Com es mesuren les audiències dels mitjans

Actualitzat el novembre del 2026

Quan un mitjà diu que és líder d’audiència, darrere hi ha un mètode de mesura concret: una enquesta, un panel de llars amb aparells o el recompte de visites d’un web. Cada mètode mesura coses diferents i té límits. Conèixer-los ajuda a llegir bé les xifres.

Per què importen les audiències

Les audiències pesen en el preu de la publicitat i en decisions com quins programes continuen i quins es tanquen. Per això els mitjans en parlen tant, i per això cal saber què hi ha darrere de cada xifra.

L’EGM: una gran enquesta

L’Estudi General de Mitjans (EGM) és l’estudi de referència per a la ràdio, la premsa i les revistes a Espanya. El fa l’AIMC (Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación), una associació del sector de la comunicació i la publicitat.

Funciona amb enquestes: s’entrevista una mostra de la població sobre quins mitjans ha consumit. La mostra anual es divideix en tres parts de la mateixa mida i composició, i cada part correspon a una onada. Per tant, hi ha tres onades l’any i el cicle de la mostra només es completa amb les tres.

Què cal tenir en compte:

És una estimació: com tota enquesta, té un marge d’error. Diferències petites entre dues emissores poden no ser significatives.
Es basa en el record de les persones entrevistades (“ahir vaig escoltar…”), no en una mesura automàtica.
Compara onades equivalents i desconfia dels titulars que celebren una pujada petita d’una sola onada.

≈1,09 milionsoients de RAC1, 1a onada 2026 de l’EGM
≈696.000oients de Catalunya Ràdio, 1a onada 2026

Aquestes xifres canvien a cada onada: consulta les dades més recents a la web de l’AIMC.

La televisió: audímetres

La televisió es mesura d’una altra manera. Una empresa especialitzada instal·la audímetres (aparells connectats al televisor) en un panel de llars que representen el conjunt de la població. Cada membre de la llar s’identifica quan mira la tele, i l’aparell registra automàticament quin canal està sintonitzat. A partir d’aquí es calculen dues dades principals:

Audiència mitjana: quantes persones de mitjana miraven un programa.
Quota de pantalla (share): quin percentatge de les persones que miraven la televisió en aquell moment miraven aquell canal. Exemple: si 1.000.000 de persones miren la tele i 150.000 miren un canal, la quota és del 15% (150.000 ÷ 1.000.000).

A Espanya, aquesta mesura la fa l’empresa coneguda fins fa poc com a Kantar Media, que el febrer del 2026 va adoptar el nom de Fifty5Blue. El sistema el supervisa el conjunt del mercat (cadenes, anunciants i agències). Un límit evident: un panel no mesura bé tot el consum en altres pantalles, i per això el sector combina cada cop més fonts.

L’analítica web i les seves trampes

Els mitjans digitals compten visites amb eines d’analítica. Els termes més habituals:

Usuaris únics: Navegadors o dispositius diferents que han visitat el web en un període. No són persones: si llegeixes un diari al mòbil i a l’ordinador, comptes com a dos usuaris. Si esborres les galetes (cookies), pots comptar com un de nou.
Pàgines vistes: Cada vegada que es carrega una pàgina. Una galeria de 20 fotos que obliga a carregar una pàgina per foto genera 20 pàgines vistes d’una sola persona.
Temps a la pàgina: Una estimació. Una pestanya oberta i oblidada compta com a temps de lectura.

Trampes que cal conèixer:

Inflar amb trànsit de poca qualitat: robots, clics comprats o titulars esquer generen visites sense lectura real.
Comparar xifres de fonts diferents: les dades internes d’un mitjà i les d’un mesurador extern no es poden comparar directament.
Confondre abast amb fidelitat: 1.000.000 d’usuaris únics que entren un cop no equivalen a 100.000 lectors que hi tornen cada dia.

Si gestiones un web, recorda que les galetes d’analítica normalment necessiten el consentiment de l’usuari (consulta Crear un bloc o un web).

El cas català: el Baròmetre

Els estudis d’abast estatal ofereixen menys detall per a mitjans petits o locals. Amb la voluntat de tenir més dades sobre el consum de mitjans i cultura a Catalunya es va crear el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, un estudi d’audiències impulsat per la Fundació ESCACC i gestionat per una fundació separada, la FUNDACC. Les primeres dades es van publicar el febrer del 2008.

A finals del 2012, la FUNDACC i l’AIMC van fusionar les seves dades en un estudi comú, l’EGM Baròmetre Catalunya. La FUNDACC es va dissoldre a finals del 2014. Avui, les dades d’audiència a Catalunya es consulten a través de l’EGM.

Sobre aquest domini. Entre el 2003 i el 2013, aproximadament, el domini escacc.cat va pertànyer a la Fundació ESCACC. Aquest web no hi té cap relació.

Com llegir una notícia d’audiències

Quin estudi és (EGM, audímetres, dades internes) i de quin període.
Què es mesura: oients, lectors, usuaris únics, quota de pantalla.
Si la diferència entre mitjans és prou gran per superar el marge d’error.
Si es compara amb un període equivalent.
Qui publica la notícia: un mitjà que parla de la seva pròpia audiència tendeix a destacar el que li convé.