David Sancha: 'El públic objectiu és l'element que més determina el disseny d'un mitjà digital' | Escacc - Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació |

Entrevista

David Sancha: 'El públic objectiu és l'element que més determina el disseny d'un mitjà digital'

Santi Mayor.- És factible iniciar un projecte digital sense que el dissenyador i el conceptualitzador del contingut (i el maquetador i probablement també el programador) treballin plegats des del primer moment? Què indiquen, en aquest sentit, els casos reals?

David Sancha.- En els projectes digitals intervenen perfils diferents amb tasques complementàries que no han de coincidir en el temps, encara que sí que és important que col·laborin en diferents fases. En aquest sentit, la tasca de coordinació dins del projecte esdevé essencial, ja que ha de definir amb claredat les aportacions de cada participant i, sobretot, les implicacions tècniques, gràfiques i editorials de les decisions que es prenen.

Els casos reals i l'experiència mostren que quan la tasca de coordinació és exitosa i el projecte té una bona definició inicial, la implicació dels diferents departaments no només ajuda a portar-lo a terme, sinó que també el millora en cada fase del seu desenvolupament amb noves aportacions.

Neus Flores .- Utilitzes codis QR en el disseny dels mitjans? Com creus que els codis QR han servit per a informar els usuaris de les noves tecnologies? Creus que tindran noves aplicacions en el camp professional, tant de la comunicació en general, com de la comunicació interna corporativa?

DS.- Els codis QR són un bon recurs comunicatiu per connectar suports físics amb continguts digitals. Els fan servir alguns diaris per promocionar els seus continguts a la web, es veu en moltes pàgines i tanques de publicitat i, per exemple, és un recurs útil que s’ha incorporat en anuncis de pisos: tens una descripció curta en paper però pots escanejar el codi per accedir a més informació.

La seva popularitat ha anat vinculada a la proliferació dels smartphones, però encara té un punt d’esnobisme que porta a situacions estrafolàries. He vist codis QR a pàgines web (on seria millor un simple enllaç) i fins i tot m’he trobat un llibre que els incorpora a la seva edició electrònica -editada per a tablets- per accedir a diferents vídeos. En comptes d’haver d’escanejar el codi amb el mòbil, seria més fàcil poder accedir directament des del tablet amb un enllaç.

DS.- Els periodistes estan adaptant les seves rutines productives a la nova dinàmica, que no només afecta a l’adaptació del missatge a la plataforma, sinó també a l’ús de noves fonts digitals, a obrir canals d’interacció amb els usuaris o a haver de treballar amb nous ritmes d’edició i producció. És un fenomen que depèn molt de les habilitats professionals que el periodista desenvolupi, però també de les exigències i oportunitats que ofereix cada mitjà.

Per exemple, algunes redaccions treballen amb fluxos de producció contínua gestionada amb ‘borses de contingut’, on el periodista elabora el material i aquest es distribueix per diverses plataformes amb una mínima edició, però sense cap adaptació ni reelaboració. Tot i que llegir una notícia en un diari imprès, en una web, en un mòbil o en un tablet és una experiència diferent per al lector, el periodista no té eines per poder adaptar el contingut quan es treballa en aquesta dinàmica.

Cristina Aced.- De cara a dissenyar la versió digital d'un mitjà, quines diferències hi ha entre fer-ho per a un mitjà que sigui un nadiu digital i fer-ho per a un mitjà "tradicional" que ara s'ha d'adaptar a Internet? Quins reptes i oportunitats presenta cada cas?

DS.- La diferència no estaria tant en els orígens digitals o analògics d’un mitjà, sinó en quin és el seu públic objectiu. Aquest és l’element que més determinarà el tipus de producte i, per tant, les claus del seu disseny.

Més enllà d’això, els mitjans tradicionals acostumen a disposar de materials i fonts documentals editades per a suports primaris (premsa, ràdio, televisió,...) que s’han d’adaptar a la seva versió digital. Sovint aquesta digitalització suposa un repte per tal que el contingut aporti valor i complementi les edicions a Internet, però sempre es pot considerar una oportunitat davant de ‘pure players’ digitals.

Pepe Zapata.- Què hauria de ser abans, la gallina o l’ou? L’hàbit fa el disseny… o el disseny provoca l’experiència de l’usuari? Es té en compte als nadius digitals a l’hora de dissenyar nous formats?

DS.- Els tests d’usuaris, l’organització de focus grups i d’altres mètodes de recerca, així com les anàlisis heurístiques permeten obtenir informació molt valuosa sobre com interactuen els nostres usuaris amb les interfícies i productes digitals que dissenyem. La selecció representativa d’aquests usuaris, amb nadius digitals si formen part del nostre públic objectiu, és clau per estudiar els seus hàbits de consulta i dissenyar productes informatius que s’adaptin a les seves expectatives. Com a norma general, sóc partidari que les interfícies s'adaptin als usuaris i no al contrari.

Sílvia Majó.- Un denominador comú en el redisseny de la informació és la seva simplicació en base a la següent fórmula: menys text i més imatge. Com ho podem fer per prevenir que això sigui sinònim de superficialitat informativa?

DS.- No crec que la fórmula sigui vàlida per a tots els casos. Existeixen exemples de productes informatius amb una base de text que funcionen perfectament per al seu públic. Hi ha lectors que valoren els texts llargs i amb profunditat i, recentment, apareixen a la xarxa projectes basats en aquesta lògica que estan tenint ressò.

Igualment, un producte molt visual i basat en la imatge pot ser sinònim d'un tractament rigorós de la informació. L’aplicació Guardian Eyewitness del diari britànic és un bon producte informatiu per a tablets, basat en fotografies de qualitat i que no pot considerar-se superficial, fonalmentalment pel critieri editorial que mostren en l'elecció de les fotografies a cada edició.

>> ENTREVISTA elaborada per la Comunitat 10enCom. La Comunitat 10enCom la forma tota la gent que vulgui estar informada al moment sobre les sessions, rebre documentació exclusiva, participar online en la creació de continguts i gaudir d’avantatges, entre altres. Així mateix, permet gaudir d’importants avantatges econòmics. Només cal que envieu un e-correu a 10encomunicacio@escacc.cat i entrareu a formar-ne part automàticament.

Temàtiques:  internet i TIC, periodisme | Localització:  Països catalans | Tags:  David Sancha, 10 en Comunicació

1698 visites | Comentaris: 0 | Actualitzat: 13/04/2012 09:37 | publicat per Escacc