Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina


Area Usuaris

Àrea usuaris

Has oblidat la contrasenya?

Dona't d'alta

comunitat

rss facebook twitter delicious butlletí

agenda
març 2012
DLDMDXDJDVDSDG
1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031
abril 2012
DLDMDXDJDVDSDG
1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30
maig 2012
DLDMDXDJDVDSDG
123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031
juny 2012
DLDMDXDJDVDSDG
123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930
juliol 2012
DLDMDXDJDVDSDG
1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031
 
 
DocumentsVeure'ls tots

Notícia

[Crònica] Matthew Eltringham: 'La comunitat aporta valor afegit al mitjà'

 

matthew eltringham bbc

27 / gener / 2011

"La comunitat té una veu i aquesta veu és capaç d'influir en el periodisme i l'agenda d'una corporació pública com la BBC". Aquesta ha estat una de les principals idees que va destacar Matthew Eltringham, responsable de mitjans socials al servei de notícies de la corporació pública britànica, durant la seva ponència en el cicle 10 en Comunicació que va organitzar Escacc ahir. Sota el títol "Periodisme i la força de la comunitat", Eltringham va explicar l'evolució de la BBC en el seu ús de mitjans socials els darrers deu anys.

Els atemptats del 7J de 2005 a Londres van marcar un abans i un després a la BBC. Matthew Eltringham va posar en marxa un equip de periodistes ( User Generated Content Hub) encarregat de coordinar els continguts generats pels usuaris i la implicació editorial amb els mitjans de comunicació social. Aquest UGC Hub s'ha convertit en un referent i avui té un paper central en la recollida d'informació diària a la BBC. El personal dedicat a coordinar aquests continguts va anar creixent dels 3 fins als 20, cosa que demostra la importància que la corporació pública britànica ha donat a aquest fenomen.

Eltringham va començar la ponència explicant l'UGC Hub per entrar a valorar com es relacionen amb l'audiència i les comunitats -conceptes que, segons el ponent, cal diferenciar-. Els canvis que s'han anat donant han provocat una mutació de l'entorn, cosa que fa que ens haguem d'adaptar a aquest nou status. Amb tot, va deixar clar que els valors periodístics d'abans, com pot ser la comprovació i fiabilitat de les fonts, segueixen estant en plena vigència.

Eltringham definia UGC Hub en una entrevista que li vam fer des d'Escacc de la següent manera: "La funció principal de UGCHub és trobar contingut creat pel públic per utilitzar-lo i enriquir així la nostra pròpia narració. En un moment en què tothom té telèfon mòbil, sempre hi haurà algú que pugui donar testimoni d'un esdeveniment important i explicar-lo en primera persona. És un actiu molt poderós. Gràcies a UGC Hub vaig aprendre dues coses importants. En primer lloc el valor d’apropar l'audiència al procés editorial i, en conseqüència, la necessitat que els periodistes renunciïn al control absolut del procés informatiu. La segona va ser sobre com gestionar el canvi i superar la resistència individual i institucional a valorar els continguts generats pels usuaris. Ara som en un moment en què aquests continguts -i el mateix UGC Hub- han canviat el procés de recopilació de notícies de la BBC. Ara el UGC Hub és al centre del procés informatiu de qualsevol gran esdeveniment nacional o internacional."

Per l'encarregat de l'estratègia en mitjans socials de la BBC audiència i comunitat no són la mateixa cosa. L'audiència és passiva, mentre que la comunitat és un propòsit de grup, és activa i s'implica en el procés periodístic. Com a exemples per desenvolupar aquesta dicotomia, va parlar de BBC Radio 5 Live i de BBC Radio 4. Mentre la primera connecta molt bé amb l'audiència creant comunitats per programes, cosa que li aporta un valor afegit amb una comunitat que participa i aporta continguts, en el segon cas hi ha poca implicació. Aquest fet marca la diferència en el tipus de periodisme que fan.

Canviar el centre del debat informatiu gràcies a la força de la informació social

Això és el què es va viure recentment a Londres amb les revoltes dels universitaris. L'exemple exposat per Eltringham per demostrar-ho va partir d'un Google map utilitzat pels joves on anunciaven en temps real d'aspectes com pot ser on es trobava la policia en cada moment. A això, cal afegir-hi la informació que es generava per canals com Twitter on, en tot moment, et podies informar del què anava passant gràcies a l'ús de hashtags, per exemple.

Twitter, Audioboo, Flickr i creques a Google real time van ser fonts d'informació pels periodistes, a més de canals per on informaven. Els indicadors mostrats per Eltringham van demostrar el gran volum d'informació que es van generar aquells dies via Twitter, per exemple. Però, l'important de l'exposició va ser comprovar com es va anar canviant el centre del debat informatiu segons alguns esdeveniments amplificats per la força de la informació social.

Així, es va passar d'informar de les protestes estudiantils a centrar la informació (els mitjans) en l'atac al príncep Carles. Però, un fet provocat per la policia que va empènyer i maltractar a un estudiant que es manifestava en cadira de rodes va fer que la informació social se centrés en aquest punt, cosa que va provocar que els mitjans de comunicació tornessin a cobrir les protestes estudiantils. La comunitat influeix, el poder de la comunitat cada vegada és més important, va sentenciar Eltringham.

