Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina


Area Usuaris

Àrea usuaris

Has oblidat la contrasenya?

Dona't d'alta

comunitat

rss facebook twitter delicious butlletí

agenda
desembre 2011
DLDMDXDJDVDSDG
1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031
gener 2012
DLDMDXDJDVDSDG
1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031
febrer 2012
DLDMDXDJDVDSDG
12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829
març 2012
DLDMDXDJDVDSDG
1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031
abril 2012
DLDMDXDJDVDSDG
1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30
 
 

Bloc

Crònica | "Els joves no llegeixen! Hi ajudarà l'e-book?"

 

Marc Roca | La dieta mediàtica dels joves de 14 a 25 anys de Catalunya és de 3h 20’ de televisió, 1h 32’ d’internet, 1h 17’ de ràdio, 13’ de diaris i 4’ de revistes cada dia. A la pràctica, els joves destinen 6h 26’ diaris al consum de mitjans de comunicació, aproximadament el mateix temps que hi destinen els adults (6h 19’). Però, si concretem el consum en els llibres, té una penetració superior entre els joves. El 62% dels joves han llegit algun llibre en els últims dotze mesos, cinc punts per sobre dels adults (57%). Aquesta va ser la dada més rellevant de les que es van dir ahir a la Facultat de Comunicació Blanquerna (FCB), de la de la Universitat Ramon Llull, en la Jornada "Els joves no llegeixen! Hi ajudarà l'e-book?". Es van comentar moltes coses més, com veurem, però es va esmentar poca cosa més que donés resposta a la pregunta de l'anunciat.

Les Jornades de Comunicació Blanquerna tenen per objectiu acostar els estudiants al món professional a través de conferències, taules rodones i debats en els quals intervenen personalitats del món acadèmic, empresarial o institucional. Aquest any han estat dedicades al paper protagonista dels joves en el futur de la comunicació, com a nous consumidors i, molt especialment, com a futurs comunicadors.

Els ponents, moderats pel periodista Marçal Sintes, van ser Ernest Folch, d'Ara Llibres, 36L i Leqtor.com, i Fèlix Riera, d'Edicions 62. El primer a parlar va ser el conseller delegat de 36L Books i Ara Llibres. Folch va centrar la seva intervenció en el model de negoci de Leqtor, sobre el que ja vam parlar en el seu moment abastament. De forma resumida, aquests van ser els temes que va tractar.

Leqtor és un dispositiu, però alhora és una botiga online que té una doble via d'entrada, per a llibres en català i en castellà. El paper de 36L –l'empresa distribuïdora formada per diferents accionistes– és bidireccional, tenint una part de la clientela en els autors i, l'altra, amb els punts de venda, on Leqtor.cat és la botiga online pròpia i la resta d'establiments amb qui arriben a acords comercials, complementen els espais de distribució dels llibres digitals.

36L ha fet acord comercials amb multitud d'editorials, aconseguint en l'actualitat disposar de 830 títols, 320 dels quals d'Edicions 62. Folch preveu que en el termini d'un any i mig o dos es podrà equiparar el mercat offline amb l'online, és a dir, es podrà disposar dels mateixos llibres en ambdós formats, i serà l'usuari el qui decidirà en aquesta nova etapa, on conviuran paral·lelament.

L'empresa distribuïdora de Leqtor posa molt d'èmfasi en el màrqueting online, apostant per les xarxes socials, i amb una forta implicació amb els usuaris registrats al web, als que pot fer arribar la seva newsletter de forma microsegmentada, oferint els productes més adequats segons el perfil de l'usuari.

Amb pocs mesos de vida (va néixer el 3 de desembre de 2009) disposen de 8.150 usuaris registrats i 5.150 dispositius Leqtor venuts. L'aposta de 36L no és fer negoci amb els dispositius –a diferència d'Amazon amb Kindle–, per això el preu de venda és de 199 euros, que equival a dir que s'ofereix a preu de cost. Basen el creixement en la venda d'arxius, no en la venda de dispositius. Així les coses, Folch creu que el 2012 serà l'any de l'èxit dels llibres electrònics.

