CRÒNICA | Contingut, comunitats i col·laboració | Escacc - Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació |

Notícia

CRÒNICA | Contingut, comunitats i col·laboració

28 / abril / 2011

Meg Pickard, Cap de Desenvolupament de Mitjans Socials de Guardian News & Media, va ser la ponent de la sessió del 10 en Comunicació que vam celebrar ahir sota el títol de "Gestió de la identitat digital corporativa".

Pickard va començar la sessió amb una breu presentació de la seva funció al capdavant dels mitjans socials del mitjà britànic, situant la seva activitat en un espai comú que engloba àrees diverses com poden ser l'encarregada del software, la de productes tecnològics o la gent, els treballadors.

Des d'un primer moment va quedar clar que la seva activitat no és comandar un exèrcit de treballadors centrats en l'anomenat social media, sinó situar-se al mig de l'ens empresarial i fomentar la implicació del personal, sense discriminar àrees, edats, perfils,... però adaptant el discurs en cada cas. El Guardian dedica esforços considerables en la formació en noves tecnologies per al seu personal.

La imatge que va obrir la presentació de Pickard ens mostrava una parada de bus amb tres persones aparentment aïllades entre si ( veure foto al Flickr de Meg Pickard). Això és una comunitat? Segons la ponent, antropòloga de formació, estem davant d'una comunitat potencial, ja que tenen coses en comú (situació geogràfica, horaris, necessitats,...), però encara no interactuen.

Aquest exemple servia per afirmar que aquesta situació gràfica és similar al què ens podem trobar a Internet. Estem davant de comunitats potencials, per això cal actuar, i fer-ho amb criteri, estratègia i seguir actituds adecuades al nou medi comunicatiu.

De forma resumida, podem entendre per comunitat un grup de gent amb interessos comuns que es relaciona interactuant regularment en funció de relacions individuals.

La gent té diferents formes d'actuació amb els continguts a la Xarxa que, de menys a més complicitat, Pickard va resumir amb aquestes quatre formes d'interacció: " Consume-React-Curate-Create".

La pregunta, segons Pickard, és què estem fent per fomentar o recompensar-los? Mentre abans el consum informatiu era una activitat passiva, ara ha deixat de ser-ho, els horaris de consum han variat, els temps que hi dediquem muten constantment, etcètera.

Aquests fets fan que, segons Pickard, hem de deixar de pensar com un diari, per donar pas al concepte de producte digital. I, va posar exemples com que "ja no volem que un usuari visiti dues vegades el nostre web, més aviat volem que entri 30 vegades" per diferents raons, per diferents vies, canals, etcètera, i que no es quedi només amb aquesta pàgina, que ens visiti també per multitud de canals més, com Twitter, Facebook, Flickr,...

La Cap de Desenvolupament de Mitjans Socials del Guardian va anar desglossant les quatre formes d'actuació abans mencionades, tot posant exemples de casos reals que han viscut en aquest mitjà britànic.

Així, per exemple, des de parlar de les diferents formes de trobar i consumir els continguts, o com puntuar, comentar i recomanar-los, va arribar a exposar casos més avançats i complexos.

Es busca fomentar la participació valorant diferents formes de recompensa. I, això, tenint en compte com ha canviat el "context", entès aquest com a tema objecte d'informació (ex: guerra a l'Iraq). El context ha multiplicat la seva complexitat, ja no és un contingut informatiu unidireccional, han entrat nous factors que cal tenir en compte. El context és un aspecte viu que es nodreix del text, si, però també del multimèdia, de les dades (a vegades, com veurem, quantitats immenses de dades) i de l'acció de la comunitat.

Pickard va exposar un cas real del Guardian que ajudava a entendre aquesta nova forma de creació del context, de la informació. Disposaven de multitud de documents sobre les despeses econòmiques dels diputats birtànics. Tanta informació era impossible que una redacció la pogués digerir i convertir en continguts informatius d'interès. Es va crear en poques setmanes un programari prou útil i fàcil d'usar per tal d'implicar a la comunitat en aquest procés que s'iniciava.

A través de petits formularis que acompanyaven als milers de documents, es preguntava, per exemple, si el document era interessant o no, si calia investigar,... així, amb l'ajut de 24.000 persones que hi van participar, es va aconseguir filtrar la informació i dotar-la d'una bona classificació, que va permetre als periodistes poder informar d'allò realment útil i interessant. Van reunir les persones en el context per tal de sumar activitats individuals.

A tot aquest procés s'hi poden sumar formats com la gamification (llegiu el reportatge d'Escacc: Com aplicar la mecànica del joc a les notícies) per facilitar i motivar la participació i sempre cal valorar la millor forma de recompensar aquestes activitats individuals de la comunitat. Així, per exemple, tornant al cas de les despeses dels diputats, quan algú descobria alguna cosa d'interès, s'informava del nom d'aquesta persona, com a mètode de recomenixement.

Un altre anglisisme que va utilitzar Pickard en la seva exposició va ser " Mutualisation ", concepte que ve a significar la unió de la col·laboració amb els lectors i la comunitat. Uneix l'acció de l'usuari en la creació dels continguts pels profesisonals de la informació. Els usuaris poden inspirar, consumir, proposar, contribuir, crear, reaccionar, encarregar, investigar, ajudar a trobar la informació, etcètera. Aquesta unió de l'acció de l'usuari sumada a la creació dels continguts porta a la definició del què Pickard en va dir "Mutualisation".

Tot plegat, tot aquest procés, fa que ja no hi hagi un punt concret de llançament de la notícia, ara hi ha multitud de punts de llançament. Cal escoltar i observar la Xarxa per detectar i definir aquests punts que acompanyen en el procés de creació dels continguts informatius.

La participació de la comunitat augmenta la rellevànica del mitjà, la relació emocional, les connexions socials i la qualitat dels continguts, entre altres aspectes.

Meg Pickard va acabar la seva ponència fent esment i explicant com actuen a Twitter i a Facebook. En la xarxa de microblogging hi tenen oberts 50 comptes diferents, cosa que els permet segmentar la informació i els interessos a gust del consumidor. I, a Facebook hi tenen 30 espais oberts on no hi publiquen la totalitat de notícies, per evitar el soroll, si no que s'adapten al mitjà i als interessos de la gent a Facebook. Per això, publiquen continguts que la gent vol comentar i compartir.

La sessió va acabar amb un debat obert molt viu entre el públic assistent i Meg Pickard.

_{Foto: Saül Gordillo.}

Temàtiques:  periodisme | Localització:  Internacional | Tags:  Meg Pickard, 10 en Comunicació, identitat digital corporativa

1295 visites | Comentaris: 0 | Actualitzat: 28/04/2011 07:49 | publicat per Escacc