El salt incert del nou The Times de pagament | Escacc - Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació |

Una de les primeres coses que criden l’atenció de la home del nou The Times és el seu disseny que recorda a la maquetació tradicional d’un diari de paper. La portada recupera la jerarquització de la informació i, de fet, tots dos productes han fet una aposta per la escassetat d’informacions: només oferiran allò que és essencial i de gran qualitat. Renuncien a l’abundància pròpia d’Internet en un clara aposta per la diferenciació dels seus continguts a través de la seva forta i històrica marca. L’ hipertext no existeix i no s’enllaça a cap web externa, cosa que fa pensar en la seva lectura en els sistemes tancats de les aplicacions per a dispositius mòbils. Per comentar les notícies cal estar registrat i es mostrarà el nom real de la persona.

En una decisió coherent el diari ha decidit no ser indexat pels cercadors com Google, a excepció d’aquells titulars que es mostrin a la home de les dues pàgines. Amb tot, i en una estratègia que pot semblar ben contradictòria, els responsables de la web no renuncien a poder promocionar els seus continguts a les xarxes socials com ara Twitter. “Està clar que els periodistes del Times han d’estar online, és la principal font de promoció per al diari” va dir a la presentació de la nova web el director executiu Daniel Finkelstein. A més de les retallades en el pressupost, la voluntat de concentrar recursos per aquesta versió online ha portat a integrar les redaccions de manera que els caps de cadascuna de les seccions ho són ara de l’edició online.

Per últim, l’actual web Timesonline, quedarà obert i serà indexable per als cercadors, ja que el consideren una eina per a la promoció de les versions de pagament, malgrat que no han dit fins quan estarà oberta aquesta versió i si se actualitzada regularment.

Daniel Finkelstein, durant la presentació oficial, va dir: “Els dos reflecteixen els nostres valors. L’experiència és com la del diari però millorada. Nosaltres no venem als anunciants i als lectors notícies, el que venem és el Times i el Sunday Times”. Creuen, doncs, en el poder de la seva marca per davant de tot i tots. D’aquí poc sabrem si sabrem si és una bona estratègia.