Àrea usuaris

Document
Editorial conjunt: 'Fem-ho possible: per TV3 i la llengua catalana'
Escacc > audiovisual
10:04 23.02.2010
Document
Un terç dels usuaris estarien disposats a pagar per notícies online
Escacc > periodisme
11:09 18.02.2010
Document
Els blocs són una de les fonts d'informació predilectes dels periodistes nordamericans
Escacc > internet i TIC, periodisme
18:20 16.02.2010
Document
Un jutjat dóna la raó a la agència Efe en els seus plans de construir una redacció integrada
Escacc > periodisme
18:01 15.02.2010
Document
La promoció de la cultura: qüestió de mitjans
Escacc > cultura
15:52 20.01.2010

| DL | DM | DX | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | ||
| DL | DM | DX | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| 31 | ||||||
Continguts: Fitxa
Bloc
El llibre electrònic i els mòbils 3G marquen el futur de les noves pantalles (i II)

Marc Roca Verdaguer
El telèfon mòbil amb connexió a
Internet es convertirà en un mitjà de masses amb múltiples
funcionalitats per a la vida quotidiana. Aquest va ser el tema tractat a la segona part de la 8a Sessió de
treball de 10 en Comunicació, amb la presència de Christopher Billich, vicepresident d'Infinita. Amb el títol de "Les noves pantalles",
el programa volia reflectir un cas d'èxit internacional exposat per
Billich i centrat en el Japó.
El cas del Japó no és representatiu de l'estat de la comunicació mòbil al món, però pot esdevenir predicitiu per a altres mercats. Christopher Billich va afirmar que l'ús d'Internet als mòbils europeus es pot estendre a gran velocitat, tot i puntualitzar que la clau està en les tarifes planes.
"New Screens. Mobile in Japan",
amb aquest títol Billich va fer un repàs a la situació de la
comunicació mòbil al país asiàtic [NOTA: Podeu accedir al pdf de la
presentació a l'àrea privada del web d'Escacc. Només cal estar-hi registrat]. Al
Japó hi ha 109 milions d'abonats a mòbils, dels quals 9 de cada 10
utilitzen els serveis de dades i un 75% d'aquests utilitzen la Internet
mòbil.
Billich va desmentir el mite que diu que els japonesos utilitzen el
mòbil majoritàriament en els transports. Un 50% es connecta a Internet
a casa i només un 10% s'hi connecta al metro, tren,... per exemple.
Les tres principals
operadores de mòbils japoneses són molt diferents a les europees, tenen
molt poder, però no n'abusen. Controlen com serà el dispositiu mòbil
però, al mateix temps, n'assumeixen el risc de distribució. Les
operadores no han intentat fer diners amb els continguts. Aquest
aspecte ens diferencia i és important. Només s'emporten el 10%
d'ingressos. Pretenen que molta gent utilitzi la seva xarxa i, on
guanyen grans ingressos és amb l'accés a les dades.
Pren una importància cabdal el "paquet de dades", fins al punt que els
missatges a través de mòbils al Japó són gratuïts i sense límit, sempre
dins d'una tarifa plana d'uns 25€/mes. La missatgeria està molt
evolucionada, permet enviar textos molt extensos, adjuntar enllaços,
arxius adjunts,..., per tant, és molt similar als correus electrònics.
Un
altre aspecte diferenciador que va remarcar Billich és que el govern
nipó no va fer pagar per les llicències a les operadores japoneses.
Com a resultat de tot l'exposat, el Japó és líder en el camp de la
comunicació mòbil i, com veurem, aquesta situació els permet aplicar
els dispositius mòbils per a multitud de tasques de la vida quotidiana.
L'accés dels usuaris japonesos a Internet està prenent una tendència
que marca un increment d'un 44% d'usuaris que només accedeixen a
Internet a través del mòbil, i disminueix un 9% la gent que només hi
accedeix a través del PC. Amb tot, no podem obviar que la majoria segueix utilitzant ambdues vies.
Algunes de les coses que els usuaris mòbils fan amb aquests dispositius
van des de la fotografia, llegir còmics, llegir llibres, jocs,
descàrrega de música, escoltar ràdio, veure la TV, vídeos on demand,...
Els joves, amb tot, tenen un patró diferenciat en l'ús del mòbil. Cal
tenir present que un 61% de joves d'entre 16 i 24 anys dediquen més
d'una hora diària a la Internet mòbil.
Si mirem el llistat de serveis més utilitzats a la Internet mòbil,
podem comporvar que no difereixen massa dels continguts que ofereixen
els diaris (notícies, el temps, l'estat del trànsit,...). Dins dels
continguts, els que estan augmentant són els llibres i els còmics. Pel
què fa a la resta la tendència és a l'estancament.
Una de les tàctiques per a incrementar ingressos s'aplica en els jocs,
de tal forma que es parteix d'un joc gratuït, però a mesura que el vas
utilitzant i millorant en el seu ús, per aconseguir noves prestacions
cal pagar petites quantitats, i els usuaris estan disposats a fer-ho.
La televisió a través del mòbil també és molt utilitzada, tant en el vessant de descàrregues com en la TV en directe.
Com
es guanyen diners amb els continguts? Tres quartes parts dels
continguts s'ofereixen de forma gratuïta, la resta són de pagament,
però a uns preus mínims, d'uns dos o tres euros al mes. Pel què fa a la
publicitat als mòbils, encara és massa barata per comportar grans
ingressos, però va augmentant de forma exponencial. Si el 2003 la
diferència entre publicitat i continguts era d'1 a 20, el 2008 va ser
d'1 a 5. En opinió de Billich, val la pena que els publicistes hi
inverteixin. El vicepresident d'Infinita va exposar casos d'èxit de publicitat en campanyes com les dels desodorants Axe, creant serveis despertador a través del mòbil amb continguts modificables a gust del consumidor.
Un altre dels èxits nipons rau en els codis QR i en la realitat augmentada.
Els codis QR, per exemple, permeten que a través d'una fotografia feta
via mòbil al codi en qüestió, amb la connexió a Internet es converteixi
en continguts o en punts per a ofertes de consum de productes o
serveis, a més de crear campanyes virals. Els codis QR es poden trobar
per tot arreu, en revistes, webs, pósters publicitaris, diaris,...
Els cercadors als mòbils també estan molt evolucionats. El 100% de
mòbils estan adaptats amb cercadors i un 44% els utilitza. El GPS està
adaptat en un 55% de dispositius i és utilitzat en un 23%. Així mateix,
l'ús dels mòbils per a transaccions monetàries també està molt
implantat. Aquest aspecte pot ser molt utilitzat a Europa, i ja ens
trobem en casos com La Caixa que hi està apostant molt fort.
En definitiva, segons Christopher Billich l'ús del mòbil non stop, les
24 hores, facilita la vida quotidiana als japonesos, per tant, pot
aportar negoci.
NOTA: Infinita penja un vídeo cada setmana sobre els progressos que es fan al Japó en la comunicació mòbil.
Temàtiques: cultura, premsa, internet i TIC
523 visites | 0 opinions | Resultat: 0 votacions | Actualitzat: 18/12/2009 13:11 | publicat per Escacc