És un error no conèixer les eines

Basant-se en les cobertures informatives de Tuníssia i l'huracà Katrina, Eltringham va voler demostrar la importància de conèixer les eines socials i, sobretot, la necessitat de dedicar esforços en la formació de les redaccions. La relació entre periodista i comunitat està canviant. El periodista no deixa de tenir l'obligació de verificar les fonts, però entre en un contacte constant amb la seva comunitat. Obrir el procés periodístic -cosa que permeten les eines socials- fa que es tingui més impacte en la comunitat, però, alhora cal tenir en compte que s'ha de fer d'una forma correcte. Aquí entra amb força la necessitat de formar correctament als professionals del periodisme.

L'exposició d'Eltringham va prosseguir amb més exemples de com crear o no valor afegit al mitjà i als seus programes. Així, va mostrar casos d'ús de Facebook en programes com BBC Breakfast i BBC London. L'ús de Facebook aporta fidelitat al programa. Facebook, per la gran quantitat de gent que hi ha, és una eina imprescindible pels mitjans.

Fes-ho fàcil!

Una de les marques importants quant a participació que té la BBC és Have Your say. Aquest apartat ja té una llarga vida d'uns 10 anys i ha anat mutant, adaptant-se a novetats que han permès crear grups de comunitats d'interès sobre temes concrets, notícies, històries,... Aquest taulell de missatges va servir d'exemple per demostrar que quan apliques programaris fàcils d'utilitzar la participació incrementa.

La BBC ha canviat d'estratègia quant a on s'ha de portar la participació. Mentre en un primer moment es va decidir acceptar la participació fora de l'espai digital BBC, ara s'ha decantat per recuperar la participació dins del paraigües BBC, incorporant Twitter, Facebook, Flickr i Audioboo, entre altres, al web.

Un altre dels temes tractats van ser les comunitats que està creant The Independent al voltant dels periodistes, donant pes a la importància de la marca de la persona que hi ha darrera la informació.

Els cercadors deixen pas a la socialització de la informació

Eltringham, partint de la importància que està agafant Facebook -que vol esdevenir la pàgina d'inici de la gent al connectar-se- va deixar constància de la tendència que està donant cada vegada més força a la socialització de la informació, al fet de compartir la informació, per sobre de les cerques via Google.

És a dir, es tendeix a donar més importància als resultats del què es comparteix que no pas al què ens dóna un algoritme. El valor de la resposta d'un "amic" passa per damunt del valor que aporta l'algoritme. Això, però, no vol dir que per un tipus de cerques més o menys neutres, els cercadors segueixin sent importants. Aquest "és el motor del futur", va sentenciar. I, va acabar la ponència tornant als exemples de Londres, Tuníssia,... del principi, afirmant que "nosaltres ja no som els propietaris de la notícia".

El torn de preguntes, un debat ben obert

El nombrós públic assistent en la sessió d'ahir del 10 en Comunicació va tocar diversos temes, com la barrera de l'edat en l'ús de les noves tecnologies socials. Tot i acceptar aquesta premissa, es va deixar constància que eines com Facebook cada vegada són més utilitzades per aquest col·lectiu.

Quant a l'estratègia que segueix la BBC en l'ús dels mitjans socials, Eltringham va explicar la importància que dónen a la formació per tal d'implicar a tot el personal. Amb tot, no creen una forma única d'actuar, tot i que si que demanen una certa credibilitat i "ser autèntics".

Un dels temes que van obrir debat i no van tenir una resposta taxativa va ser la monitorització dels mitjans socials. Es va acceptar la importància de valorar indicadors socials nous, tot i que encara és difícil aconseguir formes de valorar-ne l'èxit i el retorn per a l'empresa.

Partint d'una pregunta que va arribar via Twitter en el debat obert, Eltringham va explicar com impliquen als periodistes en els processos socials. Primer es troben amb l'esceptisisme lògic que provoca la desconeixença, després dediquen esforços a convèncer de la importància d'estar en els mitjans socials, seguidament dediquen esforços a la formació i, el procés acaba demostrant els beneficis que aquesta implicació social aporta. En definitiva, s'aco HTML Link CTRL + SHIFT + L nsegueix un canvi d'opinió que va de l'esceptisisme a la implicació activa.

A la pregunta de com influir per aconseguir qualitat en la participació, la resposta d'Eltringham va ser que cal fer una feina constant. La forma de distribució de continguts via eines socials a la BBC és força col·laborativa, però va deixar constància que hi ha múltiples formes d'actuar en aquest sentit. Relacionat amb això, es va dir que cal aprendre noves actituds, cosa que no vol dir "haver-ho de fer tot". El punt clau és l'entorn, i aquest és multimèdia.

La sessió va acabar amb l'agraïment del president d'Escacc a Matthew Eltringham. La propera sessió del 10 en Comunicació serà el 23 de febrer, i estarà dedicada a la " gestió de la identitat digital professional". Comptarà amb la presència de Neus Arqués, Karma Peiró, Saül Gordillo i Oriol Lladó.

Temàtiques:  premsa, periodisme | Localització:  Internacional | Tags:  , ,

1214 visites | Comentaris: 0 | Actualitzat: 27/01/2011 11:38 | publicat per Escacc

Comparteix: : 
  • La Tafanera
  • delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn

 

Per tancar, fes click al botó Tancar o apreta la tecla ESC

Vols afegir un comentari?

El comentari serà validat abans de publicar-se. Per aquest motiu pot tardar un temps en veures al web.

(*)
(*)