El periodisme d’investigació, en crisi | Escacc - Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació |

La representació hindú –convé recordar que la cita era a Hyderabad– era doble. Aaron Purie, director de l’India Today, va defensar la necessitat de dotar-se de periodisme intel·ligent i es va mostrar convençut que si una marca informativa és capaç de crear-se una bona reputació, alimenta aleshores un cercle virtuós que redunda en el negoci. Va reconèixer que les males pràctiques dels dossiers són freqüents i que són nocives perquè la premsa s’hi repenja i abdica de la necessitat de contrastar la informació. Purie va lamentar, a més, el que va batejar com a ‘efecte teflon’: “hi ha casos de corrupció que destapes però que no s’enganxen al debat de l’actualitat, perquè els altres mitjans no se’n fan ressò, i així els polítics continuen amb les seves corrupcions”. El seu parlament va cloure’s amb una crida a minvar la dependència de Google i sortir més de les redaccions.

També des de l’Índia, però representant un diari més modest (i combatiu), Shoma Chaudbury va ser l’heroïna de la jornada. Amb una contundència vibrant, va denunciar que la imatge que es vol vendre de l’Índia com a un lloc emergent de premsa, és en realitat vergonyosa perquè no correspon a la realitat: l’establishment controla el discurs a través d’uns mitjans que, en general, aplaudeixen al poder i renuncien a controlar-lo. Sap de què parla, perquè la posició crítica del seu diari va comportar que els tanquessin l’empresa i els escanyessin amb sancions, abans de tornar a obrir la capçalera, amb el nom de Tehelka. “Els grups de premsa són responsables, quan no directament còmplices, d’aquesta mala situació del periodisme. Han devaluat el producte mentre Índia augmentava el poder adquisitiu per tal d’assegurar-se difusions àmplies. Res és més barat que el diari, a l’Índia. De fet, són gratuïts encoberts. Així s’han assegurat una penetració àmplia. Però quan analitzes els productes te n’adones que hi ha una voluntat de fer creure que l'Índia urbana només vol restaurants i estil de vida. Caldria retornar als orígens i fer pagar per la informació de veritat, perquè aquesta hauria de ser la base del negoci”. La seva defensa del periodisme d’investigació va arrencar una ronda tancada d’aplaudiments i, en acabar l’acte, hi havia cua per demanar-li la targeta.

Finalment, Arne Jensen, el secretari general del Col·legi de Periodistes Noruecs, va posar el punt de distanciament. Tot i reconèixer que la crisi que afectava el sector era sèxtuple (financera, estructural o de model, d'anuncis, de lectors, de periodisme i de copyright) defensava que al seu país no havia detectat signes de deteriorament del periodisme investigatiu. Això sí, si les retallades de personal i recursos continuen, aleshores potser caldrà encendre el llum d’alarma. Jensen va defensar també la noció que internet és essencialment bona perquè afavoreix que més gent pugui participar en el debat públic. I va concloure que el periodisme d’investigació servia per “explicar a la gent el que no saben que volen saber”.