, va ser un altre dels temes exposats. Clavell va explicar que TVC s'adapta a les noves pantalles tot i oferir-hi els mateixos continguts. L'important, va remarcar, és adaptar-se correctament al dispositiu per fer l'experiència de visualització dels continguts el més òptima possible.

La televisió a la carta i en streaming són dues apostes clares de TVC. Per contra, les descàrregues queden en un segon pla dins dels seus objectius.

En el món audiovisual, tot és molt prematur, molt volàtil i amb poques certeses clares, amb aquest panorama al davant, el què cal és anar-s'hi adaptant, fent proves i analitzar les tendències en els hàbits de consum que es van implantant. Per exemple, s'ha comprovat que avançar un programa per Internet abans d'emetre'l per televisió no fa baixar l'audiència.

TVC, quant a plataformes, ha fet una aposta important en l'ús d'iTunes, d'on en poden extreure fàcilment les descàrregues efectuades, però no el consum real visualitzat. Per contra, sistemes operatius com el d'Android, encara no han estat objectiu de la televisió pública catalana.

La televisió connectada a Internet provoca canvis d'hàbits en el consum, passant dels canals linials als serveis interactius i a la carta, fet que comporta canvis en la forma d'oferir els continguts. Per exemple, integrar la participació social als programes de televisió es fa cada cop més necessari.

TVC no deixa de banda altres pantalles, com poden ser les consoles, partint de la idea que qualsevol pantalla amb connexió a Internet pot esdevenir de gran importància per al seus objectius fundacionals: oferir un servei públic de qualitat i arribar al màxim de població possible.

Temàtiques:  periodisme | Localització:  Països catalans | Tags:  10 en Comunicació, Albert Cuesta, Ferran Clavell, dispositius, formats

801 visites | Comentaris: 0 | Actualitzat: 26/05/2011 10:53 | publicat per Escacc