Àrea usuaris
| DL | DM | DX | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | |
| DL | DM | DX | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
Document
[DOC] Les claus del disseny als mitjans digitals, per David Sancha
Escacc > internet i TIC
12:28 23.04.2012
Document
[DOC] Els mossos d’esquadra als mitjans de comunicació
Escacc > periodisme
16:12 22.03.2012
Escull el teu canal: premsa | audiovisual | ràdio | difusió i audiències | publicitat | grups de comunicació | periodisme | internet i TIC | polítiques de comunicació | cultura | Tots
Notícia
El teatre esquiva la crisi, però el sector reclama més recursos i internacionalització
25 / març / 2010
En quatre anys ha augmentat un 30% el número d'espectadors al teatre català. El setmanari El Temps d’aquesta setmana publica un especial sobre les arts escèniques als Països catalans, complementat amb una entrevista a Sergi Belbel, dramaturg i director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), on analitza l’estat actual, les perspectives de futur i les mancances que cal resoldre en aquest camp de les indústries culturals. En quatre anys –del 2006 al 2009– s'ha passat de 2.073.703 espectadors a 2.710.771. L'increment és del 30%. Pel què fa a les sales, de les 45 del 2008 es va passar, el 2009, a 53. Quant a l'aforament, es va passar de 4.780.761 localitats disponibles el 2008, a 4.853.691, l'any següent. L'augment, de 72.930, representa un 2%. En espectadors, es va passar de 2.634820 a 2.710.771, un augment del 3%: 75.951 espectadors.Neixen noves sales
El 3 de març es va inaugurar el nou teatre Akadèmia a Barcelona, un nou equipament cultural que ha sorgit de la iniciativa privada sota la fórmula del mecenatge, gràcies a la cessió del local per part de la propietat de l’edifici.
La directora d’aquest nou espai, Mercè Managuerra, explica que aquest projecte orientarà la seva programació al teatre de la paraula, amb especial atenció a la poesia i la programació infantil.
Però, aquest no és l'únic cas, ja que està previst que durant els mesos vinents el nombre de sales augmentarà. La Societat General d'Autors i Editors construeix l'Artèria Paral·lel i es recuperarà el Lliure de Gràcia. Aquest va tancar les portes el 2004 i hauria de ser a punt la temporada vinent.
Entre els oberts fa poc trobem l'Almeria Teatre, el Círcol Maldà i l'Antic teatre, remodelat. I, no tot s'acaba a Barcelona ciutat. A Santa Coloma de Gramanet s'ha rehabilitat el teatre Josep Maria de Segarra. Es pot afirmar que la millora de la infraestructura teatral de les ciutats de la demarcació de Barcelona ha caminat paral·lela a la de la capital. Gràcies, en primer lloc, a l'empenta dels ajuntaments i, en segon lloc, a la col·laboració de la Diputació de Barcelona, segons afirma El Temps.
Fins el 2006 hi havia 46 teatres-auditoris municipals funcionant amb una programació estable professional a la província de Barcelona. A partir del 2007 i fins al febrer d'enguany s'hi han incorporat 8 teatres-auditoris municipals més. I al llarg del 2010-11 es preveu que s'inaugurin encara 5 teatres-auditoris més.
Nous mitjans de divulgació dde les activitats teatrals
El bon estat de salut d'aquest sector a Catalunya ve acompanyat de l'aparició de nous mitjans de divulgació de les activitats teatrals, amb revistes com: Time Out Barcelona, Hamplet, Teatre BCN, l'agenda cultural Butxaca de Barcelona –amb edició digital butxaca.com– i l'electrònica Teatralnet.
Les demandes del sector
Joan Maria Gual, president de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), considera que des del punt de vista quantitatiu, el sector teatral català té bona salut. La crisi ha afectat l'activitat escènica que compta amb el suport de l'administració, perquè els pressupostos públics s'han reduït: "Contracten menys i escanyen més", comenta a El Temps. Però no ha afectat els espectadors: "La gent no s'ha quedat a casa per culpa de la crisi, ha continuat anant al teatre", constata.
Sergi Belbel, entrevistat pel setmanari El Temps, parla de l'estat del teatre català, tant en els sectors privats com en els públics, i esmenta les preocupacions que els acompanyen. Després de descriure el bon moment que està vivint el sector, Belbel, al comparar-lo amb la resta de l'estat i amb altres països europeus, dóna un toc d'atenció respecte als pressupostos.
En aquest sentit, afirma que "comparats amb unes altres realitats, fins i tot l'espanyola, estem malament pel que fa a recursos per a pdoer fer teatre i, tot i així, se'n fa. En aquest moment de crisi s'optimitzen tant com és possible els recursos de què disposem per tal de no perdre aquesta activitat que ens caracteritza, però malgrat tot falten recursos".
Pel director del TNC, respecte a la difusió internacional del teatre català diu que "ens n'hem ocupat més els artistes que no pas les institucions", amb tot creu que poden tenir "moltes esperances dipositades en l'Institut Ramon Llull".
Reclama que les institucions potenciïn més "la marca Teatre Català" ja que afirma que és una marca que funciona, no només en l'àmbit estatal, sinó també internacional, a diferència de fa vint anys, quan era més pertinent presentar-se com a companyia espanyola, cosa que ara ja no és necessari. El punt d'inflexió perque això fos així, Blebel el posa en l'any 1992. I, acaba apuntant que "la marca Barcelona, i la marca Teatre Català comencen a tenir poder internacionalment, i no es fa res per consolidar-les".
Fonts d'informació: El Temps
Temàtiques: cultura | Tags: teatre
837 visites | Comentaris: 0 | Actualitzat: 25/03/2010 11:03 | publicat per Escacc
Javier Leiva Aguilar: Consultor independent i formador
Proactivitat en les cerques per a guanyar clients i millorar la nostra reputació online
Josep Vives i Gràcia: Gabinet Tècnic del Departament de Cultura
El dret d’accedir a la informació pública
Eduard Martín-Borregón: Periodista i fotògraf
9 idees sobre el periodisme de dades
Gemma Busquets: Periodista. Cap de Comunicació d'El Punt Avui
Esports a la tele: un servei públic?
Antònia Folguera: Productora audiovisual i cultural
Descobrir música a la xarxa, un joc d’algoritmes
Pere Rovira: Soci-Director d'Elisa Group a Espanya
Intel·ligència digital per a mitjans de comunicació
Joan Rueda: Periodista
Tancar l’emissora municipal, mal negoci
Ismael Peña-López: Professor de la Universitat Oberta de Catalunya especialitzat en la Societat de la Informació — http://ictlogy.net / @ictlogist
La responsabilitat dels mitjans de la doszeromania en les formes
Raquel Sánchez: Membre de la Junta del Cineclub Sabadell
El cineclub ens acosta a les imatges que es pensen
Per tancar, fes click al botó Tancar o apreta la tecla ESC