Una altra diferència amb Amazon és que l'empresa catalana aposta pel sistema obert. Els nous dispositius segueixen dos sistemes de treball, dos models de negoci diferents. Ens trobem davant del sistema obert, exemplificat pel Leqtor i molts més, i el sistema tancat, centrat en Amazon i el seu dispositiu, el Kindle. Amazon utilitza un únic format d'arxiu (incompatible en altres dispositius) i una única botiga. Per contra la resta no es tanquen ni a una única botiga ni a un format que els faci incompatibles per a ser utilitzats els arxius en diferents dispositius. Podríem resumir-ho com una batalla d'Amazon contra tots.

Per la seva banda, Fèlix Riera, d'Edicions 62, va centrar la seva exposició en defensar el paper de les editorials i en relativitzar el paper dels dispositius. Aposten pels nous formats, però va afirmar que "els grups editorials estan sustentats en els continguts".

Riera va fer un petit parèntesi, i va comentar breument l'objecte de l'anunciat de la sessió. En aquest sentit, va afirmar que els joves sí que llegeixen, i ho fan més que els adults, concretament, segons dades del Baròmetre de la Cultura i la Comunicació (informe en pdf), el 62% dels joves han llegit algun llibre en els últims dotze mesos, cinc punts per sobre dels adults (57%). Per tant, la seva posició respecte aquest tema va ser que els joves llegeixen, el què cal fer, a parer seu, és que "llegeixin més". I, com a remei, va esmentar accions a tenir en compte:

1. Educació. Cal prestigiar al llibre. El dispositiu no és l'important, el què cal és cultivar a la gent.
2. El paper dels mitjans de comunicació. Cal que el periodisme cultural estigui elaborat "d'una forma encertada".
3. El salt tecnològic. No com a finalitat en si mateix, sinó com a mitjà per a aconseguir una millor capacitat de lectura.

Pel director editorial de Grup 62, el negoci no ven paper, ven a través del paper continguts. Amb aquesta afirmació donava crèdit a la seva posició respecte al salt tecnològic.

Van ser interessants les claus que va mencionar Riera respecte al futur del negoci –tema omnipresent en la seva intervenció–, que va concretar en:

1. El futur passa per invertir diners en la marca de l'editorial, perque seran prescriptors, i com a tals, exerciran influència sobre els lectors, en tant que experts en el tema. Aquest canvi de rumb contrastar en les prioritats "d'abans", que estaven centrades en invertir en l'autor i la botiga.
2. Cal un model de negoci plantejat en termes de multicanal, que permeti replicar els continguts en diferents àmbits.

Així mateix, Riera va posar l'estat espanyol com a exemple del què no ha de ser un estat en termes de pirateria i falta de legislació en defensa dels drets d'autor. Segons ell, és molt urgent que s'aprovi una llei forta que reguli els drets d'autor. I, va ser optimista en afirmar que "la pirateria desapareixerà", tot i matitzar que sempre n'hi haurà, poca o molta. Amb tot, va puntualitzar que no pdoem entendre els drets d'autor com fins ara, sinó que cal tenir en compte termes mitjos com és el cas del copyleft.

+ info al bloc dels estudiants de la Blanquerna.

Temàtiques:  cultura | Tags:  , , , , , , , , , ,

1328 visites | Comentaris: 0 | Actualitzat: 12/03/2010 12:43 | publicat per Escacc

Comparteix: : 
  • La Tafanera
  • delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn

 

Per tancar, fes click al botó Tancar o apreta la tecla ESC

Vols afegir un comentari?

El comentari serà validat abans de publicar-se. Per aquest motiu pot tardar un temps en veures al web.

(*)
(*)